Diferència entre les revisions de "Real Senyera" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 11:

L'origen de la franja blava Data de 1377, quan el rei Pere IV el Ceremoniós, decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del Regne de Valéncia dins de la Corona d'Aragó. Se creu que les dos barres estaven relacionades én Aragó i els estats pontificis.

La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portulà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la [[senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portulà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en [[Altura]],[[Castelló]], fins que fon rapinyat per la ~~deasamortisació~~ de Mendizábal i dut a Paris.

La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portulà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la [[senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portulà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en [[Altura]], [[Castelló]], fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a Paris junt ad atres fons valencians.

Durant la dictadura de Franco estigué vetada al considerarla potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà Catalunya. Per a intentar justificarse, els pancatalanistes se basaven en una serie de supostos sense cap fonament històric, com un supost penó de Jaume I guardat en l'Ajuntament de Valéncia (i curiosament exaltat per la "Falange española" i el govern local durant el franquisme).

Finalment, la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l' [[Estatut d'autonomía valencià]], i ix cada nou d'octubre en provessó civica per [[Valéncia]] capital.

Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l' [[Estatut d'autonomía valencià]], i ix cada nou d'octubre en provessó civica per [[Valéncia]] capital.

==3.Curiositats==

La Real Senyera no s'inclina mai. Quan es baixada des d'el balcó de l'Ajuntament de [[Valéncia]] cada nou d'octubre, baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical.

@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 L'origen de la franja blava Data de 1377, quan el rei Pere IV el Ceremoniós, decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del Regne de Valéncia dins de la Corona d'Aragó. Se creu que les dos barres estaven relacionades én Aragó i els estats pontificis.
-La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portulà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la [[senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portulà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en [[Altura]],[[Castelló]], fins que fon rapinyat per la deasamortisació de Mendizábal i dut a Paris.
+La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portulà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la [[senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portulà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en [[Altura]], [[Castelló]], fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a Paris junt ad atres fons valencians.
 Durant la dictadura de Franco estigué vetada al considerarla potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà Catalunya. Per a intentar justificarse, els pancatalanistes se basaven en una serie de supostos sense cap fonament històric, com un supost penó de Jaume I guardat en l'Ajuntament de Valéncia (i curiosament exaltat per la "Falange española" i el govern local durant el franquisme).
-Finalment, la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l' [[Estatut d'autonomía valencià]], i ix cada nou d'octubre en provessó civica per [[Valéncia]] capital.
+Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l' [[Estatut d'autonomía valencià]], i ix cada nou d'octubre en provessó civica per [[Valéncia]] capital.
 ==3.Curiositats==
 La Real Senyera no s'inclina mai. Quan es baixada des d'el balcó de l'Ajuntament de [[Valéncia]] cada nou d'octubre, baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical.