Diferència entre les revisions de "Alfonso Rojo" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 30:

Va retornar a Centreamèrica en l'estiu i va seguir com a ''freelancer'' per la regió fins al [[Nadal]] de [[1980]], quan [[Pedro J. Ramírez]], nomenat uns mesos abans director de ''Diario 16'', li va instar a tornar a Madrit i començar a treballar com a reporter de guerra permanent per al rotatiu. Des d'eixe moment, enllaçant un conflicte en un atre —inclús durant l'etapa que fon per primera volta corresponsal en [[Nova York]]— es va dedicar a viajar per tot lo món com enviat especial, cobrint des de les guerres d'[[Orient Mig]] a l'invasió soviètica d'[[Afganistan]], passant per revolucions en [[Àfrica]] a colps d'estat en [[Bolívia]], l'operació nortamericana en l'[[Illa de Granada]] a esclats socials en [[Cuba]].

En l'any [[1989]], despuix de ser despedit Pedro J. Ramírez de ''Diario 16'', va formar part de l'equip fundacional de ''[[El Mundo]]'', diari en que ademés d'eixercir durant un any de corresponsal en els [[Estats Units]], fon adjunt al director i corresponsal de guerra permanent. De totes les cobertures realisades entre [[1989]] i el Nadal de [[2004]], en que va deixar el rotatiu per discrepàncies personals en Pedro J. Ramírez i despuix de tancar un acort econòmic en [[Antonio Fernández Galiano]], varen destacar l'afonada del Bloc Soviètic, el fi de l'[[URSS]], la Caiguda del [[Mur de Berlín]], [[Suràfrica]], [[Afganistan]], [[Líban]] i -sobretot- les dos Guerres del Golf -la Guerra del Golf ([[1991]]) i la Guerra d'Iraq ([[2003]])-.

En l'any [[1989]], despuix de ser despedit [[Pedro J. Ramírez]] de ''Diario 16'', va formar part de l'equip fundacional de ''[[El Mundo]]'', diari en que ademés d'eixercir durant un any de corresponsal en els [[Estats Units]], fon adjunt al director i corresponsal de guerra permanent. De totes les cobertures realisades entre [[1989]] i el Nadal de [[2004]], en que va deixar el rotatiu per discrepàncies personals en Pedro J. Ramírez i despuix de tancar un acort econòmic en [[Antonio Fernández Galiano]], varen destacar l'afonada del Bloc Soviètic, el fi de l'[[URSS]], la Caiguda del [[Mur de Berlín]], [[Suràfrica]], [[Afganistan]], [[Líban]] i -sobretot- les dos Guerres del Golf -la Guerra del Golf ([[1991]]) i la Guerra d'Iraq ([[2003]])-.

En l'any [[1990]], junt al neozelandés [[Peter Arnett]], fon l'únic periodiste occidental que va permanéixer en [[Bagdad]], baix el permanent bombardeig aliat. Fon en eixa etapa quan diaris com els britànics ''[[The Guardian]]'' o [[The Observer]] i italians com ''[[Corriere della Sera]]'', varen començar a publicar les seues notes de forma regular, casi sempre baix l'epígraf ‘Testic Directe’. Durant la [[Guerra dels Balcans]], estant en l'interior de la sitiada, [[Sarajevo]] va resultar ferit junt al fotógraf Georges Gobet. A finals de [[2004]], trencada la seua relació personal en Pedro J. Ramírez, deixa el diari ''El Mundo'' i es va integrar com a director periodístic i CEO en el diari online ''[[Periodista Digital]]'', rellançant-ho fins a convertir-ho en un dels mijos online més influents en castellà del món.

Llínea 39:

En l'any [[2020]] Alfonso Rojo ocupa diversos càrrecs en les empreses: Zona Internet De Comunicación, S.L.; Periodista Digital, S.L. i Restaurante La Puerta Verde, S.L. Fins a [[2018]] fon l'administrador únic de Aldea Digital, S.L.

== Vida Privada ==

Alfonso Rojo està actualment casat en María Jesús Rodríguez-Marín. Anteriorment, el periodiste estigué casat en la presentadora de televisió [[Ana Rosa Quintana]] entre els anys 1983 i 1987. Rojo té tres fills en total.

