Diferència entre les revisions de "Valencià catalanisat"

Al no ser ni valencià, ni català, sinó que aquesta llengua ens l'hem inventat nosaltres, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara a la gent i és que la veritat, és una merda, moltes vegades deixa lloc al dubte o a la elecció entre la paraula inventada o la permesa. Ni els mateixos mestres de Blavencià s'aclareixen l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que si que ho és, es passen al castellà ràpidament perquè veuen que el catalanoparlant no entén le que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el catalanoparlant no assimila el vocabulari blavero que gasten en valenciafreedom i seguix utilitzant el parlar autènticament valencià, del de tota la vida, el d'Ausias March i el d'Estellés, el que es parla ací, a Catalunya i a les balears.

Algunes de les senyes més típiques del blaver són:

*''Nosaltres'' en lloc de "noâtros"/"moâtros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".

*''Aquesta'' en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta''.)

*''Apropar'' paraula treta directament del castellà (acercar), en valencià és "arrimar... xD".

*''Aleshores'' en substitució del clàssic llavors o del "äntónses" (que al seu temps és un castellanisme).

*''Doncs'' que vol dir "puses" o "puja", cal dir que ''Doncs'' és una paraula que sempre s'ha sentit en el valencià.