Diferència entre les revisions de "José Antonio Zarzalejos"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Naixqué en la ciutat vasca de Bilbao en l'any 1954, segon de cinc germans, fill de José Antonio Zarzalejos Altares, governador civil de Viscaya i fiscal del [[Tribunal Suprem]] (TS), i germà de [[Francisco Javier Zarzalejos]] i de la periodista [[Charo Zarzalejos]]. | Naixqué en la ciutat vasca de Bilbao en l'any 1954, segon de cinc germans, fill de José Antonio Zarzalejos Altares, governador civil de Viscaya i fiscal del [[Tribunal Suprem]] (TS), i germà de [[Francisco Javier Zarzalejos]] i de la periodista [[Charo Zarzalejos]]. | ||
Llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Deusto]], entre [[1979]] i [[1989]] va compaginar esta professió en el periodisme, despuix d'aprovar les oposicions a Lletrat de la Diputació Foral de Viscaya colaborant en mijos periodístics com ''[[La Gaceta del Norte]]''. | Llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Deusto]], entre els anys [[1979]] i [[1989]] va compaginar esta professió en el periodisme, despuix d'aprovar les oposicions a Lletrat de la Diputació Foral de Viscaya colaborant en mijos periodístics com ''[[La Gaceta del Norte]]''. | ||
En l'any [[1989]] ingressa en la plantilla del diari ''[[El Correo]]'' de Bilbao i un any despuix es convertix en director adjunt. En [[1993]] és nomenat president del Consell Editorial del seu grup i director del periòdic, amenaçat reiteradament per la banda terrorista [[ETA]], que va intentar atentar contra ell en [[1994]] i [[1997]], deixà el [[País Vasc]] per a instalar-se en la capital d'Espanya. En giner de [[1998]] accedix al lloc de director editorial del [[Grupo Correo]]. | En l'any [[1989]] ingressa en la plantilla del diari ''[[El Correo]]'' de Bilbao i un any despuix es convertix en director adjunt. En [[1993]] és nomenat president del Consell Editorial del seu grup i director del periòdic, amenaçat reiteradament per la banda terrorista [[ETA]], que va intentar atentar contra ell en els anys [[1994]] i [[1997]], deixà el [[País Vasc]] per a instalar-se en la capital d'[[Espanya]]. En [[giner]] de [[1998]] accedix al lloc de director editorial del [[Grupo Correo]]. | ||
El 10 de setembre de [[1999]] fon nomenat director del diari ''[[ABC]]''. En [[2004]] abandona el lloc per a eixercir com a secretari general del grup [[Vocento]], llabor que compaginava en colaboracions en el programa "Protagonistas" de ''[[Punto Radio]]''. | El [[10 de setembre]] de [[1999]] fon nomenat director del diari ''[[ABC]]''. En l'any [[2004]] abandona el lloc per a eixercir com a secretari general del grup [[Vocento]], llabor que compaginava en colaboracions en el programa "Protagonistas" de ''[[Punto Radio]]''. | ||
En decembre de [[2005]] va tornar a posar-se al front del periòdic ''ABC''. Molt pronte escomençà a sofrir una campanya de desprestigi de [[Federico Jiménez Losantos]], llavors en la ''[[Cadena COPE]]'', que va motivar que el locutor fora condenat pel [[Tribunal Suprem]] (TS). Zarzalejos fon cessat del seu càrrec el 6 de febrer de l'any [[2008]] en gran part, segons la seua versió, per pressions d'[[Esperanza Aguirre]]. [[Ángel Expósito]] li va succeir en el lloc. | En [[decembre]] de [[2005]] va tornar a posar-se al front del periòdic ''ABC''. Molt pronte escomençà a sofrir una campanya de desprestigi de [[Federico Jiménez Losantos]], llavors en la ''[[Cadena COPE]]'', que va motivar que el locutor fora condenat pel [[Tribunal Suprem]] (TS). Zarzalejos fon cessat del seu càrrec el [[6 de febrer]] de l'any [[2008]] en gran part, segons la seua versió, per pressions d'[[Esperanza Aguirre]]. [[Ángel Expósito]] li va succeir en el lloc. | ||
