Diferència entre les revisions de "Pedralba"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 12: Llínea 12:
 
El seu mig climàtic és típicament clima mediterràneu.
 
El seu mig climàtic és típicament clima mediterràneu.
  
Es té accés, des de [[Valéncia]], a través de la CV-35, per l'eixida de [[Lliria]] (oest), prenent despuix la CV-376. Una atra possibilitat és accedir a través de la A-3, per l'eixida de [[Cheste]] (complex educatiu), prenent la CV-378 i despuix la CV-380. Una atra opció és accedir per la CV-370, que unix Pedralba en [[Manises]], per [[Vilamarchant]].
+
Es té accés, des de [[Valéncia]], a través de la CV-35, per l'eixida de [[Lliria]] (oest), prenent despuix la CV-376. Una atra possibilitat és accedir a través de la A-3, per l'eixida de [[Chest]] (complex educatiu), prenent la CV-378 i despuix la CV-380. Una atra opció és accedir per la CV-370, que unix Pedralba en [[Manises]], per [[Vilamarchant]].
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==

Revisió de 19:00 1 nov 2023

Vista de Pedralba

Pedralba és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca d'Els Serrans.

Geografia

Situat en una zona de transició, de la mateixa manera que Bugarra i Gestalgar, entre la comarca dels Serrans i les del Camp de Turia i La Foya de Bunyol. El relleu ho constituïx una part del piedemonte que s'estén entre la zona llitoral i les serres de l'interior, que en este terme apareix ya prou accidentat per una série d'elevació que adquirixen el caràcter de verdaderes serres. Entre els monts més destacats es troben: la Torreta, la Pista, el Cerro Partit, la Penya Latrón, el Cerritico Redó, la Serretilla, el Cerrito Royo, la Loma del Ferrer, el Cerro Mojón, i el vèrtiç geodèsic de tercer orde de Tarayola (El Mojón Alt).

El riu Túria travessa el terme per la seua mitat, seguint una direcció NO – ES, formant una série de terrats cuaternaris en les seues torrentades sobre els que s'ha desenrollat una feraç horta. A ell afluixen els barrancs del Gavinet, Chiva, la Salá i la Font del Rabosot. Destaquen les fonts del Rabosot, la Teixa i la Salá.

El paisage agrícola tradicional que sorgix per tots costats ho constituïx majoritàriament el del cultiu de cítrics per mig de rec localisat, quedant alguna garrofera allí a on no alcança el regadiu.

El seu mig climàtic és típicament clima mediterràneu.

Es té accés, des de Valéncia, a través de la CV-35, per l'eixida de Lliria (oest), prenent despuix la CV-376. Una atra possibilitat és accedir a través de la A-3, per l'eixida de Chest (complex educatiu), prenent la CV-378 i despuix la CV-380. Una atra opció és accedir per la CV-370, que unix Pedralba en Manises, per Vilamarchant.

Demografia

Conta segons el cens del INE de l'any 2022 en una població de 2.966 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 [2006]] 2008 2022
2.101 2.005 2.058 2.099 2.085 2.109 2.283 2.536 2.898 3.069 2.966

Economia

La seua economia és bàsicament agrícola, fonamentada en l'antiguetat per la vinya, en la qual Pedralba es va guanyar el títul de breçol del vi i actualment en els cítrics.

El cultiu de la vinya va ser fonamental per a l'economia pedralbina des del principi de la seua història. Pedralba era una gran productora de panses, elaborades en els raïms d'una varietat autòctona denominada Plantafina o Planta de Pedralba. El cultiu de vinyes per a l'elaboració de vins va escomençar a partir del repoblament en cristians vells en l'any 1610, pero no va alcançar gran desenroll fins a mediats del sigle XIX, aplegant a sobrepassar i eliminar a l'ancestral de la pansa.​

En el mont hi ha vegetació de pins, xara i espart. La superfície llaurada estava dedicada en la seua major part a la vinya i el garrofer seguia en extensió a la vinya, pero en l'actualitat predominen els cultius de regadiu, fonamentalment taronges i mandarinas. Atres cultius són l'olivera i els cereals, este últim pràcticament ya inexistent. La ganaderia té una importància secundària. El sector industrial a penes està desenrollat, estant abans dedicat als sub derivats de la vinya (vins, mistelas i alcohols).

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons


Municipis de Els Serrans
Les Alcubles    Alpont    Andilla    Ares dels Olms    Benaixeve    Bugarra    Calles    Chelva    Chestalgar    Chulilla    Domenyo    Figueroles dels Serrans    La Llosa del Bisbe    Pedralba    Sot de Chera    Titagües    Toixa    El Vilar    La Yesa