Diferència entre les revisions de "Resolució Killilea"
Text reemplaça - 'la Unió' a 'l'Unió' |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''Resolució Killilea''' o '''Killilea resolution''', sobre les llengües minoritaries d'[[Europa]]. | La '''Resolució Killilea''' o '''Killilea resolution''', sobre les llengües minoritaries d'[[Europa]]. | ||
== Història == | |||
Des del [[13 de maig]] de [[1991]] la [[UE]] reconeix la denominació de l'[[idioma valencià]]. En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indexador plurilingüe de conceptes. Conveni rubricat per Lucien Emringer com a director d'esta institució europea o organisme oficial que autorisa les publicacions en les llengües oficials dels Estats i Regions i el llavors conseller d'Administració Pública [[Emèrit Bono]]. Curiós: en Madrit i Valéncia governava el PSOE i en Barcelona, CiU. Llavors no va haver problema i ara tot són tràves per al valencià. | Des del [[13 de maig]] de [[1991]] la [[UE]] reconeix la denominació de l'[[idioma valencià]]. En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indexador plurilingüe de conceptes. Conveni rubricat per Lucien Emringer com a director d'esta institució europea o organisme oficial que autorisa les publicacions en les llengües oficials dels Estats i Regions i el llavors conseller d'Administració Pública [[Emèrit Bono]]. Curiós: en Madrit i Valéncia governava el PSOE i en Barcelona, CiU. Llavors no va haver problema i ara tot són tràves per al valencià. | ||