Diferència entre les revisions de "Illes Columbretes"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Els grups d'illes són: la '''Illot Gran''', '''La Ferrera''', '''La Foradada''' i el '''Carallot'''. Ademés, existixen en el [[archipèlec]] numerosos esculls i baixos. | Els grups d'illes són: la '''Illot Gran''', '''La Ferrera''', '''La Foradada''' i el '''Carallot'''. Ademés, existixen en el [[archipèlec]] numerosos esculls i baixos. | ||
Al mateix temps, les Illes Columbretes constituïxen un destí de primer orde per als aficionats al [[submarinisme]] de tot el món, a causa de la transparència de les seues aigües, a la bellea dels seus | Al mateix temps, les Illes Columbretes constituïxen un destí de primer orde per als aficionats al [[submarinisme]] de tot el món, a causa de la transparència de les seues aigües, a la bellea dels seus fondos i a la gran varietat i quantitat d'espècies animals i vegetals que alberga. | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
Estan assentades sobre | Estan assentades sobre fondos de 80 metros de profunditat i conseguixen una cobertura de tres milles marines, representant un dels chicotets archipèlecs en major interés ecològic del [[mar Mediterràneu]]. | ||
L'[[illa]] més gran, coneguda com la "Illot Gran" o "l'illa Grossa", té un perfil en forma d'arc obert, característic d'una gran activitat volcànica submarina. El Carallot, en els seus 32 metros d'altura, representa els rests d'un fumeral central d'un [[volcà]]. | |||
L'illa Grossa conta en un far, que situat en un [[ | L'illa Grossa conta en un far, que situat en un [[cim]] de 67 metros d'altitut, conforma el punt més elevat de l'archipèlec. | ||
== Història == | == Història == | ||
El nom de les illes ve dels primers navegants [[Grècia Antigua|grecs]] i [[antiga Roma|romans]] que les van incloure en les seues cartes de navegació. Inicialment se'ls va donar el nom de ''Ophiusa'' o ''Colubraria'', a causa de les moltes serps que allí es trobaven. Durant sigles, van ser domicili i refugi de [[pirata]] | El nom de les illes ve dels primers navegants [[Grècia Antigua|grecs]] i [[antiga Roma|romans]] que les van incloure en les seues cartes de navegació. Inicialment se'ls va donar el nom de ''Ophiusa'' o ''Colubraria'', a causa de les moltes serps que allí es trobaven. Durant sigles, van ser domicili i refugi de [[pirata|pirates]] i [[contrabandiste]]s. | ||
En el [[sigle XIX]] es va incendiar l'illa | En el [[sigle XIX]] es va incendiar l'illa Grossa per a acabar en les serps, i es va instalar un [[far]] que va mantindre una població de farolers fins a [[1975]], any en que el far es va automatisar. Des de llavors, les illes estan habitades tan sols per personal pertanyent als servicis de vigilància establits per la [[Generalitat Valenciana]] en [[1987]]. | ||
Fins que van ser protegides, constituïen un camp de tir de l'aviació i de la marina, fet que va produir el deteriorament de molts dels esculls que les formen. | Fins que van ser protegides, constituïen un camp de tir de l'aviació i de la marina, fet que va produir el deteriorament de molts dels esculls que les formen. Ad açò es van unir les visites incontrolades i la peixca furtiva. | ||
== Flora i fauna == | == Flora i fauna == | ||
En ''l'illa Grossa'' trobem restes d'espècies vegetals pròpies de la conca Mediterrànea com [[chamaerops humilis|palmiteres]], [[llentiscle]], i [[Smilax aspera|zarza morisca]], (que anteriorment cobrien tot l'illot). En les zones més pròximes al mar també trobem [[fenoll marí]] i [[carlota marina]], mentres que en les parts més altes abunda el matoll de [[sosa fina]] i la [[alfals arbori]] junt en espècies endèmiques. | En ''l'illa Grossa'' trobem restes d'espècies vegetals pròpies de la conca Mediterrànea com [[chamaerops humilis|palmiteres]], [[llentiscle]], i [[Smilax aspera|zarza morisca]], (que anteriorment cobrien tot l'illot). En les zones més pròximes al mar també trobem [[fenoll marí]] i [[carlota marina]], mentres que en les parts més altes abunda el matoll de [[sosa fina]] i la [[alfals arbori]] junt en espècies endèmiques. | ||
Per la seua banda, aus marines com el [[falcó d'Eleonor]], la [[gavina d'Audouin]], la [[ | Per la seua banda, aus marines com el [[falcó d'Eleonor]], la [[gavina d'Audouin]], la [[pardela cendrosa]], o el [[cormorà monyut]], aniuen en les illes, i és important l'existència de la subespècie endèmica de la [[sangrantana ibèrica]] (''[[Podarcis hispanica atrata]]''), mentres que en l'interior de les aigües podem trobar-nos en les espècies de les algues [[laminaria]] o el [[gorgonacea|coral roig]]. | ||
== Reserva natural == | == Reserva natural == | ||
{{AP|reserva natural de les Illes Columbretes}} | {{AP|reserva natural de les Illes Columbretes}} | ||
En l'actualitat l'archipèlec és part d'una [[reserva natural]] que | En l'actualitat l'archipèlec és part d'una [[reserva natural]] que acollix algunes espècies en perill d'extinció, com el [[Falque eleonorae|falcó d'Eleonor]] i la [[gavina d'Audouin]] (o gavina corsa) i els seus fondos són una Reserva de Peixca de gran importància que contribuïx a la regeneració de numeroses espècies peixqueres de la zona, com la [[llangosta europea|llangosta]]. | ||
La [[reserva natural de les Illes Columbretes]] té una extensió emergida de 19 [[Hectàrea|ha]] i sumergida de 5.543 ha. La situació geogràfica és 39é55'N,0é40'E. | La [[reserva natural de les Illes Columbretes]] té una extensió emergida de 19 [[Hectàrea|ha]] i sumergida de 5.543 ha. La situació geogràfica és 39é55'N,0é40'E. | ||