Canvis

Hi hagué antigament una ciutat, habitada per colons tiris, Cartago, orientada, en la lluntania, vers Itàlia i les boques del Tíber, opulenta de riquees i molt feroç en la passió per la guerra; diuen que Juno l'honorà singularment més que cap atra terra, inclús en detriment de Samos; allí tenia les seues armes, allí tenia el seu carro; i llavors la deesa desija i procura fer-ne un realme que domini les nacions, si el destí no s’hi opon. Havia sentit a dir, pero, que de la sanc troiana naixeria una descendència que un dia destruiria les fortalees tíries i que en vindria, per a perdició de Líbia, un poble àmpliament dominador i poderós en la guerra: així ho filaven les Parques. Això és el que tem la filla de Saturn, i no oblida la guerra passada que ella havia sostingut entre els primers rencs davant Troia a favor de la seua estimada Argos; a més, encara no s’han borrat del seu ànim els motius de rencor i els cruels sofriments: resten encara assentats al fons del seu cor el juí de Paris, l’ultrage de la seua bellea menyspreada, l’aversió per aquella raça i els honors del raptat Ganimedes. Encesa d'ira per tot això, alluntava del Laci, combatent-los per tota la superfície del mar, aquells troians, els pocs que havien pogut escapar dels grecs i del cruel Aquiles, i ells durant molts anys vorejaven errants totes les costes, espentats pel destí. Tan gran era l’empresa de fundar la raça romana!

Hi hagué antigament una ciutat, habitada per colons tiris, Cartago, orientada, en la lluntania, vers Itàlia i les boques del Tíber, opulenta de riquees i molt feroç en la passió per la guerra; diuen que Juno l'honorà singularment més que cap atra terra, inclús en detriment de Samos; allí tenia les seues armes, allí tenia el seu carro; i llavors la deesa desija i procura fer-ne un realme que domini les nacions, si el destí no s’hi opon. Havia sentit a dir, pero, que de la sanc troiana naixeria una descendència que un dia destruiria les fortalees tíries i que en vindria, per a perdició de Líbia, un poble àmpliament dominador i poderós en la guerra: així ho filaven les Parques. Això és el que tem la filla de Saturn, i no oblida la guerra passada que ella havia sostingut entre els primers rencs davant Troia a favor de la seua estimada Argos; a més, encara no s’han borrat del seu ànim els motius de rencor i els cruels sofriments: resten encara assentats al fons del seu cor el juí de Paris, l’ultrage de la seua bellea menyspreada, l’aversió per aquella raça i els honors del raptat Ganimedes. Encesa d'ira per tot això, alluntava del Laci, combatent-los per tota la superfície del mar, aquells troians, els pocs que havien pogut escapar dels grecs i del cruel Aquiles, i ells durant molts anys vorejaven errants totes les costes, espentats pel destí. Tan gran era l’empresa de fundar la raça romana!

[[Categoria:Uiquilliteratura:Edat Antiga]]

[[Categoria:Uiquilliteratura:Edat Antiga]]

[[Categoria:Uiquilliteratura:Mitologia]]

[[Categoria:Uiquilliteratura:Mitologia]]