== Obra ==

@@ Llínea 30: / Llínea 30: @@
 Va retornar a Centreamèrica en l'estiu i va seguir com a ''freelancer'' per la regió fins al [[Nadal]] de [[1980]], quan [[Pedro J. Ramírez]], nomenat uns mesos abans director de ''Diario 16'', li va instar a tornar a Madrit i començar a treballar com a reporter de guerra permanent per al rotatiu. Des d'eixe moment, enllaçant un conflicte en un atre —inclús durant l'etapa que fon per primera volta corresponsal en [[Nova York]]— es va dedicar a viajar per tot lo món com enviat especial, cobrint des de les guerres d'[[Orient Mig]] a l'invasió soviètica d'[[Afganistan]], passant per revolucions en [[Àfrica]] a colps d'estat en [[Bolívia]], l'operació nortamericana en l'[[Illa de Granada]] a esclats socials en [[Cuba]].
-En l'any [[1989]], despuix de ser despedit Pedro J. Ramírez de ''Diario 16'', va formar part de l'equip fundacional de ''[[El Mundo]]'', diari en que ademés d'eixercir durant un any de corresponsal en els [[Estats Units]], fon adjunt al director i corresponsal de guerra permanent. De totes les cobertures realisades entre [[1989]] i el Nadal de [[2004]], en que va deixar el rotatiu per discrepàncies personals en Pedro J. Ramírez i despuix de tancar un acort econòmic en [[Antonio Fernández Galiano]], varen destacar l'afonada del Bloc Soviètic, el fi de l'[[URSS]], la Caiguda del [[Mur de Berlín]], [[Suràfrica]], [[Afganistan]], [[Líban]] i -sobretot- les dos Guerres del Golf -la Guerra del Golf ([[1991]]) i la Guerra d'Iraq ([[2003]])-.
+En l'any [[1989]], despuix de ser despedit [[Pedro J. Ramírez]] de ''Diario 16'', va formar part de l'equip fundacional de ''[[El Mundo]]'', diari en que ademés d'eixercir durant un any de corresponsal en els [[Estats Units]], fon adjunt al director i corresponsal de guerra permanent. De totes les cobertures realisades entre [[1989]] i el Nadal de [[2004]], en que va deixar el rotatiu per discrepàncies personals en Pedro J. Ramírez i despuix de tancar un acort econòmic en [[Antonio Fernández Galiano]], varen destacar l'afonada del Bloc Soviètic, el fi de l'[[URSS]], la Caiguda del [[Mur de Berlín]], [[Suràfrica]], [[Afganistan]], [[Líban]] i -sobretot- les dos Guerres del Golf -la Guerra del Golf ([[1991]]) i la Guerra d'Iraq ([[2003]])-.
 En l'any [[1990]], junt al neozelandés [[Peter Arnett]], fon l'únic periodiste occidental que va permanéixer en [[Bagdad]], baix el permanent bombardeig aliat. Fon en eixa etapa quan diaris com els britànics ''[[The Guardian]]'' o [[The Observer]] i italians com ''[[Corriere della Sera]]'', varen començar a publicar les seues notes de forma regular, casi sempre baix l'epígraf ‘Testic Directe’. Durant la [[Guerra dels Balcans]], estant en l'interior de la sitiada, [[Sarajevo]] va resultar ferit junt al fotógraf Georges Gobet. A finals de [[2004]], trencada la seua relació personal en Pedro J. Ramírez, deixa el diari ''El Mundo'' i es va integrar com a director periodístic i CEO en el diari online ''[[Periodista Digital]]'', rellançant-ho fins a convertir-ho en un dels mijos online més influents en castellà del món.
@@ Llínea 39: / Llínea 39: @@
 En l'any [[2020]] Alfonso Rojo ocupa diversos càrrecs en les empreses: Zona Internet De Comunicación, S.L.; Periodista Digital, S.L. i Restaurante La Puerta Verde, S.L. Fins a [[2018]] fon l'administrador únic de Aldea Digital, S.L.
+== Vida Privada ==
+Alfonso Rojo està actualment casat en María Jesús Rodríguez-Marín. Anteriorment, el periodiste estigué casat en la presentadora de televisió [[Ana Rosa Quintana]] entre els anys 1983 i 1987. Rojo té tres fills en total.
 == Obra ==