Diferència entre les revisions de "Imperi romà"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
[[Image:monedaromana.jpg|thumb|left|300px|[[Moneda]] Romana.]] | [[Image:monedaromana.jpg|thumb|left|300px|<center>[[Moneda]] Romana.</center>]] | ||
L'economia de l'Imperi Romà era la pròpia d'un imperi esclaviste: els [[esclau|esclaus]] treballaven òbviament de forma gratuïta, lo qual produïa una enorme riquea. Les diferents ciutats i províncies estaven conectades per una ret de comunicacions, vies i ports, que fomentaven el comerç notablement. | L'economia de l'Imperi Romà era la pròpia d'un imperi esclaviste: els [[esclau|esclaus]] treballaven òbviament de forma gratuïta, lo qual produïa una enorme riquea. Les diferents ciutats i províncies estaven conectades per una ret de comunicacions, vies i ports, que fomentaven el comerç notablement. | ||
| Llínea 59: | Llínea 59: | ||
== Societat == | == Societat == | ||
[[Image:escalasocietatromana.png|thumb|right|500px|Societat Romana.]] | [[Image:escalasocietatromana.png|thumb|right|500px|<center>Societat Romana.</center>]] | ||
La població romana estàva constituïda per dos grans blocs humans: [[Home|hòmens]] lliures i [[esclau|esclaus]]. Els hòmens lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini). Ad estos últims se'ls permet residir en [[Roma]], pero carixen de drets polítics. Els ciutadans posseïxen les civites o ciutadania, dels quals els seus elements son: | La població romana estàva constituïda per dos grans blocs humans: [[Home|hòmens]] lliures i [[esclau|esclaus]]. Els hòmens lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini). Ad estos últims se'ls permet residir en [[Roma]], pero carixen de drets polítics. Els ciutadans posseïxen les civites o ciutadania, dels quals els seus elements son: | ||
| Llínea 107: | Llínea 107: | ||
=== Art Romà === | === Art Romà === | ||
[[Image:Mosaicromà.jpg|thumb|right|300px|[[Mosaic]] Romà.]] | [[Image:Mosaicromà.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Mosaic]] Romà.</center>]] | ||
[[Image:Danae.gif|thumb|right|300px|[[Pintura]] romana de [[Dànae]].]] | [[Image:Danae.gif|thumb|right|300px|<center>[[Pintura]] romana de [[Dànae]].</center>]] | ||
L'art romà, a l'igual que la seua arquitectura i ingenieria, se va estendre, com el seu imperi, a lo llarc i ample del perímetro del Mar Mediterràneu, sent u dels principals exponents de la alvançada civilisació romana. | L'art romà, a l'igual que la seua arquitectura i ingenieria, se va estendre, com el seu imperi, a lo llarc i ample del perímetro del Mar Mediterràneu, sent u dels principals exponents de la alvançada civilisació romana. | ||
| Llínea 126: | Llínea 126: | ||
=== Arquitectura Romana === | === Arquitectura Romana === | ||
[[Image:Coronacolumnatemple.jpg|thumb|right|300px|Corona d'una [[columna]] romana.]] | [[Image:Coronacolumnatemple.jpg|thumb|right|300px|<center>Corona d'una [[columna]] romana.</center>]] | ||
[[Image:Coliseu2.jpg|thumb|right|300px|El [[Coliseu]] situat en [[Roma]].]] | [[Image:Coliseu2.jpg|thumb|right|300px|<center>El [[Coliseu]] situat en [[Roma]].</center>]] | ||
El món grec fon fonamental per al desenroll de l'art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. En tot i això, també tingué una indiscutible personalitat, manifestada principalment en l' [[arquitectura]]. | El món grec fon fonamental per al desenroll de l'art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. En tot i això, també tingué una indiscutible personalitat, manifestada principalment en l' [[arquitectura]]. | ||
| Llínea 155: | Llínea 155: | ||
==== Els [[Temple|temples]] romans ==== | ==== Els [[Temple|temples]] romans ==== | ||
[[Image:Elpanteo.jpg|thumb|right|300px|El [[Panteó]].]] | [[Image:Elpanteo.jpg|thumb|right|300px|<center>El [[Panteó]].</center>]] | ||
El temple romà es conformà en base a la tradició de dos mons: l'etrusc i el grec. Estaven atesos per [[retor|retors]] adscrits que administraven el temple i tot lo concernint als ritos en els seus deus. | El temple romà es conformà en base a la tradició de dos mons: l'etrusc i el grec. Estaven atesos per [[retor|retors]] adscrits que administraven el temple i tot lo concernint als ritos en els seus deus. | ||