Diferència entre les revisions de "Idioma irlandés" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 24:

}}

L''''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques|idioma goidèlic]] de la família de [[Llengües indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat ~~històricaent~~ pels ~~irlandessos~~. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a [[llengua nativa]] ronda entre 20.000 i 80.000, ~~predominantement~~ en les regions rurals occidentals. L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'[[Edat Mija]]. Des de [[1922]] en l'independència de la [[República d'Irlanda]] (dita originalment el Estat Lliure Irlandés), ha segut l'idioma oficial junt a l'anglés. En [[1998]] en l'Acort de Divendres Sant, fon reconegut oficialment com a llengua ~~deminoria~~ en [[Irlanda del Nort]], un ~~pais constituyent~~ del [[Regne Unit]]. El 13 de juny de [[2005]] s'~~aprobà~~ i ~~incluí~~ com a idioma de treball en l'Unió ~~europea~~ entrant en vigor el 1 de giner de [[2007]]. El 22 de giner de [[2007]], el ministre Noel Treacy, el va gastar per primera volta en una reunió del''Consell de Ministres de l'Unió Europea''.

L''''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques|idioma goidèlic]] de la família de [[Llengües indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat històricament pels irlandesos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a [[llengua nativa]] ronda entre 20.000 i 80.000, predominantment en les regions rurals occidentals. L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'[[Edat Mija]]. Des de [[1922]] en l'independència de la [[República d'Irlanda]] (dita originalment el Estat Lliure Irlandés), ha segut l'idioma oficial junt a l'anglés. En [[1998]] en l'Acort de Divendres Sant, fon reconegut oficialment com a llengua de minoria en [[Irlanda del Nort]], un país constituent del [[Regne Unit]]. El 13 de juny de [[2005]] s'aprovà i s'inclou com a idioma de treball en l'[[Unió Europea]] entrant en vigor el 1 de giner de [[2007]]. El [[22 de giner]] de [[2007]], el ministre Noel Treacy, el va gastar per primera volta en una reunió del''Consell de Ministres de l'Unió Europea''.

El departament de Gaeltacht ~~de Asuntes~~ rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en el [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones ~~aseguraven~~ tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que ~~poseia~~ l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.

El departament de Gaeltacht d'Assunts rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en el [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones asseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que posseïa l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.

Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]] és [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], ~~incluint~~ les [[Illes Aran]].

Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]] és [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], incloent les [[Illes Aran]].

Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en ~~fluidea~~ com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal al llarc de l'illa és l'anglés, existixen ~~varios~~ periòdics, revistes i ~~emisores~~ de ràdio en irlandés, especialment en els ~~GAeltachtaí~~. Des de [[1996]] existix un canal de televisió dit Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.

Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluïdea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal al llarc de l'illa és l'anglés, existixen varis periòdics, revistes i emissores de ràdio en irlandés, especialment en els Gaeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió dit Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.

Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés ~~perteneix~~ a la divisió gaèlica d'idiomes cèltics.

Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés pertany a la divisió gaèlica d'idiomes cèltics.

== ~~Veja's~~ també ==

== Vore també ==

* [[Irlanda]]

* [[Irlanda del Nort]]

@@ Llínea 24: / Llínea 24: @@
 |mapa=[[Image:Extensioipercentagedelirlandes.png|thumb|center|300px|<center>Extensió i percentage de parla d'irlandés.</center>]]
 }}
-L''''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques|idioma goidèlic]] de la família de [[Llengües indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat històricaent pels irlandessos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a [[llengua nativa]] ronda entre 20.000 i 80.000, predominantement en les regions rurals occidentals. L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'[[Edat Mija]]. Des de [[1922]] en l'independència de la [[República d'Irlanda]] (dita originalment el Estat Lliure Irlandés), ha segut l'idioma oficial junt a l'anglés. En [[1998]] en l'Acort de Divendres Sant, fon reconegut oficialment com a llengua deminoria en [[Irlanda del Nort]], un pais constituyent del [[Regne Unit]]. El 13 de juny de [[2005]] s'aprobà i incluí com a idioma de treball en l'Unió europea entrant en vigor el 1 de giner de [[2007]]. El 22 de giner de [[2007]], el ministre Noel Treacy, el va gastar per primera volta en una reunió del''Consell de Ministres de l'Unió Europea''.
+L''''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques|idioma goidèlic]] de la família de [[Llengües indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat històricament pels irlandesos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a [[llengua nativa]] ronda entre 20.000 i 80.000, predominantment en les regions rurals occidentals. L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'[[Edat Mija]]. Des de [[1922]] en l'independència de la [[República d'Irlanda]] (dita originalment el Estat Lliure Irlandés), ha segut l'idioma oficial junt a l'anglés. En [[1998]] en l'Acort de Divendres Sant, fon reconegut oficialment com a llengua de minoria en [[Irlanda del Nort]], un país constituent del [[Regne Unit]]. El 13 de juny de [[2005]] s'aprovà i s'inclou com a idioma de treball en l'[[Unió Europea]] entrant en vigor el 1 de giner de [[2007]]. El [[22 de giner]] de [[2007]], el ministre Noel Treacy, el va gastar per primera volta en una reunió del''Consell de Ministres de l'Unió Europea''.
-El departament de Gaeltacht de Asuntes rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en el [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones aseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que poseia l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.
+El departament de Gaeltacht d'Assunts rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en el [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones asseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que posseïa l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.
-Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]] és [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], incluint les [[Illes Aran]].
+Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]] és [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], incloent les [[Illes Aran]].
-Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluidea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal al llarc de l'illa és l'anglés, existixen varios periòdics, revistes i emisores de ràdio en irlandés, especialment en els GAeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió dit Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.
+Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluïdea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal al llarc de l'illa és l'anglés, existixen varis periòdics, revistes i emissores de ràdio en irlandés, especialment en els Gaeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió dit Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.
-Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés perteneix a la divisió gaèlica d'idiomes cèltics.
+Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés pertany a la divisió gaèlica d'idiomes cèltics.
-== Veja's també ==
+== Vore també ==
 * [[Irlanda]]
 * [[Irlanda del Nort]]