Diferència entre les revisions de "Escut de Palma de Mallorca"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
L'escut procedix del sagell otorgat per [[Jaime I d'Aragó]] als prohomens de [[Mallorca]] en [[1269]], concessió confirmada per [[Sancho I de Mallorca]] en [[1312]], quan est afegí l'escut real i extengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la [[Guerra de Successió]] l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acavant l'escut es convertí en el de la ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. Després de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per [[Martí I d'Aragón|Martí I]] del privilegi d'usar la vibra real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà la divisa sobre son propi escut a lo llarc del [[XVII|sigle XVI]]. Identificada la cimera en Jaume I i representada des del [[sigle XVII]] com un mosseguello o rat penat, es un símbol presente tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils. | L'escut procedix del sagell otorgat per [[Jaime I d'Aragó]] als prohomens de [[Mallorca]] en [[1269]], concessió confirmada per [[Sancho I de Mallorca]] en [[1312]], quan est afegí l'escut real i extengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la [[Guerra de Successió]] l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acavant l'escut es convertí en el de la ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. Després de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per [[Martí I d'Aragón|Martí I]] del privilegi d'usar la vibra real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà la divisa sobre son propi escut a lo llarc del [[XVII|sigle XVI]]. Identificada la cimera en Jaume I i representada des del [[sigle XVII]] com un mosseguello o rat penat, es un símbol presente tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils. | ||
Ademés, l'escut de Palma s'ha usat com escut de la Diputació Provincial de les Balears, tant en quatre pals com en dos, i hui s'usa pel [[Consell Insular de Mallorca]]; pero, en est últim cas, s'han fet algunes modificacions modernes de clara intencionalitat pancatalanista. Per eixemple, la superposició dels dos escuts i l'us de la corona condal és una imitació | Ademés, l'escut de Palma s'ha usat com escut de la Diputació Provincial de les Balears, tant en quatre pals com en dos, i hui s'usa pel [[Consell Insular de Mallorca]]; pero, en est últim cas, s'han fet algunes modificacions modernes de clara intencionalitat pancatalanista. Per eixemple, la superposició dels dos escuts i l'us de la corona condal és una imitació de l'actual escut de la Diputació Provincial de Barcelona; i hui l' escut de Palma ostenta quatre pals, i el Consell Insular de Mallorca, dos, en lloc de les tres que tenía quan Mallorca fon un regne. | ||
L'[[Palma de Mallorca#Ajuntament|Ajuntament de Palma de Mallorca]] ha adaptat l'escut a sa image corporativa. Est escut porta un mosseguello d'igual color que la corona (és dir, dorat), i canvia el [[ribet]] empleat en la segona mitat del siglo XX per una més senzilla, dorada pero separada dels margens de l'escut. | L'[[Palma de Mallorca#Ajuntament|Ajuntament de Palma de Mallorca]] ha adaptat l'escut a sa image corporativa. Est escut porta un mosseguello d'igual color que la corona (és dir, dorat), i canvia el [[ribet]] empleat en la segona mitat del siglo XX per una més senzilla, dorada pero separada dels margens de l'escut. | ||