En maig de [[2008]] es va incorporar a la Consultoria de Comunicació Llorente & Cuenca com a vicepresident eixecutiu, en la missió principal de prestar assessorament estratègic als clients de la firma en l'àrea de Corporate Affairs. Dèu mesos despuix, en març de [[2009]], va assumir la posició de director general de Llorente & Cuenca en Espanya. Abandona la Direcció general de la mencionada Companyia en octubre de [[2009]]. | En [[maig]] de [[2008]] es va incorporar a la Consultoria de Comunicació Llorente & Cuenca com a vicepresident eixecutiu, en la missió principal de prestar assessorament estratègic als clients de la firma en l'àrea de Corporate Affairs. Dèu mesos despuix, en [[març]] de [[2009]], va assumir la posició de director general de Llorente & Cuenca en Espanya. Abandona la Direcció general de la mencionada Companyia en [[octubre]] de [[2009]]. | ||
Des de [[2009]] és colaborador del diari digital ''[[El Confidencial]]'', a on escriu dos columnes a la semana, i de ''[[El Periódico de Catalunya]]''. Adicionalment és tertulià del programa "Hora 25", de la ''[[Cadena SER]]''. | Des de l'any [[2009]] és colaborador del diari digital ''[[El Confidencial]]'', a on escriu dos columnes a la semana, i de ''[[El Periódico de Catalunya]]''. Adicionalment és tertulià del programa "Hora 25", de la ''[[Cadena SER]]''. | ||
El 2 de juny de [[2014]] publicà en ''El Confidencial'' l'abdicació del rei [[Joan Carles I de Borbó]], rei d'Espanya entre 1975 i 2014, en favor del seu fill [[Felip VI]], sent el primer periodiste en donar la notícia. | El [[2 de juny]] de [[2014]] publicà en ''El Confidencial'' l'abdicació del rei [[Joan Carles I de Borbó]], rei d'Espanya entre [[1975]] i 2014, en favor del seu fill [[Felip VI]], sent el primer periodiste en donar la notícia. | ||
En [[2020]] fon director editorial de ''El Desafío: ETA'', una série documental en huit capítuls emesa per la plataforma [[Amazon Prime Video]] que va reunir, ademés de testimonis de víctimes, periodistes, guàrdies civils, juges i personalitats internacionals, els de quatre expresidents del Govern (González, Aznar, Zapatero i Rajoy). Es considera la série documental més important realisada fins al moment sobre la trayectòria de la [[ETA|banda terrorista ETA]] i la lluita de la [[Guàrdia Civil]] contra ella. | En l'any [[2020]] fon director editorial de ''El Desafío: ETA'', una série documental en huit capítuls emesa per la plataforma [[Amazon Prime Video]] que va reunir, ademés de testimonis de víctimes, periodistes, guàrdies civils, juges i personalitats internacionals, els de quatre expresidents del Govern (González, Aznar, Zapatero i Rajoy). Es considera la série documental més important realisada fins al moment sobre la trayectòria de la [[ETA|banda terrorista ETA]] i la lluita de la [[Guàrdia Civil]] contra ella. | ||
En [[2022]] presentà l'informe sobre comunicació en temps de crisis "La nueva comunicación y marketing empresariales en tiempos de postpandemia, crisis económica y guerra’, durant l'inauguració de la nova sèu de l'agència [[Proa Comunicación]]. | En l'any [[2022]] presentà l'informe sobre comunicació en temps de crisis "La nueva comunicación y marketing empresariales en tiempos de postpandemia, crisis económica y guerra’, durant l'inauguració de la nova sèu de l'agència [[Proa Comunicación]]. | ||
== Obra == | == Obra == | ||