Diferència entre les revisions de "Monasteri de Santa Maria de la Valldigna"

Sense resum d'edició
Llínea 18: Llínea 18:
El monasteri té un estic gòtic valencià, típic de les construccions religioses de l'época. Encara que ha sofrit moltes alteracions i destruccions a lo llarc dels sigles, conserva importants elements arquitectònics, com:
El monasteri té un estic gòtic valencià, típic de les construccions religioses de l'época. Encara que ha sofrit moltes alteracions i destruccions a lo llarc dels sigles, conserva importants elements arquitectònics, com:


Hui en dia l'iglesia, el «Portal Nou», entrada al clos monacal —que sobre la seua ogiva te esculpits els escuts de la [[Corona d'Aragó]] i de l'Abat— i l'antiga almassera —recentment restaurada— se troben en perfecte estat de conservació i estan realisant-se treballs en el restant de les dependencies. L'iglesia se caracterisa per les seues elevades voltes en rica ornamentació pictorica i posseïx un sostre policromat en decoració floral i angels. Actualment el monasteri es troba en procés de restauració, sent esta gestionada per la Fundació Jaume II el Just, de caracter públic.
=== L'iglésia ===
 
D'estil gòtic en una sola nau i capelles laterals. L'iglésia fon severament danyada durant la desamortisació, pero encara se conserven parts importants de la seua estructura original.
 
Hui en dia l'iglésia, el «Portal Nou», entrada al clos monacal —que sobre la seua ogiva esculpits els escuts de la [[Corona d'Aragó]] i de l'Abat— i l'antiga almassera —recentment restaurada— se troben en perfecte estat de conservació i estan realisant-se treballs en el restant de les dependencies. L'iglesia se caracterisa per les seues elevades voltes en rica ornamentació pictorica i posseïx un sostre policromat en decoració floral i angels. Actualment el monasteri es troba en procés de restauració, sent esta gestionada per la Fundació Jaume II el Just, de caracter públic.
 
=== El claustre ===
 
Encara en gran part destruit, seguix sent u dels punts més representatius del monasteri. Originalment, el claustre era el centre de la vida monàstica.
 
=== La sala capitular ===
 
Un lloc emblemàtic dins de l'arquitectura cistercenca, a on els monjos se reunien per a tractar assunts importants de la comunitat.
 
=== El refectori i atres dependències ===
 
Estes àrees servien com a espais comuns per els monjos i reflexen el modo de viure cistercenc.


== Vore també ==
== Vore també ==