Diferència entre les revisions de "René Descartes"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
'''René Descartes''', en llatí, '''Renatus Cartesius''', onomàstic del que es deriva l'adjectiu cartesià (La Haye en Touraine, [[França]], [[31 de març]] de [[1596]] - † [[Estocolm]], [[Suècia]], [[11 de febrer]] de [[1650]]) fon un filòsof, matemàtic, físic i escritor francés considerat el pare de la geometria analítica i la filosofia moderna, aixina com un dels protagonistes en llum pròpia en el llindar de la revolució científica.
{{Biografia|
| nom = René Descartes
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[França|Francesa]]
| ocupació = Filòsof, matemàtic, físic i escritor.
| data_naix = [[31 de març]] de [[1596]]
| lloc_naix = [[La Haye en Touraine]], [[França]]
| data_mort = [[11 de febrer]] de [[1650]]
| lloc_mort = [[Estocolm]], [[Suècia]]
}}
'''René Descartes''', en llatí, '''Renatus Cartesius''', onomàstic del que es deriva l'adjectiu cartesià ([[La Haye en Touraine]], [[França]], [[31 de març]] de [[1596]] - † [[Estocolm]], [[Suècia]], [[11 de febrer]] de [[1650]]) fon un filòsof, matemàtic, físic i escritor francés considerat el pare de la geometria analítica i la filosofia moderna, aixina com un dels protagonistes en llum pròpia en el llindar de la revolució científica.


El seu método filosòfic i científic, que expon en ''Regles per a la direcció de la ment'' ([[1628]]) i més explícitament en el seu ''Discurs del método'' ([[1637]]), establix una clara ruptura en l'escolàstica que s'ensenyava en les universitats. Està caracterisat per la seua simplicitat —en el seu ''Discurs del método'' únicament propon quatre normes— i pretén trencar en els interminables raonaments escolàstics. Pren com a model el método matemàtic, en un intent d'acabar en el silogisme aristotèlic empleat durant tota l'[[Edat Mija]]. Molts elements de la filosofia de Descartes tenen precedents en l'aristotelisme tardà, el neoestoicisme del [[sigle XVI]] o en filòsofs medievals.
El seu método filosòfic i científic, que expon en ''Regles per a la direcció de la ment'' ([[1628]]) i més explícitament en el seu ''Discurs del método'' ([[1637]]), establix una clara ruptura en l'escolàstica que s'ensenyava en les universitats. Està caracterisat per la seua simplicitat —en el seu ''Discurs del método'' únicament propon quatre normes— i pretén trencar en els interminables raonaments escolàstics. Pren com a model el método matemàtic, en un intent d'acabar en el silogisme aristotèlic empleat durant tota l'[[Edat Mija]]. Molts elements de la filosofia de Descartes tenen precedents en l'aristotelisme tardà, el neoestoicisme del [[sigle XVI]] o en filòsofs medievals.