Diferència entre les revisions de "Torres de Quart"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Quart.jpg|275px|right|thumb|Torres de Quart]] | [[Image:Quart.jpg|275px|right|thumb|<CENTER>Torres de Quart</CENTER>]] | ||
Les '''Torres de Quart''', també conegudes com Torres ''de la Calç'', puix eren les portes d'entrada a la Ciutat de [[Valéncia]] de la calç. | Les '''Torres de Quart''', també conegudes com Torres ''de la Calç'', puix eren les portes d'entrada a la Ciutat de [[Valéncia]] de la calç. | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat ([[plaça de La Mare de Deu]], a on esta la [[Catedral de Valéncia|Seu]]) va cap a [[Quart de Poblet]]. Esta porta era l'accés per ponent a la ciutat, u del que venia de l'oest i [[Castella]]. | La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat ([[plaça de La Mare de Deu]], a on esta la [[Catedral de Valéncia|Seu]]) va cap a [[Quart de Poblet]]. Esta porta era l'accés per ponent a la ciutat, u del que venia de l'oest i [[Castella]]. | ||
Durant la segona mitat del sigle XIX, se'n va derribar la muralla pero les portes de Quart i Serrans se van salvar per ser en eixe temps presó. | Durant la segona mitat del [[sigle XIX]], se'n va derribar la muralla pero les portes de Quart i [[Torres dels Serrans|Serrans]] se van salvar per ser en eixe temps presó. | ||
== Història == | == Història == | ||
La Porta de Quart fon construïda entre [[1441]] i [[1460]] per l'arquitecte [[Pere Bonfill]], juntament en Tomàs Oller, [[Francesc Baldomar]], Jaume Pérez i [[Pere Compte]]. Esta porta, oberta cap a ponent, formava part de la [[muralla del sigle XIV]] de | La Porta de Quart fon construïda entre [[1441]] i [[1460]] per l'arquitecte [[Pere Bonfill]], juntament en Tomàs Oller, [[Francesc Baldomar]], Jaume Pérez i [[Pere Compte]]. Esta porta, oberta cap a ponent, formava part de la [[muralla del sigle XIV]] de [[Valéncia]], junt en les [[Torres de Serrans]], obertes cap al nort. Atres portes a diferència de les dos citades, van ser derruïdes a mitat del segle XIX, en l'objectiu d'evitar l'encorsetament de la ciutat i facilitar el creiximent. | ||
A partir del 1626 i fins al sigle XVIII es va estajar en el seu interior la presó de dones. | A partir del 1626 i fins al [[sigle XVIII]] es va estajar en el seu interior la presó de dones. | ||
La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèlics, com ara la [[Guerra de Successió]], la [[Guerra del Francés]] i les revolucions [[cantonalisme|cantonals]]. Sobre els seus grossos murs, fets de "cal i canto", encara es poden observar les ditades dels impactes provocats per les canonades de l'atac de Moncey i que va ser la primera derrota de l'eixercit de Napoleó. | La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèlics, com ara la [[Guerra de Successió]], la [[Guerra del Francés]] i les revolucions [[cantonalisme|cantonals]]. Sobre els seus grossos murs, fets de "cal i canto", encara es poden observar les ditades dels impactes provocats per les canonades de l'atac de Moncey i que va ser la primera derrota de l'eixercit de [[Napoleó]]. | ||
En [[1931]] van ser declarades [[monument historic-artístic]] i són protegides per la llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol. | |||
Durant el 2007 han | Durant el [[2007]] han segut restaurades, tornant una part del seu antic aspecte exterior. Puix la part | ||
superior afegida en el sigle XX no se ha derribat, fe que li modifica una miqueta el seu aspecte original. | superior afegida en el sigle XX no se ha derribat, fe que li modifica una miqueta el seu aspecte original. | ||