Diferència entre les revisions de "Felibritge"
Pàgina nova, en el contingut: «El '''Felibritge''' o '''Félibrige''' ('''''lou Felibrige''''' en normativa occitana mistraliana, '''''lo Felibritge''''' en normativa occitana clàssica) és u...». |
Sin resumen de edición |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''Felibritge''' o '''Félibrige''' ('''''lou Felibrige''''' en normativa occitana mistraliana, '''''lo Felibritge''''' en normativa occitana clàssica) és una associació lliterària (i apolítica) fundada en [[1854]] per [[Frédéric Mistral]] i atres escritors occitans per a protegir i conrear la [[occitano| | [[Image:Reunio Felibres en 1854.jpg|thumb|right|250px|<center>Reunió del '''''Felibritge''''' en 1854</center>]] | ||
El '''Felibritge''' o '''Félibrige''' ('''''lou Felibrige''''' en normativa occitana mistraliana, '''''lo Felibritge''''' en normativa occitana clàssica) és una associació lliterària (i apolítica) fundada en [[1854]] per [[Frédéric Mistral]] i atres escritors occitans per a protegir i conrear la [[occitano|llengua occitana]]. | |||
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 7: | Llínea 9: | ||
En un primer moment, sa acció es llimitava a l’[[Idioma provençal|provençal]], pero pronte, des de 1878, s’extengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en 1893, al creixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduïr l’acció a l’occità i al Rosselló. | En un primer moment, sa acció es llimitava a l’[[Idioma provençal|provençal]], pero pronte, des de 1878, s’extengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en 1893, al creixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduïr l’acció a l’occità i al Rosselló. | ||
L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[ | L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascunya]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvèrnia]]) entre atres. | ||
Hui, és una de les organisacions culturals més destacades en [[ | Hui, és una de les organisacions culturals més destacades en [[Occitània]], i l’única present en els 36 departaments de llengua d'oc, junt en l’[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO). | ||
== Organisació == | == Organisació == | ||
| Llínea 16: | Llínea 18: | ||
El president du el títul de ''capoulié'' (en normativa mistraliana) o ''capolier'' (en normativa clásica). [[Jacques Mouttet]] és l’actual ''capoulié'' del Félibrige, i el dècimquart sucessor de Frédéric Mistral al front de l’organisació. | El president du el títul de ''capoulié'' (en normativa mistraliana) o ''capolier'' (en normativa clásica). [[Jacques Mouttet]] és l’actual ''capoulié'' del Félibrige, i el dècimquart sucessor de Frédéric Mistral al front de l’organisació. | ||
L’assamblea general del Félibrige es celebra cada volta en una ciutat distinta | L’assamblea general del Félibrige es celebra cada volta en una ciutat distinta d’Occitània, el día de Santa Estela o en alguna data pròxima. | ||
== Orige del nom == | == Orige del nom == | ||
| Llínea 22: | Llínea 24: | ||
El nom ''Félibrige'' procedix de la paraula ''félibre'', que te orige en un error popular: el càntic ''Li revelacioun de sant Antòni'' conta els set dolors de la Verge María, i un d’ells és haver perdut a son fill, qui es trobaba en el temple ''emé li Sefer, libre de la lèi'' (= en els ''Sefer'', rolls en hebreu, de la llei judaica). En boca del poble el vers es reinterpretà com ''emé li sèt felibre de la lèi'' = en els set '''''félibres''''' de la llei. | El nom ''Félibrige'' procedix de la paraula ''félibre'', que te orige en un error popular: el càntic ''Li revelacioun de sant Antòni'' conta els set dolors de la Verge María, i un d’ells és haver perdut a son fill, qui es trobaba en el temple ''emé li Sefer, libre de la lèi'' (= en els ''Sefer'', rolls en hebreu, de la llei judaica). En boca del poble el vers es reinterpretà com ''emé li sèt felibre de la lèi'' = en els set '''''félibres''''' de la llei. | ||
Originada, la paraula '''''félibre''''', pronte es viu envolta en un aura de misteri i prestigi, ya que ¿qué podíen ser els tals ''félibres'' sino grans sabis? | |||
Per atra part, la paraula ''félibre'' contenía la paraula ''libre'', que en provençal significa tant lliure com llibre, lo que podía ilustrar be l’espirit intelectual i romàntic del Félibrige: trobar la llibertat a través de la cultura, i especialment, a través de la lliteratura. | Per atra part, la paraula ''félibre'' contenía la paraula ''libre'', que en provençal significa tant lliure com llibre, lo que podía ilustrar be l’espirit intelectual i romàntic del Félibrige: trobar la llibertat a través de la cultura, i especialment, a través de la lliteratura. | ||
| Llínea 32: | Llínea 34: | ||
El Félibrige adoptà des de la seua fundació, en 1854, la '''norma mistraliana''', creada per [[Joseph Roumanille]] i desenrrollada [[Frédéric Mistral]]. | El Félibrige adoptà des de la seua fundació, en 1854, la '''norma mistraliana''', creada per [[Joseph Roumanille]] i desenrrollada [[Frédéric Mistral]]. | ||
No obstant, la '''norma clàssica''' fon adoptada paulatinament per una part del Félibrige a lo llarc | No obstant, la '''norma clàssica''' fon adoptada paulatinament per una part del Félibrige a lo llarc del sigle XX, sobre tot a partir dels anys xixanta, i en especial fora de Provença. La ''mantenènço'' del Félibrige de Provença seguix usant la normativa mistraliana de manera casi exclusiva. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||