Diferència entre les revisions de "Civilisació Maya"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Situacio dels mayes.png|thumb|right|300px|Antiga situació dels mayes]] | [[Image:Situacio dels mayes.png|thumb|right|300px|Antiga situació dels mayes]] | ||
| Llínea 57: | Llínea 53: | ||
La societat maya estava organisada sobre la basse d'una marcada estratificació social, al cap de la qual es trobava la noblea, els ''almenehoob'' ("els que tenen pares i mares"). Este grup privilegiat monopolisava el poder i l'autoritat al ostentar els puestos polítics i religiosos. El governant suprem de la província era, com ya veerem, el Halach Uinik en qui residia el poder absolut sobre els assunts terrenals i espirituals. Se li dia també Ahau; els seus emblemes eren el escut redó i el cetre en forma de figura antropomorfa en cap de serp. El càrrec de Halach Uinik era hereditari dins d'una sola família, i passava del pare al fill major. | La societat maya estava organisada sobre la basse d'una marcada estratificació social, al cap de la qual es trobava la noblea, els ''almenehoob'' ("els que tenen pares i mares"). Este grup privilegiat monopolisava el poder i l'autoritat al ostentar els puestos polítics i religiosos. El governant suprem de la província era, com ya veerem, el Halach Uinik en qui residia el poder absolut sobre els assunts terrenals i espirituals. Se li dia també Ahau; els seus emblemes eren el escut redó i el cetre en forma de figura antropomorfa en cap de serp. El càrrec de Halach Uinik era hereditari dins d'una sola família, i passava del pare al fill major. | ||
=== Organisació Política === | |||
En el periodo Clàssic (290 al 909 dC), els governants suprems rebien el títul de K'inich (Rostre solar), Ahaw Te` (senyor Àrbre), Ch'ul Ahaw (Senyor Sagrat) o Bakab (Sostenidor del Món). Atres nobles emparentats en ell se dien Ahaw (Senyor). | |||
També n'hi havia governants de centres o ciutats secundaris, quins eren dits Sahl (Sahalo'ob en plural) i li rendien fidelitat al Ahaw Te`. | |||
Durant el clàssic terminal (800 al 1000 d. C.) i postclàssic sojjorn (909 al 1451 d. C.) n'hi hagué atra forma de govern en la península de Yucatà: el Multepal o govern confederat, de les quals les seues ciutats hegemònics foren primer Chichén Itzà i després Mayapà. En el Multepal no n'hi hagué un sols governant, sino que el govern s'eixecutava per mig de vàries persones al mateix temps, quins se consideraven "germans". Cada u dels integrants del consell de govern (Multepal) rebia el títul de Ah Tepal. | |||
=== Organisació Econòmica === | |||
Sent l'agricultura una activitat central en la vida dels mayes, s'ha especulat molt sobre les tècniques agrícoles qeu utilisaven en me´s freqüència en l'època prehispànica; si les de tipo extensiu, com el sistema roça-tumba-crema, o les de tipo intensiu, com el rec i les terraces. N'hi ha evidències de que combinaven abdós tècniques en atres alternatives, com la recolecció, les hortes domèstiques, els camellons o camps alçats, l'arbrecultura, la caça i la peixca. És important recordar que fon principalment la selva tropical el tipo d'ecosistema en el que els mayes vixqueren i del qual obtingueren el seu aliment. En tot i això, les característiques del tròpic varien molt i és possible que les diferències en clima, terra i vegetació determinaren la explotació dels recursos naturals i el tipo de sistema agrícola utilisat. Les tècniques degueren, puix, adaptar-se a al cantitat i calitat de la terra disponible, al tipo de cultius i a diversos factors socioeconòmics. | |||
== Manifestacions Culturals == | |||
=== Religió === | |||
[[Image:Representacio deesa del suicidi maya.png|thumb|right|300px|Representació de la deesa del suicidi maya]] | |||
Dominant la majoria dels aspectes de la vida dels mayes, s'encontrava la religió, sempre present i deixant sentir la seua influència en els rites agrícoles, en les ceremònies públiques, en l'art i la cultura. La seua importància fon molt gran, si se pren en conte que estigué fortment lligada al control polític, a la ideologia que sustentà a la civilisació maya i que, com les ciències, estigué també en mans d'un grup especialisat, el dels retors. La religió maya tenia tres característiques fonamentals: | |||
*Religió politeista: S'adorava a varis deus al mateix temps. | |||
*Religió d'Aspectes Naturalistes: Els eus eren els elements, els fenomens atmosfèrics, els cossos celests. | |||
*Religió Dualista: Partia del principi de que le be i el mal son igualment divins. | |||
=== El joc de pilota === | |||
Los mayas concebían al juego de pelota como un ritual. El juego de pelota representa los orígenes del universo y pretende reactivar los mitos de la creación del maíz y otros fenómenos astronómicos. Éste es un rito de iniciación, muerte y renacimiento que legitima la acción militar y el poder político. La lucha (de jugadores, astros o la pelota) puede representar el encuentro entre los gemelos (del Popol Vuh) y los dioses del inframundo. Este juego tuvo diversas variantes según la época y el lugar, por general se utilizaba una pelota hecha de caucho que se golpeaba con la cintura, las rodillas, los hombros y los codos. | |||
Els mayes concevien al joc de pilota com un ritual. El joc de pilota representa els orígens del univers i pretén reactivar els mites de la creació de la dacsa i atres fenòmens astronòmics. Este és un rite d'iniciació, mort i renaiximent que llegitima l'acció militar i el poder polític. La lluita pot representar el encontre entre els bessons i els deus del inframón. Este joc tingué diverses variants segons l'època i el lloc, per general s'utilisava una pilota feta de caucho que se colpejava en la cintura, els genolls, els muscles i els colzes. | |||
== Arquitectura == | |||
[[Image:Comalcalco.jpg|thumb|right|300px|[[Comalcalco]].]] | |||
Durant esta època de la cultura maya, els centres del poder religiós, comercial i burocràtic creixqueren per a convertir-se en increibles ciutats com la preclàssica El Mirador, la major del clàssic Tikal i les post clàssiques Chichén Itzà i Uxmal. Degut a les seues moltes semblances, aixina com a les seues diferències estilístiques, els rests de l'arquitectura maya són una clau important per a entendre l'evolució de sa antiga sivilisació. | |||