El terme ha tingut tradicionalment —no del tot correctament— una connotació de tindre una posició vaga i de carir de principis o fonaments filosòfics i basant-se, a lo més, en una aspiració —a sovint percebuda com a utòpica— de trobar acorts basant-se en l'esperança (racional o no) de la “bona fe” [[Kant|kantiana]] o la virtut que se supon és inherent en el just mig [[Aristòtil|aristotèlic]]. | El terme ha tingut tradicionalment —no del tot correctament— una connotació de tindre una posició vaga i de carir de principis o fonaments filosòfics i basant-se, a lo més, en una aspiració —a sovint percebuda com a utòpica— de trobar acorts basant-se en l'esperança (racional o no) de la “bona fe” [[Kant|kantiana]] o la virtut que se supon és inherent en el just mig [[Aristòtil|aristotèlic]]. |