Diferència entre les revisions de "L'Horta de Valéncia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 50:

L'[[horta (cultiu)|horta]] valenciana va nàixer en l'época de l'[[imperi romà]], creant [[Valéncia (ciutat)|''la ciutat de Valentia'']], com a centre llogístic i d'hivernació per a les seues campanyes de conquiste sobre ''[[Ibèria]]''.

Van aportar cultius que coneixien tant cereals com l'olivera i el cep. No obstant estos i per les condicions pròpies de l'entorn no eren prou productives.

Van aportar cultius que coneixien tant cereals com l'[[oliva|olivera]] i el [[raïm|cep]]. No obstant estos i per les condicions pròpies de l'entorn no eren prou productives.

No obstant va servir per a la seua comesa d'abastiment de tropes així com posteriorment en les campanyes dels [[visigots]]. Deixant abandonat tant els camps com la ciutat.

Realment el que hui coneixem com l'horta valenciana és va desenrollar en l'[[Edat Mija]], durant el periodo [[al-ándalus|islàmic]], creant una important infraestructura fluvial, principalment en la construcció de [[séquia|séquies]] i assuts, chicotetes preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del [[Túria]] i els barrancs, conseguint dessecar grans zones pantanoses i portant el rec als camps. També és va impulsar i va desenrollar diverses activitats al llarc d'estes infraestructures com molins d'aigua, aprofitant el cabal que circulava per les séquies, com llavadors pròxims a les vivendes o alqueries. Un eixemple interessant d'horta dependent de la ciutat per a l'obtenció d'aliments fon el de l'horta de [[Russafa]], el nom del qual en àrap identifica, precisament, a este tipos d'hortes urbanes.

Realment el que hui coneixem com l'horta valenciana és va desenrollar en l'[[Edat Mija]], durant el periodo [[al-ándalus|islàmic]], creant una important infraestructura fluvial, principalment en la construcció de [[séquia|séquies]] i assuts, chicotetes preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del [[Túria]] i els barrancs, conseguint dessecar grans zones pantanoses i portant el rec als camps. També és va impulsar i va desenrollar diverses activitats al llarc d'estes infraestructures com molins d'[[aigua]], aprofitant el cabal que circulava per les séquies, com llavadors pròxims a les vivendes o alqueries. Un eixemple interessant d'horta dependent de la ciutat per a l'obtenció d'aliments fon el de l'horta de [[Russafa]], el nom del qual en [[àrap]] identifica, precisament, a este tipos d'hortes urbanes.

Gràcies a estes infraestructures la ciutat de Valéncia, així com les poblacions del seu entorn van conseguir desenrollar-se.

És va crear realment un ric espai productiu, l'orige de l'horta de Valéncia és clarament d'época andalusina, com a conseqüència de l'introducció de la tradició àrap (Iemen i Síria) del regadiu, així com les berebers nort-africanes. Els productes cultivats en ella són molt dispars, conseqüència d'una societat independent i tributària. Als cultius clàssics que ya es cultivaven en época romana, [[cereal]]s, [[vinya]], ~~[[olivera|~~oliveres]], s'afigen l'[[arròs]] i la [[chufa]] com més característics de les zones més humides, hortalices noves en al-andalus com l'albargina i la carchofa, etc. Al ser els productes hortícoles el cultiu per excelència, és va prendre d'ací el nom d'este entorn.

És va crear realment un ric espai productiu, l'orige de l'horta de Valéncia és clarament d'época andalusina, com a conseqüència de l'introducció de la tradició àrap (Iemen i Síria) del regadiu, així com les berebers nort-africanes. Els productes cultivats en ella són molt dispars, conseqüència d'una societat independent i tributària. Als cultius clàssics que ya es cultivaven en época romana, [[cereal]]s, vinya, oliveres, s'afigen l'[[arròs]] i la [[chufa]] com més característics de les zones més humides, hortalices noves en al-andalus com l'[[albargina]] i la [[carchofa]], etc. Al ser els productes hortícoles el cultiu per excelència, és va prendre d'ací el nom d'este entorn.

Les séquies majors van estar regides des de l'época musulmana pel [[Tribunal de les Aigües de Valéncia|tribunal de les aigües]], encara vigent hui, pel que es controlava l'us i utilisació dels cabals de reg.

