Diferència entre les revisions de "Jean Cocteau" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 25:

En l'any [[1930]] va realisar la seua primera película ''La sanc d'un poeta'' i més tart fon hospitalisat durant 40 dies per un atac de [[febra tifoidea]]. Durant [[1932]] va mantindre una relació en [[Natalia Paléi]], filla de gran duc rus [[Pablo Románov]]. La princesa va quedar embarassada, pero va sofrir un [[abort]]. Cocteau es referix ad esta tragèdia en ''Le passé défini'', a on assegura que l'abort s'hauria degut per una violenta escena en Marie-Laure de Noailles. No obstant, be podria haver segut causat per l'opi, droga en la que Cocteau l'havia iniciat.

Despuix de Paléi, ya no se li coneixeran relacions sentimentals importants en dònes; solament en hòmens: Marcel Khill, a qui va conéixer el mateix any de l'abort de Paléi i en qui va realisar en [[1936]] el seu viage al voltant del món en 80 dies (en ''Mon Premier voyage'' figurarà com ''Passepartout''), Jean Marais; Édouard Dermit, que es convertiria en el seu fill adoptiu i hereu.

En l'any [[1943]] fallí sa mare; dos anys més tart filma ''La Belle et la Bête'' (estrenada en [[1946]]), especialment escrita per a Marais, la seua parella més duradora, a qui havia conegut en [[1937]]. La seua relació en el jove actor va alçar fortes crítiques, que va contrarrestar en els seus ensajos contra l'[[homofòbia]]. Cocteau li havia donat a Marais un paper mut en el seu ''Edipo Rey'' i despuix, en [[1938]], va crear per ad ell la peça ''Els pares terribles''. Marais actuarà també en [[1946]] en la seua obra de teatre ''L'àguila de dos caps'' i en la seua famosa película ''Orfeo'', estrenada en [[1950]].

(Secció per completar)

@@ Llínea 25: / Llínea 25: @@
 En l'any [[1930]] va realisar la seua primera película ''La sanc d'un poeta'' i més tart fon hospitalisat durant 40 dies per un atac de [[febra tifoidea]]. Durant [[1932]] va mantindre una relació en [[Natalia Paléi]], filla de gran duc rus [[Pablo Románov]]. La princesa va quedar embarassada, pero va sofrir un [[abort]]. Cocteau es referix ad esta tragèdia en ''Le passé défini'', a on assegura que l'abort s'hauria degut per una violenta escena en Marie-Laure de Noailles. No obstant, be podria haver segut causat per l'opi, droga en la que Cocteau l'havia iniciat.
+Despuix de Paléi, ya no se li coneixeran relacions sentimentals importants en dònes; solament en hòmens: Marcel Khill, a qui va conéixer el mateix any de l'abort de Paléi i en qui va realisar en [[1936]] el seu viage al voltant del món en 80 dies (en ''Mon Premier voyage'' figurarà com ''Passepartout''), Jean Marais; Édouard Dermit, que es convertiria en el seu fill adoptiu i hereu.
+En l'any [[1943]] fallí sa mare; dos anys més tart filma ''La Belle et la Bête'' (estrenada en [[1946]]), especialment escrita per a Marais, la seua parella més duradora, a qui havia conegut en [[1937]]. La seua relació en el jove actor va alçar fortes crítiques, que va contrarrestar en els seus ensajos contra l'[[homofòbia]]. Cocteau li havia donat a Marais un paper mut en el seu ''Edipo Rey'' i despuix, en [[1938]], va crear per ad ell la peça ''Els pares terribles''. Marais actuarà també en [[1946]] en la seua obra de teatre ''L'àguila de dos caps'' i en la seua famosa película ''Orfeo'', estrenada en [[1950]].
 (Secció per completar)