Diferència entre les revisions de "Gwenevere"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de La reina Ginebra '''Gwenevere''' o '''Guinevere''' (en anglés), '''Ginebra''' (en el nomenat pro…» |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
'''Gwenevere''' o '''Guinevere''' (en [[anglés]]), '''Ginebra''' (en el nomenat protocèltic: Uindā Seibra, 'ombra blanca' o 'fada blanca'; en britònic: Vino-Hibirā, que despuix va donar orige als noms Ishara i Jennifer; en [[còrnic]] i en [[bretó]]: Gwenhwyvar o Gwined-yar; en [[galés]] Genhwyfar; era l'esposa del [[rei Arturo]]. | '''Gwenevere''' o '''Guinevere''' (en [[anglés]]), '''Ginebra''' (en el nomenat protocèltic: Uindā Seibra, 'ombra blanca' o 'fada blanca'; en britònic: Vino-Hibirā, que despuix va donar orige als noms Ishara i Jennifer; en [[còrnic]] i en [[bretó]]: Gwenhwyvar o Gwined-yar; en [[galés]] Genhwyfar; era l'esposa del [[rei Arturo]]. | ||
Segons les llegendes associades al [[Mit Artúric|mit artúric]], Ginebra va ser infel al rei Arturo en [[Lancelot]], un dels cavallers de la [[Taula Redona]]. La llegenda associa l'infidelitat de Ginebra en Lancelot a la caiguda del regne de [[Camelot]], d'ahí que siga considerada com un símbol de la fragilitat de la condició humana i de la perversió. En el context del mit d'Arturo se senyalarà que Ginebra era una en el regne, i que en la seua malaltia o malestar la terra i les collites es resentien. Despuix de l'infidelitat de Ginebra en Lancelot, [[Bretanya]] cau baix les invasions dels bàrbars anglos i sajons. | Segons les llegendes associades al [[Mit Artúric|mit artúric]], Ginebra va ser infel al rei Arturo en [[Lancelot]], un dels cavallers de la [[Taula Redona]]. La llegenda associa l'infidelitat de Ginebra en Lancelot a la caiguda del regne de [[Camelot]], d'ahí que siga considerada com un símbol de la fragilitat de la condició humana i de la perversió. En el context del mit d'Arturo se senyalarà que Ginebra era una en el regne, i que en la seua malaltia o malestar la terra i les collites es resentien. Despuix de l'infidelitat de Ginebra en Lancelot, [[Bretanya]] cau baix les invasions dels bàrbars anglos i sajons. | ||
Segons el mit, Ginebra seria la filla del rei Leodegrance de Cameliard. El rei Arturo envia a Lancelot a que la duga a Camelot per a casar-se en ella, i en el viage abdós s'enamoren. En quant apleguen a Camelot, Arturo i Ginebra es casen, i Ginebra es convertix en el centre de la cort. | Segons el mit, Ginebra seria la filla del rei Leodegrance de Cameliard. El rei Arturo envia a Lancelot a que la duga a Camelot per a casar-se en ella, i en el viage abdós s'enamoren. En quant apleguen a Camelot, Arturo i Ginebra es casen, i Ginebra es convertix en el centre de la cort. | ||
