Diferència entre les revisions de "Real Senyera"
Sin resumen de edición |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La Real Senyera és | [[Image:Senyera valenciana.png|thumb|Real Senyera]] | ||
La '''Real Senyera''', '''Senyera coronada''' o '''Senyera de la Comunitat Valenciana''' és l'única senyera llegítima i tradicional del poble i territori valencià. Està descrita en el artícul 5º de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i en el artícul 2º de la llei 8/1984 de la Generalitat Valenciana de 4 de decembre, per la que se regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i sa utilisació (DOGV núm. 211, de 13 de dicembre). | |||
== | == Vexilologia == | ||
Quatre barres de gules (rojes) sobre camp d'or (groc) representant sa vinculació a la antiga corona d'Aragó, i una franja perpendicular en blau (color real) sobre la que orla una corona real. A voltes se culmina el màstil én un rat penat en les ales desplegades. | Quatre barres de gules (rojes) sobre camp d'or (groc) representant sa vinculació a la antiga corona d'Aragó, i una franja perpendicular en blau (color real) sobre la que orla una corona real. A voltes se culmina el màstil én un rat penat en les ales desplegades. | ||
== | == Orígens i trayectòria== | ||
Els primers testimonis escrits i/o gràfics ( | Els primers testimonis escrits i/o gràfics (texts administratius, portolans de finals del XIV) sobre la senyera valenciana dels que se té noticia, mostren sempre una primitiva senyera bibarrada (én dos barres rojes), no quatribarrada; pero sense franja blava. | ||
L' | L'orige de la franja blava Data de 1377, quan el rei Pere IV el Ceremoniós, decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del Regne de Valéncia dins de la Corona d'Aragó. Se creu que les dos barres estaven relacionades én Aragó i els estats pontificis. | ||
La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portulà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la [[senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portulà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en [[Altura]], [[Castelló]], fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a Paris junt ad atres fons valencians. | La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portulà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la [[senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portulà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en [[Altura]], [[Castelló]], fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a Paris junt ad atres fons valencians. | ||
Durant la dictadura de Franco estigué vetada al | Durant la dictadura de Franco estigué vetada al considerar-la potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà Catalunya. Per a intentar justificar-se, els pancatalanistes se basaven en una serie de supostos sense cap fonament històric, com un supost penó de Jaume I guardat en l'Ajuntament de Valéncia (i curiosament exaltat per la [[Falange Espanyola]] i el govern local durant el franquisme). | ||
Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l' [[Estatut d' | Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l' [[Estatut d'autonomia valencià]], i ix cada nou d'octubre en provessó cívica per [[Valéncia]] capital. | ||
== | == Curiositats == | ||
La Real Senyera no s'inclina mai. Quan es baixada des | La Real Senyera no s'inclina mai. Quan es baixada des del balcó de l'Ajuntament de [[Valéncia]] cada nou d'octubre, baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical. | ||
[[Categoria:Cultura Valenciana]] | |||