Diferència entre les revisions de "Matemàtica" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

'''Matemàtica''' o '''matemàtiques''' (del llati mathematĭca, i este del grec μαθηματικά, derivat de μάθημα, coneiximent) és la ciència que tracta i estudia les propietats i relacions que involucren als ents abstractes, com són els números i figures geometriques, per mig de notacions bàsiques exactes i del raonament llògic.

'''Matemàtica''' o '''matemàtiques''' (del [[llati]] mathematĭca, i este del [[grec]] μαθηματικά, derivat de μάθημα, coneiximent) és la ciència que tracta i estudia les propietats i relacions que involucren als ents abstractes, com són els números i figures geometriques, per mig de notacions bàsiques exactes i del raonament llògic.

Les matemàtiques sorgiren com a conseqüència d'algunes necessitats de l'home, entre elles, fer els càlculs inherents a l'activitat comercial; per a medir la [[terra]] i per a poder predir alguns fenòmens astronòmics. Molts diuen que estes necessitats foren les que provocaren la subdivisió actual de les matemàtiques, en estudi de la cantitat, estructura, canvi i espai.

== Historia ==

Es probable que l'home haja desenrrollat conceptes matemàtics ans que l'escritura. El primer objecte reconegut que certifica el desenrroll de les matemàtiques com a coneiximent transmitit per les primeres civilisacions està vinculat ad aplicacions especifiques: el comerci, la gestió de las collites, la mida de les superfícies, la predicció dels acontenyiments astronomics, i a voltes l' eixecució de rituals religiosos.

És probable que l'home haja desenrrollat conceptes matemàtics ans que l'escritura. El primer objecte reconegut que certifica el desenrroll de les matemàtiques com a coneiximent transmitit per les primeres civilisacions està vinculat ad aplicacions especifiques: el comerci, la gestió de las collites, la mida de les superfícies, la predicció dels acontenyiments astronomics, i a voltes l' eixecució de rituals religiosos.

Inicialment, les matemàtiques es centraven en l'extracció de les arraïls quadrades, de les arraïls cúbiques, la resolució d'equacions polinomials, la [[trigonometria]], el càlcul fraccionari, l'[[aritmetica]] de les totalitats naturals. Estes innovacions, bassades en l'estudi d'elements naturals i tangibles, són producte de les arcaïques civilisacions acàdia, babilònia, egipcia, chinenca i les de la vall de l'Indo.

És en els grecs clàssics, entre els anys 600 i 300 AC, quan s'escomençaren a estudiar els aspectes teòrics de les matemàtiques ''per se''. Influïdes sobre tot pels treballs anteriors i les especulacions filosofiques, buscaven encara mes abstracció. D'esta forma precisaren els conceptes de demostració i definició axiomàtica. Ademés, crearen dos branques: l'[[aritmètica]] i la [[geometria]]. La civilisació islàmica permeté la conservació de l'herència grega i la síntesis d'esta en els descobriments chinencs i indis, en quant a representació dels numeros. Ad ella es deu l'invenció del zero, de l'àlgebra, i la transmissió del sistema de numeració actual (en realitat d'orige indi o chinenc) a Europa.

És en els grecs clàssics, entre els anys 600 i 300 AC, quan s'escomençaren a estudiar els aspectes teòrics de les matemàtiques ''per se''. Influïdes sobre tot pels treballs anteriors i les especulacions filosofiques, buscaven encara mes abstracció. D'esta forma precisaren els conceptes de demostració i definició axiomàtica. Ademés, crearen dos branques: l'[[aritmètica]] i la [[geometria]]. La civilisació islàmica permeté la conservació de l'herència grega i la síntesis d'esta en els descobriments chinencs i indis, en quant a representació dels numeros. Ad ella es deu l'invenció del zero, de l'[[àlgebra]], i la transmissió del sistema de numeració actual (en realitat d'orige indi o chinenc) a [[Europa]].

