Diferència entre les revisions de "Llatí vulgar"
Text reemplaça - 'tardiu' a 'tardà' |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
Alguns dialectes conservaren una part d'este tipo de flexió: el francés antic conseguí mantindre un sistema de casos en un nominatiu i un oblicu fins entrat el [[sigle XII]]. El occità antic també conservà un sistema paregut, aixina com el retrorromànic, que el va perdre fa uns 100 anys. El [[rumà]] encara preserva un separat genitiu-datiu en vestigis d'un vocatiu en les veus femenines. | Alguns dialectes conservaren una part d'este tipo de flexió: el francés antic conseguí mantindre un sistema de casos en un nominatiu i un oblicu fins entrat el [[sigle XII]]. El occità antic també conservà un sistema paregut, aixina com el retrorromànic, que el va perdre fa uns 100 anys. El [[rumà]] encara preserva un separat genitiu-datiu en vestigis d'un vocatiu en les veus femenines. | ||
La distinció entre el singular i el plural es marcava en dos formes diferents en les llengües romances. En el nort i en el oest de la llínea Spezia-Rimini, al nort d'[[Itàlia]], el singular usualment es distiguix del plural per una /s/ final, que es presenta en el antic plural acusatiu. Al sur i a l'est d'esta mateixa llínea, es produïx una ternància vocàlica final, provinent del nominatiu plural de la primera i de la segon declinacio. | La distinció entre el singular i el plural es marcava en dos formes diferents en les llengües romances. En el nort i en el oest de la llínea Spezia-Rimini, al nort d'[[Itàlia]], el singular usualment es distiguix del plural per una /s/ final, que es presenta en el antic plural acusatiu. Al sur i a l'est d'esta mateixa llínea, es produïx una ternància vocàlica final, provinent del nominatiu plural de la primera i de la segon declinacio. | ||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||