@@ Llínea 50: / Llínea 50: @@
 L'[[horta (cultiu)|horta]] valenciana va nàixer en l'época de l'[[imperi romà]], creant [[Valéncia (ciutat)|''la ciutat de Valentia'']], com a centre llogístic i d'hivernació per a les seues campanyes de conquiste sobre ''[[Ibèria]]''.
-Van aportar cultius que coneixien tant cereals com l'olivera i el cep. No obstant estos i per les condicions pròpies de l'entorn no eren prou productives.
+Van aportar cultius que coneixien tant cereals com l'[[oliva|olivera]] i el [[raïm|cep]]. No obstant estos i per les condicions pròpies de l'entorn no eren prou productives.
 No obstant va servir per a la seua comesa d'abastiment de tropes així com posteriorment en les campanyes dels [[visigots]]. Deixant abandonat tant els camps com la ciutat.
-Realment el que hui coneixem com l'horta valenciana és va desenrollar en l'[[Edat Mija]], durant el periodo [[al-ándalus|islàmic]], creant una important infraestructura fluvial, principalment en la construcció de [[séquia|séquies]] i assuts, chicotetes preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del [[Túria]] i els barrancs, conseguint dessecar grans zones pantanoses i portant el rec als camps. També és va impulsar i va desenrollar diverses activitats al llarc d'estes infraestructures com molins d'aigua, aprofitant el cabal que circulava per les séquies, com llavadors pròxims a les vivendes o alqueries. Un eixemple interessant d'horta dependent de la ciutat per a l'obtenció d'aliments fon el de l'horta de [[Russafa]], el nom del qual en àrap identifica, precisament, a este tipos d'hortes urbanes.
+Realment el que hui coneixem com l'horta valenciana és va desenrollar en l'[[Edat Mija]], durant el periodo [[al-ándalus|islàmic]], creant una important infraestructura fluvial, principalment en la construcció de [[séquia|séquies]] i assuts, chicotetes preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del [[Túria]] i els barrancs, conseguint dessecar grans zones pantanoses i portant el rec als camps. També és va impulsar i va desenrollar diverses activitats al llarc d'estes infraestructures com molins d'[[aigua]], aprofitant el cabal que circulava per les séquies, com llavadors pròxims a les vivendes o alqueries. Un eixemple interessant d'horta dependent de la ciutat per a l'obtenció d'aliments fon el de l'horta de [[Russafa]], el nom del qual en [[àrap]] identifica, precisament, a este tipos d'hortes urbanes.
 Gràcies a estes infraestructures la ciutat de Valéncia, així com les poblacions del seu entorn van conseguir desenrollar-se.
-És va crear realment un ric espai productiu, l'orige de l'horta de Valéncia és clarament d'época andalusina, com a conseqüència de l'introducció de la tradició àrap (Iemen i Síria) del regadiu, així com les berebers nort-africanes. Els productes cultivats en ella són molt dispars, conseqüència d'una societat independent i tributària. Als cultius clàssics que ya es cultivaven en época romana, [[cereal]]s, [[vinya]], [[olivera|oliveres]], s'afigen l'[[arròs]] i la [[chufa]] com més característics de les zones més humides, hortalices noves en al-andalus com l'albargina i la carchofa, etc. Al ser els productes hortícoles el cultiu per excelència, és va prendre d'ací el nom d'este entorn.
+És va crear realment un ric espai productiu, l'orige de l'horta de Valéncia és clarament d'época andalusina, com a conseqüència de l'introducció de la tradició àrap (Iemen i Síria) del regadiu, així com les berebers nort-africanes. Els productes cultivats en ella són molt dispars, conseqüència d'una societat independent i tributària. Als cultius clàssics que ya es cultivaven en época romana, [[cereal]]s, vinya, oliveres, s'afigen l'[[arròs]] i la [[chufa]] com més característics de les zones més humides, hortalices noves en al-andalus com l'[[albargina]] i la [[carchofa]], etc. Al ser els productes hortícoles el cultiu per excelència, és va prendre d'ací el nom d'este entorn.
 Les séquies majors van estar regides des de l'época musulmana pel [[Tribunal de les Aigües de Valéncia|tribunal de les aigües]], encara vigent hui, pel que es controlava l'us i utilisació dels cabals de reg.