Diferència entre les revisions de "Partició de Bèlgica"
Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat' |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Gràcies al poder polític i econòmic de l'aristocràcia francesa, el francés es convertí en llengua oficial de tota Bèlgica en l'any [[1898]]. A pesar de la forta reacció de Flandes, el neerlandés no fon declarat oficial en esta regió fins a l'any [[1921]]. A açò es sumà l'afrancesament de Brusseles, ciutat a on cap a l'any [[1950]] el neerlandés fon la llengua majoritària, i que hui a soles és parlada pel 15% de la població. Per una atra part, si be la regió francesa fità el creiximent econòmic durant el [[sigle XIX]], l'indústria valona entrà en decadència al mateix temps que la de Flandes creixqué ràpidament a lo llarc del [[sigle XX]] i donà lloc a una excessiva dependència del sur respecte al nort. | Gràcies al poder polític i econòmic de l'aristocràcia francesa, el francés es convertí en llengua oficial de tota Bèlgica en l'any [[1898]]. A pesar de la forta reacció de Flandes, el neerlandés no fon declarat oficial en esta regió fins a l'any [[1921]]. A açò es sumà l'afrancesament de Brusseles, ciutat a on cap a l'any [[1950]] el neerlandés fon la llengua majoritària, i que hui a soles és parlada pel 15% de la població. Per una atra part, si be la regió francesa fità el creiximent econòmic durant el [[sigle XIX]], l'indústria valona entrà en decadència al mateix temps que la de Flandes creixqué ràpidament a lo llarc del [[sigle XX]] i donà lloc a una excessiva dependència del sur respecte al nort. | ||
Actualment, tant l'ultradretà [[Vlaams Belang]] ('Interés flamenc') com la conservadora [[Nova Aliança Flamenca|Nieuw-Vlaamse Alliantie]] (N-VA, 'Nova Aliança flamenca') recolzen el separatisme de Flandes. | Actualment, tant l'ultradretà [[Vlaams Belang]] ('Interés flamenc') com la conservadora [[Nova Aliança Flamenca|Nieuw-Vlaamse Alliantie]] (N-VA, 'Nova Aliança flamenca') recolzen el separatisme de Flandes. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||