Diferència entre les revisions de "Banc de Valéncia"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:
El '''Banc de Valéncia''' és el sext banc de [[Espanya]], i té la seua seu en la ciutat de [[Valéncia]], [[Comunitat Valenciana]]. Els seus principals accionistes són les [[caixa d'aforros|caixes d'estalvi]] valencianes [[Caixa Mediterràneu|CAM]] i [[Bancaixa]].
El '''Banc de Valéncia''' és el sext banc de [[Espanya]], i té la seua seu en la ciutat de [[Valéncia]], [[Comunitat Valenciana]]. Els seus principals accionistes són les [[caixa d'aforros|caixes d'estalvi]] valencianes [[Caixa Mediterràneu|CAM]] i [[Bancaixa]].


Fon fundat el [[20 de març]] de [[1900]], sent el seu primer president el senyor [[José Tartiere Lenegre]]. Deu anys més tard, el banc ya va aparéixer en la ''Guia Mercantil i Industrial'' de Valéncia. En [[1927]] va assumir la presidència de l'entitat [[Vicente Noguera Bonora]], per a un any més tard inaugurar l'oficina central en el carrer Alfredo Calderón de Valéncia. Un any més tard, el banc va comprar el [[Banc de Castelló]].
Fon fundat el [[20 de març]] de [[1900]], sent el seu primer president el senyor [[José Tartiere Lenegre]]. Deu anys més tart, el banc ya va aparéixer en la ''Guia Mercantil i Industrial'' de Valéncia. En [[1927]] va assumir la presidència de l'entitat [[Vicente Noguera Bonora]], per a un any més tart inaugurar l'oficina central en el carrer Alfredo Calderón de Valéncia. Un any més tart, el banc va comprar el [[Banc de Castelló]].


En [[1936]] l'entitat va obrir una oficina en [[Sant Sebastià]]. En [[1940]] va haver-hi un nou canvi de president, accedint al càrrec [[Antonio Noguera Bonora]], càrrec que en [[1954]] fon ocupat per [[Ignacio Villalonga Villalba]]. En els [[anys 1950]] es va popularisar la colecció de calendaris emesa per l'entitat. En [[1964]] va accedir al càrrec de president [[Joaquín Reig Rodríguez]].
En [[1936]] l'entitat va obrir una oficina en [[Sant Sebastià]]. En [[1940]] va haver un nou canvi de president, accedint al càrrec [[Antonio Noguera Bonora]], càrrec que en [[1954]] fon ocupat per [[Ignacio Villalonga Villalba]]. En els [[anys 1950]] es va popularisar la colecció de calendaris emesa per l'entitat. En [[1964]] va accedir al càrrec de president [[Joaquín Reig Rodríguez]].


En [[1974]] el banc va inaugurar el seu Centre de Càlcul, i en [[1978]] la seua primera oficina en [[Madrit]]. En [[1984]] va tornar a haver-hi un nou canvi en la presidència, sent el nou president [[Antonio Girona Busutil]]. A finals dels anys 1980, en [[1989]] el banc va conseguir la sifra de 230 oficines. En els [[anys 1990]] va haver-hi tres canvis en la presidència, en [[1993]] fon nomenat president [[Antonio Escámez López]], un any més tart, en [[1994]], [[José María Simó Nogués]], i en [[1997]] [[Antonio J. Tirat Jiménez]]. Seguint una llínea d'expansió, el Banc de Valéncia va comprar en [[1997]] el [[Banc de Múrcia]], encara que la fusió es va produir en [[2002]]. Eixe mateix any, el Banc de Valéncia va inaugurar la seua primera botiga de Bosa.
En [[1974]] el banc va inaugurar el seu Centre de Càlcul, i en [[1978]] la seua primera oficina en [[Madrit]]. En [[1984]] hagué un nou canvi en la presidència, sent el nou president [[Antonio Girona Busutil]]. A finals dels anys 1980, en [[1989]] el banc va conseguir la sifra de 230 oficines. En els [[anys 1990]] va haver tres canvis en la presidència, en [[1993]] fon nomenat president [[Antonio Escámez López]], un any més tart, en [[1994]], [[José María Simó Nogués]], i en [[1997]] [[Antonio J. Tirado Jiménez]]. Seguint una llínea d'expansió, el Banc de Valéncia va comprar en [[1997]] el [[Banc de Múrcia]], encara que la fusió es va produir en [[2002]]. Eixe mateix any, el Banc de Valéncia va inaugurar la seua primera tenda de Bossa.


A l'arribar l'any [[2000]] l'entitat va celebrar el seu centenari en l'organisació de diversos actes i celebracions. El nombre d'oficines de l'entitat va conseguir les 350 en [[2003]]. En [[2004]] que fora president de la [[Generalitat Valenciana]], [[José Luis Olivas Martínez]] va asumir la direcció de l'entitat.
A l'arribar l'any [[2000]] l'entitat va celebrar el seu centenari en l'organisació de diversos actes i celebracions. El número d'oficines de l'entitat alcançà les 350 en [[2003]]. En [[2004]], el que fora president de la [[Generalitat Valenciana]], [[José Luis Olivas Martínez]] va assumir la direcció de l'entitat.


== Activitat ==
== Activitat ==
En el tercer trimestre de 2009 poseïa uns actius de 22.528 millons d'euros i el seu benefici net ascendia a 106,3 millons €. A 31-12-2008 conta en 452 sucursals distribuïdes per tot Espanya. <ref>{{cita web
En el tercer trimestre de 2009 posseïa uns actius de 22.528 millons d'euros i el seu benefici net ascendia a 106,3 millons €. A 31-Decembre-2008 conta en 452 sucursals distribuïdes per tota Espanya. <ref>{{cita web
|apellido =  
|apellido =  
|nombre =  
|nombre =  
Llínea 30: Llínea 30:
{{listaref}}
{{listaref}}


== Veja també ==
== Vore també ==
*[[Edifici del Banc de Valéncia]]
*[[Edifici del Banc de Valéncia]]


[[Categoria:Bancs d'España|Valencia]]
[[Categoria:Bancs d'Espanya|Valencia]]
[[Categoria:Empreses de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Empreses de la Comunitat Valenciana]]