68 268
edicions
Canvis
sense resum d'edició
En el cicle artúric migeval, la fada Morgana és un personage femení, a voltes presentat com antagonista del Rei Arturo i enemiga de Ginebra. En els relats galesos més antics Morgana té un antecedent clar en la deesa [[Modron]], que es va casar en el rei Urien i va ser mare de [[Owain]] (igual que la Morgana Li Fay de la Morte d´Arthur). En la Vita Merlini (Vida de Merlín) del [[sigle XII]], es diu que Morgana (Morgen) és la major de les nou germanes que governen [[Ávalon]]. Geoffrey de Monmouth parla de Morgana com sanadora i canviant.
En el cicle artúric migeval, la fada Morgana és un personage femení, a voltes presentat com antagonista del Rei Arturo i enemiga de Ginebra. En els relats galesos més antics Morgana té un antecedent clar en la deesa [[Modron]], que es va casar en el rei Urien i va ser mare de [[Owain]] (igual que la Morgana Li Fay de la Morte d´Arthur). En la Vita Merlini (Vida de Merlín) del [[sigle XII]], es diu que Morgana (Morgen) és la major de les nou germanes que governen [[Ávalon]]. Geoffrey de Monmouth parla de Morgana com sanadora i canviant.
== Referències ==
== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.