Diferència entre les revisions de "Gabriel Miró" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

'''Gabriel Miró Ferrer''' ([[Alacant]], [[28 de juliol]] de [[1879]] – † [[Madrit]], [[27 de maig]] de [[1930]]), [[escritor]] [[~~Espanya~~|~~espanyol~~]].

'''Gabriel Miró Ferrer''' ([[Alacant]], [[28 de juliol]] de [[1879]] – † [[Madrit]], [[27 de maig]] de [[1930]]), escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]].

== Biografia ==

Llínea 15:

En [[1915]] va publicar ''[[El yayo del rei]]'', novela en que se relata la història de tres generacions en un poblet [[llevant espanyol|llevantí]], per a presentar, no sense ironia, la pugna entre tradició i progrés i la pressió de l'entorn; pero, abans que res,, mos trobem en una meditació sobre el temps.

Un any després apareix ''[[Figures de la Passió del Senyor]]'' ([[1916]]–[[1917|17]]), formada per una série d'estampes en torn als últims dies de la vida de Crist. També de [[1917]] és el ''[[Llibre de Sigüenza]]'', en el que Miró inicia les obres de caràcter autobiogràfic, centrant-se en el personage de [[Sigüenza]], no sols heterònim o [[~~álter~~ ego]] de l'autor, sino el seu propi yo fixat líricament, que va donant unitat a les escenes en successió que componen el llibre. Un caràcter semblant tenen ''[[El fum dormit]]'' ([[1919]]), sobre el tema del temps, i ''[[Anys i llegües]]'' ([[1928]]), de nou en el personage de Sigüenza com a protagoniste i eix conductor.

Un any després apareix ''[[Figures de la Passió del Senyor]]'' ([[1916]]–[[1917|17]]), formada per una série d'estampes en torn als últims dies de la vida de Crist. També de [[1917]] és el ''[[Llibre de Sigüenza]]'', en el que Miró inicia les obres de caràcter autobiogràfic, centrant-se en el personage de [[Sigüenza]], no sols heterònim o [[alter ego]] de l'autor, sino el seu propi yo fixat líricament, que va donant unitat a les escenes en successió que componen el llibre. Un caràcter semblant tenen ''[[El fum dormit]]'' ([[1919]]), sobre el tema del temps, i ''[[Anys i llegües]]'' ([[1928]]), de nou en el personage de Sigüenza com a protagoniste i eix conductor.

En [[1921]] va aparéixer un llibre d'estampes, ''[[L'àngel, el molí, el caragol del far]]'', i la novela ''[[El nostre pare Sant Daniel]]'', que forma una unitat junt en ''[[El bisbe lleprós]]'' ([[1926]]). Les dos es desenrollen en la ciutat valenciana d'[[Oleza]], trasunt d'[[Orihola]], en l'últim terç del [[sigle XIX]]. La ciutat, sumida en la letàrgia, està vista com un microcosmos de misticisme i sensualitat, en el que els personages es debaten entre les seues inclinacions naturals i la repressió social, la [[intolerància]] i el [[obscurantisme]] religiós a qui estan somesos.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Gabriel Miró Ferrer''' ([[Alacant]], [[28 de juliol]] de [[1879]] – † [[Madrit]], [[27 de maig]] de [[1930]]), [[escritor]] [[Espanya|espanyol]].
+'''Gabriel Miró Ferrer''' ([[Alacant]], [[28 de juliol]] de [[1879]] – † [[Madrit]], [[27 de maig]] de [[1930]]), escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]].
 == Biografia ==
@@ Llínea 15: / Llínea 15: @@
 En [[1915]] va publicar ''[[El yayo del rei]]'', novela en que se relata la història de tres generacions en un poblet [[llevant espanyol|llevantí]], per a presentar, no sense ironia, la pugna entre tradició i progrés i la pressió de l'entorn; pero, abans que res,, mos trobem en una meditació sobre el temps.
-Un any després apareix ''[[Figures de la Passió del Senyor]]'' ([[1916]]–[[1917|17]]), formada per una série d'estampes en torn als últims dies de la vida de Crist. També de [[1917]] és el ''[[Llibre de Sigüenza]]'', en el que Miró inicia les obres de caràcter autobiogràfic, centrant-se en el personage de [[Sigüenza]], no sols heterònim o [[álter ego]] de l'autor, sino el seu propi yo fixat líricament, que va donant unitat a les escenes en successió que componen el llibre. Un caràcter semblant tenen ''[[El fum dormit]]'' ([[1919]]), sobre el tema del temps, i ''[[Anys i llegües]]'' ([[1928]]), de nou en el personage de Sigüenza com a protagoniste i eix conductor.
+Un any després apareix ''[[Figures de la Passió del Senyor]]'' ([[1916]]–[[1917|17]]), formada per una série d'estampes en torn als últims dies de la vida de Crist. També de [[1917]] és el ''[[Llibre de Sigüenza]]'', en el que Miró inicia les obres de caràcter autobiogràfic, centrant-se en el personage de [[Sigüenza]], no sols heterònim o [[alter ego]] de l'autor, sino el seu propi yo fixat líricament, que va donant unitat a les escenes en successió que componen el llibre. Un caràcter semblant tenen ''[[El fum dormit]]'' ([[1919]]), sobre el tema del temps, i ''[[Anys i llegües]]'' ([[1928]]), de nou en el personage de Sigüenza com a protagoniste i eix conductor.
 En [[1921]] va aparéixer un llibre d'estampes, ''[[L'àngel, el molí, el caragol del far]]'', i la novela ''[[El nostre pare Sant Daniel]]'', que forma una unitat junt en ''[[El bisbe lleprós]]'' ([[1926]]). Les dos es desenrollen en la ciutat valenciana d'[[Oleza]], trasunt d'[[Orihola]], en l'últim terç del [[sigle XIX]]. La ciutat, sumida en la letàrgia, està vista com un microcosmos de misticisme i sensualitat, en el que els personages es debaten entre les seues inclinacions naturals i la repressió social, la [[intolerància]] i el [[obscurantisme]] religiós a qui estan somesos.