Diferència entre les revisions de "Efecte Compton"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic [[Arthur Compton]] en l'any [[1923]], quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com [[quant]]s d'energia i la mecànica relativista de [[Albert Einstein|Einstein]]. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de [[Planck]] sobre el [[cos negre]] i l'explicació de [[Albert Einstein]] del [[efecte fotoelèctric]]. | L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic [[Arthur Compton]] en l'any [[1923]], quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com [[quant]]s d'energia i la mecànica relativista de [[Albert Einstein|Einstein]]. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de [[Planck]] sobre el [[cos negre]] i l'explicació de [[Albert Einstein]] del [[efecte fotoelèctric]]. | ||
Compton va descobrir este efecte al experimentar en [[rajos X]], els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base a la [[Mecànica quàntica|teoria quàntica]], Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el [[quant]] de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per lo que l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original. | Compton va descobrir este efecte al experimentar en [[rajos X]], els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base a la [[Mecànica quàntica|teoria quàntica]], Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el [[quant]] de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per lo que l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original. | ||
Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Premi Nobel|Premi Nobel de Física]] en l'any [[1927]]. | Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Premi Nobel|Premi Nobel de Física]] en l'any [[1927]]. | ||