Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Potestat reglamentària"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:
No és privativa del [[Poder Eixecutiu]], atres òrguens també poden eixercir-la. Aixina per eixemple, les [[Poder Llegislatiu|Cambres del Parlament]], o [[Poder Judicial|Tribunals Superiors de Justícia]]. No obstant això, la potestat reglamentària està radicada principalment en l'Eixecutiu.
No és privativa del [[Poder Eixecutiu]], atres òrguens també poden eixercir-la. Aixina per eixemple, les [[Poder Llegislatiu|Cambres del Parlament]], o [[Poder Judicial|Tribunals Superiors de Justícia]]. No obstant això, la potestat reglamentària està radicada principalment en l'Eixecutiu.


Consistix en dictar normes que regulen les activitats administratives públiques.  
Consistix en dictar normes que regulen les activitats administratives públiques.  


==Vore també==
== Vore també ==
*[[Reglament]]
* [[Reglament]]


[[Categoria:Dret administratiu]]
[[Categoria:Dret administratiu]]
[[Categoria:Fonts del dret]]
[[Categoria:Fonts del dret]]
  {{Traduït de|es|Potestad reglamentaria}}
  {{Traduït de|es|Potestad reglamentaria}}

Revisió de 19:26 15 dec 2024

La potestat reglamentària és la prerrogativa per la qual les administracions públiques poden crear normes en ranc reglamentari, és dir, normes subordinades a les lleis, ya siguen reglaments, decrets o instruccions.

No és privativa del Poder Eixecutiu, atres òrguens també poden eixercir-la. Aixina per eixemple, les Cambres del Parlament, o Tribunals Superiors de Justícia. No obstant això, la potestat reglamentària està radicada principalment en l'Eixecutiu.

Consistix en dictar normes que regulen les activitats administratives públiques.

Vore també