Diferència entre les revisions de "Frédéric Mistral" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 5:

== Biografía ==

Naixqué en una familia rural acomodada. Sos pares eren François Mistral i Adélaide Poulinet. Escomençà ad anar a l'escola prou tart, als nou anys. Entre [[1848]] i [[1851]], estudià dret en [[Aix-en-Provence]] i es convertí en defensor de la independència de la [[Provença]] i del [[Idioma provençal|provençal]], "primera llengua lliterària ~~de l~~'Europa ~~civilisada"~~, puix fon cultivada pels [[trovadors]] en França, Itàlia i Espanya, ans que el francés, l'italià o el castellà.

Naixqué en una familia rural acomodada. Sos pares eren François Mistral i Adélaide Poulinet. Escomençà ad anar a l'escola prou tart, als nou anys. Entre [[1848]] i [[1851]], estudià dret en [[Aix-en-Provence]] i es convertí en defensor de la independència de la [[Provença]] i del [[Idioma provençal|provençal]] o "llengua dels trovadors", primera llengua lliterària d'Europa, puix fon cultivada pels [[trovadors]] en França, Itàlia i Espanya, ans que el francés, l'italià, el valencià, o el castellà.

=== ''Félibrige'' ===

Al tornar a Maillane, Mistral, junt al poeta Roumanille, es convertix en el catalisador del renaiximent de la lengua occitana, aixina com un eixemple a seguir per als renaixentistes del valencià (com Teodoro Llorente), del mallorquí (com Marià Aguiló), i del català (com Víctor Balaguer). En concret, Mistral i Roumanille crearen el moviment del ''[[Félibrige]]'', que promovía la llengua occitana en l'ajuda d'[[Alphonse de Lamartine]]. Este moviment de ''felibres'', de fet, acollí a Víctor Balaguer i atres poetes catalans expulsats de [[Espanya]] per [[Isabel II]], ~~donat que~~ en aquella època eren panoccitanistes.

Al tornar a Maillane, Mistral, junt al poeta Roumanille, es convertix en el catalisador del renaiximent de la lengua occitana, aixina com un eixemple a seguir per als renaixentistes del valencià (com Teodoro Llorente), del mallorquí (com Marià Aguiló), i del català (com Víctor Balaguer). En concret, Mistral i Roumanille crearen el moviment del ''[[Félibrige]]'', que promovía la llengua occitana en l'ajuda d'[[Alphonse de Lamartine]]. Este moviment de ''felibres'', de fet, acollí a Víctor Balaguer i atres poetes catalans expulsats de [[Espanya]] per [[Isabel II]], puix en aquella època eren panoccitanistes.

A través de sa obra, Mistral renovà la llengua provençal, i en especial la poesía èpica provençal, fins portar-la ad un nivell de calitat lliterària comparable al que tingué durant l'Edat Mija. A banda d'escriure poesía, redactà un diccionari i texts de cançons.

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 == Biografía ==
-Naixqué en una familia rural acomodada. Sos pares eren François Mistral i Adélaide Poulinet. Escomençà ad anar a l'escola prou tart, als nou anys. Entre [[1848]] i [[1851]], estudià dret en [[Aix-en-Provence]] i es convertí en defensor de la independència de la [[Provença]] i del [[Idioma provençal|provençal]], "primera llengua lliterària de l'Europa civilisada", puix fon cultivada pels [[trovadors]] en França, Itàlia i Espanya, ans que el francés, l'italià o el castellà.
+Naixqué en una familia rural acomodada. Sos pares eren François Mistral i Adélaide Poulinet. Escomençà ad anar a l'escola prou tart, als nou anys. Entre [[1848]] i [[1851]], estudià dret en [[Aix-en-Provence]] i es convertí en defensor de la independència de la [[Provença]] i del [[Idioma provençal|provençal]] o "llengua dels trovadors", primera llengua lliterària d'Europa, puix fon cultivada pels [[trovadors]] en França, Itàlia i Espanya, ans que el francés, l'italià, el valencià, o el castellà.
 === ''Félibrige'' ===
-Al tornar a Maillane, Mistral, junt al poeta Roumanille, es convertix en el catalisador del renaiximent de la lengua occitana, aixina com un eixemple a seguir per als renaixentistes del valencià (com Teodoro Llorente), del mallorquí (com Marià Aguiló), i del català (com Víctor Balaguer). En concret, Mistral i Roumanille crearen el moviment del ''[[Félibrige]]'', que promovía la llengua occitana en l'ajuda d'[[Alphonse de Lamartine]]. Este moviment de ''felibres'', de fet, acollí a Víctor Balaguer i atres poetes catalans expulsats de [[Espanya]] per [[Isabel II]], donat que en aquella època eren panoccitanistes.
+Al tornar a Maillane, Mistral, junt al poeta Roumanille, es convertix en el catalisador del renaiximent de la lengua occitana, aixina com un eixemple a seguir per als renaixentistes del valencià (com Teodoro Llorente), del mallorquí (com Marià Aguiló), i del català (com Víctor Balaguer). En concret, Mistral i Roumanille crearen el moviment del ''[[Félibrige]]'', que promovía la llengua occitana en l'ajuda d'[[Alphonse de Lamartine]]. Este moviment de ''felibres'', de fet, acollí a Víctor Balaguer i atres poetes catalans expulsats de [[Espanya]] per [[Isabel II]], puix en aquella època eren panoccitanistes.
 A través de sa obra, Mistral renovà la llengua provençal, i en especial la poesía èpica provençal, fins portar-la ad un nivell de calitat lliterària comparable al que tingué durant l'Edat Mija. A banda d'escriure poesía, redactà un diccionari i texts de cançons.