Diferència entre les revisions de "Maite Pagazaurtundúa" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 22:

Està casada i té dos filles.

(~~Pàgina~~ per ~~completar~~)

== Activisme ==

Maite Pagaza s'ha especialisat en activisme per la llibertat i els drets humans, aixina com contra el terrorisme i el fanatisme. Ha participat en diferents moviments socials i iniciatives per la llibertat tant en Espanya com en atres països. Ha segut reconeguda en múltiples guardons i en l'any [[2005]] va formar part d'una candidatura colectiva al [[Premi Nobel de la Pau]].

== Resistència front a ETA ==

Ha treballat activament per l'associacionisme cívic de respal a les víctimes del terrorisme en Espanya. El seu treball en este camp s'ha complementat en la seua funció com a presidenta de la [[Fundació de Víctimes del Terrorisme]] i posteriorment en el [[Colectiu de Víctimes del Terrorisme]] (COVITE).

La seua llabor ha segut reconeguda en diversos guardons com el Premi Sájarov als Drets Humans en [[2000]] —com a membre de ¡Basta Ya!— o la Medalla de l'Orde del Mèrit Constitucional en [[2003]]. No obstant, el seu posicionament públic contra el terrorisme li va supondre un elevat grau d'acossament, amenaces i agressions de violència física i simbòlica, veent-se obligada a viure baix escolta policial durant 13 anys i a abandonar el seu lloc de residència per a traslladar-se, junt a la seua família, fòra del [[País Vasc]].

Despuix de la seua incorporació al [[Parlament Europeu]], Pagazaurtundúa ha continuat en l'activisme per la dignitat i justícia per a les víctimes de la banda terrrorista [[ETA]].

== Plataforma ''¡Basta Ya!'' ==

En l'any [[1999]] participà en la fundació de la plataforma d'iniciativa ciutadana ¡Basta Ya!, mereixedora en l'any [[2000]] del Premi Sájarov als Drets Humans que concedix el Parlament Europeu. El seu germà, Joseba Pagazaurtundúa, militant del Partit Socialiste d'Euskadi i membre fundador de la plataforma ¡Basta Ya!, fon assessinat per ETA en [[2003]].

La plataforma ¡Basta Ya!, estava formada per intelectuals, polítics i ciutadans vascs de diversa ideologia i ocupació. Tots ells compartien el triple propòsit d'opondre's al terrorisme en qualsevol de les seues formes, recolzar a les seues víctimes, i defendre l'[[Estat de Dret]], la [[Constitució Espanyola]] i l'[[Estatut d'Autonomia del País Vasc]]. Atres destacats membres de l'iniciativa foren [[Fernando Savater]], [[Joseba Pagazaurtundúa]] (assessinat per ETA en 2003), [[Consuelo Ordóñez]], [[Arcadi Espada]], [[Carmen Iglesias]], [[Javier Urguizu]], [[Mikel Azurmendi]], [[Iñaki Ezkerra]], [[Agustín Ibarrola]], [[María San Gil]] o [[Rosa Díez]], entre atres.

La plataforma es va caracterisar per dur al terreny de la defensa de les llibertats i contra el terrorisme formes noves i dinàmiques d'activisme i reivindicació: manifestacions, caravanes, pegades de cartells o publicació d'una revista en llínea.

El 13 de decembre de l'any 2000, en sessió solemne en Estrasburc, el premi Sájarov fon arreplegat pel filòsof Fernando Savater, líder natural del grup, qui explicava aixina el perqué de l'iniciativa:

{{Cita|Hem eixit al carrer i hem alçat les nostres veus perque estem convençuts de que, quan la democràcia està en perill, els ciutadans no poden refugiar-se en el seu anonimat i esperar mansament a que tot es resolga en les altes esferes del poder polític.}}

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 22: / Llínea 22: @@
 Està casada i té dos filles.
-(Pàgina per completar)
+== Activisme ==
+Maite Pagaza s'ha especialisat en activisme per la llibertat i els drets humans, aixina com contra el terrorisme i el fanatisme. Ha participat en diferents moviments socials i iniciatives per la llibertat tant en Espanya com en atres països. Ha segut reconeguda en múltiples guardons i en l'any [[2005]] va formar part d'una candidatura colectiva al [[Premi Nobel de la Pau]].
+== Resistència front a ETA ==
+Ha treballat activament per l'associacionisme cívic de respal a les víctimes del terrorisme en Espanya. El seu treball en este camp s'ha complementat en la seua funció com a presidenta de la [[Fundació de Víctimes del Terrorisme]] i posteriorment en el [[Colectiu de Víctimes del Terrorisme]] (COVITE).
+La seua llabor ha segut reconeguda en diversos guardons com el Premi Sájarov als Drets Humans en [[2000]] —com a membre de ¡Basta Ya!— o la Medalla de l'Orde del Mèrit Constitucional en [[2003]]. No obstant, el seu posicionament públic contra el terrorisme li va supondre un elevat grau d'acossament, amenaces i agressions de violència física i simbòlica, veent-se obligada a viure baix escolta policial durant 13 anys i a abandonar el seu lloc de residència per a traslladar-se, junt a la seua família, fòra del [[País Vasc]].
+Despuix de la seua incorporació al [[Parlament Europeu]], Pagazaurtundúa ha continuat en l'activisme per la dignitat i justícia per a les víctimes de la banda terrrorista [[ETA]].
+== Plataforma ''¡Basta Ya!'' ==
+En l'any [[1999]] participà en la fundació de la plataforma d'iniciativa ciutadana ¡Basta Ya!, mereixedora en l'any [[2000]] del Premi Sájarov als Drets Humans que concedix el Parlament Europeu. El seu germà, Joseba Pagazaurtundúa, militant del Partit Socialiste d'Euskadi i membre fundador de la plataforma ¡Basta Ya!, fon assessinat per ETA en [[2003]].
+La plataforma ¡Basta Ya!, estava formada per intelectuals, polítics i ciutadans vascs de diversa ideologia i ocupació. Tots ells compartien el triple propòsit d'opondre's al terrorisme en qualsevol de les seues formes, recolzar a les seues víctimes, i defendre l'[[Estat de Dret]], la [[Constitució Espanyola]] i l'[[Estatut d'Autonomia del País Vasc]]. Atres destacats membres de l'iniciativa foren [[Fernando Savater]], [[Joseba Pagazaurtundúa]] (assessinat per ETA en 2003), [[Consuelo Ordóñez]], [[Arcadi Espada]], [[Carmen Iglesias]], [[Javier Urguizu]], [[Mikel Azurmendi]], [[Iñaki Ezkerra]], [[Agustín Ibarrola]], [[María San Gil]] o [[Rosa Díez]], entre atres.
+La plataforma es va caracterisar per dur al terreny de la defensa de les llibertats i contra el terrorisme formes noves i dinàmiques d'activisme i reivindicació: manifestacions, caravanes, pegades de cartells o publicació d'una revista en llínea.
+El 13 de decembre de l'any 2000, en sessió solemne en Estrasburc, el premi Sájarov fon arreplegat pel filòsof Fernando Savater, líder natural del grup, qui explicava aixina el perqué de l'iniciativa:
+{{Cita|Hem eixit al carrer i hem alçat les nostres veus perque estem convençuts de que, quan la democràcia està en perill, els ciutadans no poden refugiar-se en el seu anonimat i esperar mansament a que tot es resolga en les altes esferes del poder polític.}}
 == Enllaços externs ==