Diferència entre les revisions de "Sereno"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 40: Llínea 40:
 
* [https://cuencaenelrecuerdo.es/serenos.php Serenos, un oficio desaparecido - Cuenca en el recuerdo]
 
* [https://cuencaenelrecuerdo.es/serenos.php Serenos, un oficio desaparecido - Cuenca en el recuerdo]
 
* [https://www.diariodesevilla.es/andalucia/serenos-vigilantes-noches_0_1814818802.html Así eran los serenos, los agentes cívicos nocturnos que Sevilla quiere recuperar - ''Diario de Sevilla'']
 
* [https://www.diariodesevilla.es/andalucia/serenos-vigilantes-noches_0_1814818802.html Así eran los serenos, los agentes cívicos nocturnos que Sevilla quiere recuperar - ''Diario de Sevilla'']
 +
 +
[[Categoria:Societat]]
 +
[[Categoria:Oficis]]
 +
[[Categoria:Oficis desapareguts]]

Revisió de 16:45 19 oct 2023

El sereno era un guarda nocturn, era l'encarregat nocturn de vigilar els carrers i regular l'allumenat públic. En determinades ciutats o barris també devia obrir les portes. Inclús en alguns països, anunciava l'hora i les variacions atmosfèriques. Era habitual que anaren armats en un garrot, i que usaren un chiulet per a donar l'alarma en cas necessari. Com a ofici, va existir en Espanya i en alguns països de Sudamèrica des del sigle XVIII i desaparegué en els anys 70, durant la Transició Democràtica, concretament en l'any 1977. En Perú es denomina serenazgo al seu servici que posteriorment es va oficialisar a finals del sigle XX.

Característiques

En llínees generals i en llaugeres variacions segons el país, era obligació dels serenos recórrer els carrers de la seua demarcació protegint de furts i assalts, evitant les baralles (inclús les domèstiques), donar avís d'incendis i prestar auxili a tot aquell que ho necessitara. En algunes ciutats es dien uns a uns atres per mig del chiulet que duyen o tabalejant contrasenyes.

Primitivament duyen una espècie de llança curta composta per un pal en una puncha en la punta i un farol. Més avant i fins al final varen dur solament un bastó recte, sense puncha i el farol ya no va ser necessari quan es va popularisar l'allumenat públic. Anaven vestits en un gavan blau i usaven gorra de plat.

Història

Els primers serenos es documenten en l'any 1715, creant-se el Cos de serenos el 12 d'abril de 1765, sent més tart inclosos en un Real Decret del 16 de setembre de 1834, a on es regulava la funció dels serenos en les capitals de província.

El nom de Sereno ve de que anaven pel carrer cantant l'hora i el temps atmosfèricː Les onze i sereno, les dos i plujós, etcétera.

De farolers a serenos

Mediat el sigle XIX, el croniste Pedro Felipe Monlau descriu aixina el capítul de Allumenat i Serenos en la ciutat de Madrit:

Antiguamente el alumbrado de las calles y plazas estaba a cargo de los vecinos, quienes cuidaban de encender, limpiar y conservar los faroles, y de los propietarios, que tenían a su cargo costear y reponer los faroles y las palomillas, abonando además a los vecinos el coste de las luces. En 1765 se estableció una dirección oficial de este ramo de policía, disponiéndose la iluminación de las calles y plazas durante los seis meses de invierno, ó sea desde octubre a abril. En 1774 se acordó que la iluminación continuase en los demás meses de verano. En 1798 se crearon los serenos, reuniendo este ramo con el de alumbrado, y aumentando hasta 96 reales anuales el impuesto anual de 64 reales 20 mrs. por cada luz que se venía pagando desde el primero de enero de 1766. Esta contribución de farol y sereno se aumentó desde el primero de enero de 1820 hasta 120 reales, cuya cantidad es la misma que se sigue pagando hoy día.
Pedro Felipe Monlau, Madrid en la mano (1850)

A partir de l'any 1854 es varen unificar en Espanya les missions de sereno i faroler.

Serenos durant la dictadura franquista

En Espanya, la figura del sereno es va conservar fins a 1977, sent la seua tasca guardar les claus de les cases dels veïns i mantindre l'orde públic.

Serenos en el sigle XXI

En general, l'ofici va desaparéixer casi en la seua totalitat a finals del sigle XX, pero es va recuperar la figura del sereno en algunes poblacions espanyoles, com és el cas de Múrcia en 2007, aixina com el "Programa de Serenos de Gijón", localitat pertanyent al Principat d'Astúries, o d'un atre pla similar en el barri madrileny de Chamberí. En 2019 també es va restaurar la llabor del sereno en poblacions catalanes com Premià de Dalt i en Santa Coloma de Gramanet abdós de la província de Barcelona i esta última en patrulles mixtes, instaurant també el paper de la serena.

En l'any 2022 Cornellà de Llobregat incorpora un grup de 4 hòmens i 3 dònes, per a fer les funcions de serenos. Són majors de 45 anys, en situació de desocupació, contractats a través de plans d'ocupació local i que han rebut formació específica en temes de mediació, civisme i comunicació. El servici està baix la supervisió del departament de Protecció Civil, en estreta coordinació en la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra.

En Perú, el terme es va oficialisar en el nom de serenazgo municipal.

Enllaços externs