[[Categoria:Ciències Naturals]]

[[Categoria:Matemàtiques]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Matemàtica''' o '''matemàtiques''' (del llati mathematĭca, i este del grec μαθηματικά, derivat de μάθημα, coneiximent) és la ciència que tracta i estudia les propietats i relacions que involucren als ents abstractes, com són els números i figures geometriques, per mig de notacions bàsiques exactes i del raonament llògic.
+'''Matemàtica''' o '''matemàtiques''' (del [[llati]] mathematĭca, i este del [[grec]] μαθηματικά, derivat de μάθημα, coneiximent) és la ciència que tracta i estudia les propietats i relacions que involucren als ents abstractes, com són els números i figures geometriques, per mig de notacions bàsiques exactes i del raonament llògic.
 Les matemàtiques sorgiren com a conseqüència d'algunes necessitats de l'home, entre elles, fer els càlculs inherents a l'activitat comercial; per a medir la [[terra]] i per a poder predir alguns fenòmens astronòmics. Molts diuen que estes necessitats foren les que provocaren la subdivisió actual de les matemàtiques, en estudi de la cantitat, estructura, canvi i espai.
 == Historia ==
-Es probable que l'home haja desenrrollat conceptes matemàtics ans que l'escritura. El primer objecte reconegut que certifica el desenrroll de les matemàtiques com a coneiximent transmitit per les primeres civilisacions està vinculat ad aplicacions especifiques: el comerci, la gestió de las collites, la mida de les superfícies, la predicció dels acontenyiments astronomics, i a voltes l' eixecució de rituals religiosos.
+És probable que l'home haja desenrrollat conceptes matemàtics ans que l'escritura. El primer objecte reconegut que certifica el desenrroll de les matemàtiques com a coneiximent transmitit per les primeres civilisacions està vinculat ad aplicacions especifiques: el comerci, la gestió de las collites, la mida de les superfícies, la predicció dels acontenyiments astronomics, i a voltes l' eixecució de rituals religiosos.
 Inicialment, les matemàtiques es centraven en l'extracció de les arraïls quadrades, de les arraïls cúbiques, la resolució d'equacions polinomials, la [[trigonometria]], el càlcul fraccionari, l'[[aritmetica]] de les totalitats naturals. Estes innovacions, bassades en l'estudi d'elements naturals i tangibles, són producte de les arcaïques civilisacions acàdia, babilònia, egipcia, chinenca i les de la vall de l'Indo.
-És en els grecs clàssics, entre els anys 600 i 300 AC, quan s'escomençaren a estudiar els aspectes teòrics de les matemàtiques ''per se''. Influïdes sobre tot pels treballs anteriors i les especulacions filosofiques, buscaven encara mes abstracció. D'esta forma precisaren els conceptes de demostració i definició axiomàtica. Ademés, crearen dos branques: l'[[aritmètica]] i la [[geometria]]. La civilisació islàmica permeté la conservació de l'herència grega i la síntesis d'esta en els descobriments chinencs i indis, en quant a representació dels numeros. Ad ella es deu l'invenció del zero, de l'àlgebra, i la transmissió del sistema de numeració actual (en realitat d'orige indi o chinenc) a Europa.
+És en els grecs clàssics, entre els anys 600 i 300 AC, quan s'escomençaren a estudiar els aspectes teòrics de les matemàtiques ''per se''. Influïdes sobre tot pels treballs anteriors i les especulacions filosofiques, buscaven encara mes abstracció. D'esta forma precisaren els conceptes de demostració i definició axiomàtica. Ademés, crearen dos branques: l'[[aritmètica]] i la [[geometria]]. La civilisació islàmica permeté la conservació de l'herència grega i la síntesis d'esta en els descobriments chinencs i indis, en quant a representació dels numeros. Ad ella es deu l'invenció del zero, de l'[[àlgebra]], i la transmissió del sistema de numeració actual (en realitat d'orige indi o chinenc) a [[Europa]].
 [[Categoria:Ciències Naturals]]
 [[Categoria:Matemàtiques]]