Diferència entre les revisions de "Beata Inés de Benigànim" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 2:

== Biografia ==

Filla de Lluís Albinyana i Vicenta Gomar, naix al si d'una família llauradora empobrida i en pocs recursos, pero molt religiosa. Molt pronte mor el seu pare i passa l'infància servint en casa d'un tio seu, Bertomeu Tudela, balle del poble. S'encarrega de les tasques domèstiques i en particular la bugada. Mentrestant, no va rebre cap educació, la qual cosa, unida al seu natural simple i massa inocent, feya que apareguera com una persona llimitada i fora tractada com la "~~simple~~ del poble". A més, patia epilèpsia.

Filla de Lluís Albinyana i Vicenta Gomar, naix al si d'una família llauradora empobrida i en pocs recursos, pero molt religiosa. Molt pronte mor el seu pare i passa l'infància servint en casa d'un tio seu, Bertomeu Tudela, balle del poble. S'encarrega de les tasques domèstiques i en particular la bugada. Mentrestant, no va rebre cap educació, la qual cosa, unida al seu natural simple i massa inocent, feya que apareguera com una persona llimitada i fora tractada com la "curta del poble". A més, patia epilèpsia.

Cap als dotze o catorze anys, Josepa Teresa té una visió mística de Crist mentres fa la bugada vora el riu. Jesús, a qui ella nomenarà el Nazaré de l'O li demanarà que siga la seua esposa. Llavors decidix abraçar la vida religiosa i lliurar-se a Deu.

Ya adolescent, un criat de la casa, seduït per la bellea de la jove, l'asseja, ella el va refusar fugint per una finestreta ya que vol mantindre la seua virginitat i consagrar-se a la vida religiosa. Demana llavors d'ingressar al convent que les agustines descalces tenien a Benigànim, el de la Puríssima Concepció. Les monges no ho veuen clar, per la poca formació i simplea de la chiqueta, pero l'admeten com a germana llega que podrà ocupar-se de les tasques manuals. Ingressa el [[25 d'octubre]] de [[1643]], als díhuit anys.

Ya adolescent, un criat de la casa, seduït per la bellea de la jove, l'asseja, ella el va refusar fugint per una finestreta ya que vol mantindre la seua virginitat i consagrar-se a la vida religiosa. Demana llavors d'ingressar al convent que les agustines descalces tenien en Benigànim, el de la Puríssima Concepció. Les monges no ho veuen clar, per la poca formació i simplea de la chiqueta, pero l'admeten com a germana llega que podrà ocupar-se de les tasques manuals. Ingressa el [[25 d'octubre]] de [[1643]], als díhuit anys.

En [[1644]] fa els vots i pren el nom religiós de Josepa de Santa Inés (a partir de 1690, per devoció mariana, Josepa Maria de Santa Inés), pero era coneguda com a germana Inés. Va destacar per la seua caritat, la pregària constant, de caràcter místic, i les penitències que fea. La seua actitut de servici es reflectix en el dit popular: "Beata Inés, a on et criden, ves". Va tindre molt mala salut, tenint, a més de freqüents atacs epilèptics, atres malalties com inflamació de genoll, febres prolongades, etc. Tenia episodis d'èxtasis de gran intensitat mística.

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 == Biografia ==
-Filla de Lluís Albinyana i Vicenta Gomar, naix al si d'una família llauradora empobrida i en pocs recursos, pero molt religiosa. Molt pronte mor el seu pare i passa l'infància servint en casa d'un tio seu, Bertomeu Tudela, balle del poble. S'encarrega de les tasques domèstiques i en particular la bugada. Mentrestant, no va rebre cap educació, la qual cosa, unida al seu natural simple i massa inocent, feya que apareguera com una persona llimitada i fora tractada com la "simple del poble". A més, patia epilèpsia.
+Filla de Lluís Albinyana i Vicenta Gomar, naix al si d'una família llauradora empobrida i en pocs recursos, pero molt religiosa. Molt pronte mor el seu pare i passa l'infància servint en casa d'un tio seu, Bertomeu Tudela, balle del poble. S'encarrega de les tasques domèstiques i en particular la bugada. Mentrestant, no va rebre cap educació, la qual cosa, unida al seu natural simple i massa inocent, feya que apareguera com una persona llimitada i fora tractada com la "curta del poble". A més, patia epilèpsia.
 Cap als dotze o catorze anys, Josepa Teresa té una visió mística de Crist mentres fa la bugada vora el riu. Jesús, a qui ella nomenarà el Nazaré de l'O li demanarà que siga la seua esposa. Llavors decidix abraçar la vida religiosa i lliurar-se a Deu.
-Ya adolescent, un criat de la casa, seduït per la bellea de la jove, l'asseja, ella el va refusar fugint per una finestreta ya que vol mantindre la seua virginitat i consagrar-se a la vida religiosa. Demana llavors d'ingressar al convent que les agustines descalces tenien a Benigànim, el de la Puríssima Concepció. Les monges no ho veuen clar, per la poca formació i simplea de la chiqueta, pero l'admeten com a germana llega que podrà ocupar-se de les tasques manuals. Ingressa el [[25 d'octubre]] de [[1643]], als díhuit anys.
+Ya adolescent, un criat de la casa, seduït per la bellea de la jove, l'asseja, ella el va refusar fugint per una finestreta ya que vol mantindre la seua virginitat i consagrar-se a la vida religiosa. Demana llavors d'ingressar al convent que les agustines descalces tenien en Benigànim, el de la Puríssima Concepció. Les monges no ho veuen clar, per la poca formació i simplea de la chiqueta, pero l'admeten com a germana llega que podrà ocupar-se de les tasques manuals. Ingressa el [[25 d'octubre]] de [[1643]], als díhuit anys.
 En [[1644]] fa els vots i pren el nom religiós de Josepa de Santa Inés (a partir de 1690, per devoció mariana, Josepa Maria de Santa Inés), pero era coneguda com a germana Inés. Va destacar per la seua caritat, la pregària constant, de caràcter místic, i les penitències que fea. La seua actitut de servici es reflectix en el dit popular: "Beata Inés, a on et criden, ves". Va tindre molt mala salut, tenint, a més de freqüents atacs epilèptics, atres malalties com inflamació de genoll, febres prolongades, etc. Tenia episodis d'èxtasis de gran intensitat mística.