Diferència entre les revisions de "Bunyol (Valéncia)" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 23:

La comarca està composta pels municipis de [[Chest]], [[Chiva]], [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]], [[Setaigües]], [[Alboraig]], [[Godelleta]], [[Macastre]] i [[Yàtova]].

== Economia ==

L'economia de Bunyol descansa principalment sobre l'indústria i el sector servicis. L'agricultura ocupa a tan sol el 2% de la població activa. La superfície cultivada ocupa 1712 ha, 229 de regadiu i 1483 de secà. Els principals cultius són la [[garrofera]] (517 ha), la [[Raïm|vinya]] (76 ha), l'[[armeler]] (442 ha) i l'[[olivera]] (464 ha). La Cooperativa Valenciana Vinícola de Bunyol, fundada en l'any [[1932]] com a successora d'una atra cooperativa del [[sigle XIX]], vinifica unes 60 tonellades de raïm anualment i també produïx [[oli]] i comercialisa garrofa. Tradicionalment s'han aprofitat els recursos hidràulics del terme per al regadiu en dos sistemes: el primer usa fonts i manantials de la marge esquerra del riu Bunyol i el segon es val de les aigües dels rius Bunyol i Juanes a través de chicotets assuts i séquies.

L'activitat industrial ocupa al 48% de la població activa i la construcció un 10,5 %. Les activitats industrials conten en llarga tradició en Bunyol, puix ya [[Cavanilles]] en l'any [[1797]] reflectia l'existència de molins paperers i telers. Els molins de [[farina]] i paperers (dels que a principis del [[sigle XX]] hi havia 11 i 7, respectivament) utilisaven principalment les aigües canalisades per mig de les séquies per a activar la seua maquinària. Varis molins paperers seguixen en actiu en l'actualitat, sent la principal activitat industrial la producció de [[ciment]] (que va supondre un continu fluix d'immigrants a mitan del sigle XX), seguida dels tallers mecànics i les empreses de materials de construcció i construcció de maquinària.

==La Tomatina==

@@ Llínea 23: / Llínea 23: @@
 La comarca està composta pels municipis de [[Chest]], [[Chiva]], [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]], [[Setaigües]], [[Alboraig]], [[Godelleta]], [[Macastre]] i [[Yàtova]].
+== Economia ==
+L'economia de Bunyol descansa principalment sobre l'indústria i el sector servicis. L'agricultura ocupa a tan sol el 2% de la població activa. La superfície cultivada ocupa 1712 ha, 229 de regadiu i 1483 de secà. Els principals cultius són la [[garrofera]] (517 ha), la [[Raïm|vinya]] (76 ha), l'[[armeler]] (442 ha) i l'[[olivera]] (464 ha). La Cooperativa Valenciana Vinícola de Bunyol, fundada en l'any [[1932]] com a successora d'una atra cooperativa del [[sigle XIX]], vinifica unes 60 tonellades de raïm anualment i també produïx [[oli]] i comercialisa garrofa. Tradicionalment s'han aprofitat els recursos hidràulics del terme per al regadiu en dos sistemes: el primer usa fonts i manantials de la marge esquerra del riu Bunyol i el segon es val de les aigües dels rius Bunyol i Juanes a través de chicotets assuts i séquies.
+L'activitat industrial ocupa al 48% de la població activa i la construcció un 10,5 %. Les activitats industrials conten en llarga tradició en Bunyol, puix ya [[Cavanilles]] en l'any [[1797]] reflectia l'existència de molins paperers i telers. Els molins de [[farina]] i paperers (dels que a principis del [[sigle XX]] hi havia 11 i 7, respectivament) utilisaven principalment les aigües canalisades per mig de les séquies per a activar la seua maquinària. Varis molins paperers seguixen en actiu en l'actualitat, sent la principal activitat industrial la producció de [[ciment]] (que va supondre un continu fluix d'immigrants a mitan del sigle XX), seguida dels tallers mecànics i les empreses de materials de construcció i construcció de maquinària.
 ==La Tomatina==