Diferència entre les revisions de "Mandonguilles d'abadejo"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
Les '''mandonguilles d'abadejo''' (en [[castellà]], ''albóndigas o croquetas de bacalao'') són un plat típic valencià, és una recepta perfecta per a la [[Semana Santa]], si be es poden menjar en qualsevol época de l'any.
Les '''mandonguilles d'abadejo''' (en [[castellà]], ''albóndigas o croquetas de bacalao'') són un plat típic valencià, és una recepta perfecta per a la [[Semana Santa]], si be es poden menjar en qualsevol época de l'any.


(Secció per completar)
== Ingredients ==
 
* Un quilo de [[Creïlla|creïlles]], a ser possible roges.
* 1/2 quilo d'[[abadejo]].
* [[All|Alls]].
* [[Jolivert]].
* [[Anou]] moscada mòlta.
* Una miqueta de [[canella]].
* [[Pebre]] blanc mòlt.
* [[Pinyó|Pinyons]].
* [[Pimentó]] dolç.
* 2 [[Ou|ous]] i un rovell, es reserva la clara del tercer ou.
* [[Oli d'oliva]] o de girasol.
 
== Preparació ==
 
Es bullen les creïlles, i quan estiguen bollides es pelen en calent i es martafallen en un morter. Es bull l'abadejo, net de sal, es desmolla i es martafalla, i s'afig a les creïlles bollides.
 
En el bol a on estan les creïlles i l'abadejo, se li afigen les espècies, ous i pinyons i una cullerada gran de pimentó dolç per a que agarre color. Es mescla tot i es deixa reposar mínim 3 hores, i despuix es fan les pilotes.
 
Per a finalisar, es passen per clara d'ou i es frigen en oli d'oliva o de girasol.
 
== Atra preparació més senzilla ==
 
Es bullen les creïlles, i quan estiguen bollides es pelen en calent i es martafallen en un morter. Es bull l'abadejo, net de sal, es desmolla i es martafalla, i s'afig a les creïlles bollides.
 
Una volta tenim les creïlles i l'abadejo martafallat, afegim els rovells dels ous i ho barregen tot, despuix afegim els pinyons. Una volta tenim la pasta feta, fem les mandonguilles en forma allargada.
 
Les passem per les clares d'ou i les fregim en l'oli ben calent per a que no se desfacen.
 
== A l'estil valencià ==
 
Esta recepta, segons nos conta Juan Martín des de [[Sevilla]], fon duta des de [[Valéncia]] pels seus pares, i és la delícia dels seus fills i nets sevillans, i que seguiran la tradició culinària de la seua yaya.


== Referències ==
== Referències ==