Diferència entre les revisions de "Josep Barat"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Josep Barat Novella''' ([[Borbotó]], [[Valéncia]], [[1912]] – [[Burjassot]], [[1989]]), fon un artiste [[Valencians|valencià]]. | '''Josep Barat Novella''' ([[Borbotó]], [[Valéncia]], [[1912]] – [[Burjassot]], [[1989]]), fon un artiste [[Valencians|valencià]], orfebre, pintor i escultor. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Josep Barat Novella naix en Borbotó (pedania de la ciutat de Valéncia) en l'any 1912. Als catorze anys entra a treballar en el que seria el seu taller fins la jubilació, el taller de dorats i policromats del que fon el seu mestre, Vicent Bellver Bellver, “Vicentico”, lloc a on se li obri un camí enlluernador i del seu agrat. | Josep Barat Novella naix en Borbotó (pedania de la ciutat de Valéncia) en l'any 1912. | ||
=== Treball professional === | |||
Als catorze anys entra a treballar en el que seria el seu taller fins la jubilació, el taller de dorats i policromats del que fon el seu mestre, [[Vicent Bellver Bellver]], “Vicentico”, lloc a on se li obri un camí enlluernador i del seu agrat. | |||
El constant quefer en el taller l'introduïx en el món artístic de la tècnica del dorat i policromat, que en el temps es convertiria en la seua especialitat. De la mà del seu mestre anà adquirint coneiximents, fruit dels quals, a l'edat de setze anys, serà ya el seu ajudant en la realisació d'un treball en el camaril de la Patrona de [[Torreperejil]], en la província de [[Jaén]], aplicant or fi i policromia. | El constant quefer en el taller l'introduïx en el món artístic de la tècnica del dorat i policromat, que en el temps es convertiria en la seua especialitat. De la mà del seu mestre anà adquirint coneiximents, fruit dels quals, a l'edat de setze anys, serà ya el seu ajudant en la realisació d'un treball en el camaril de la Patrona de [[Torreperejil]], en la província de [[Jaén]], aplicant or fi i policromia. | ||
Més tart decorà l'iglésia de Sant Martí en Valéncia ciutat, treball que durà dos anys i que consistí, a banda de | Més tart decorà l'iglésia de Sant Martí en Valéncia ciutat, treball que durà dos anys i que consistí, a banda de repassar tot el dorat en or fi brunyit, en estucar les superfícies planes. Tota esta labor se feu en la conjunció dels equips de dos mestres, Francesc March i Vicent Bellver. Els estucadors eren tots de Burjassot. Compaginant la decoració en Sant Martí, Josep Barat passà a fer-se càrrec de la decoració de l'[[Ajuntament de Valéncia]], que s'estava acabant de contruir. L'intervenció en la decoració fon en or fi brunyit en talles, molures, gerrons dels finestrals i escuts heràldics. Este treball durà dos anys. Com a oficial i baix la direcció del seu mestre, Sr. Bellver, alternà els treballs de dorador en el de decoració d'imagineria religiosa que realisava en el taller. | ||
En esta época cursà estudis en l'Escola d'Arts i Oficis Artístics, situada en el carrer Museu de Valéncia ciutat. | En esta época cursà estudis en l'Escola d'Arts i Oficis Artístics, situada en el carrer Museu de Valéncia ciutat. | ||
=== II República i Guerra Civil === | |||
En l'any [[1931]] se proclamà la [[II República espanyola|II República]] i l'evolució dels fets creà un ambient poc propici per a la professió, vinculada a l'art religiós. Conseqüentment es tancaren la majoria d'estos tallers. Josep Barat hagué de buscar-se un nou mig de vida i entrà a treballar en una fàbrica de cartó. En esta época, tan singular i complexa, naix en Barat l'afició pels bous, es relacionarà en el món taurí i viurà aventures i penalitats. | En l'any [[1931]] se proclamà la [[II República espanyola|II República]] i l'evolució dels fets creà un ambient poc propici per a la professió, vinculada a l'art religiós. Conseqüentment es tancaren la majoria d'estos tallers. Josep Barat hagué de buscar-se un nou mig de vida i entrà a treballar en una fàbrica de cartó. En esta época, tan singular i complexa, naix en Barat l'afició pels bous, es relacionarà en el món taurí i viurà aventures i penalitats. | ||
| Llínea 25: | Llínea 31: | ||
Menció a banda mereix la decoració feta en or fi en l'image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]], “La Pelegrina”, tallada per l'escultor [[Octavi Vicent]], que ix en processó tots els anys. Tambe intervingue en el dorat i policromat dels quatre àngels del Camaril de la Patrona en la Real Basilica que, en actitut d'ofrena a la Patrona, porten en les mans, cadascu d'ells, un dels escuts representatius del [[Regne de Valéncia]]: el del Regne i els de les ciutats d'[[Alacant]], [[Castelló]] i [[Valéncia]]. També feu la decoració, en l'Iglésia de Sant Joan de l'Hospital de Valéncia, de l'image titular tallada en pedra per l'escultor [[Esteve Edo]], obra en estil romànic, a l'igual que la taula-altar de la mateixa image. Restaurà la part dreta de l'entrada principal del Saló Dorat del [[Palau de la Generalitat]]. La reparació de la part del treginat en fusta fon feta pel talliste i amic seu [[Vicent Ibañez]] i ell s'encarregà de la seua decoracio i policromat. | Menció a banda mereix la decoració feta en or fi en l'image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]], “La Pelegrina”, tallada per l'escultor [[Octavi Vicent]], que ix en processó tots els anys. Tambe intervingue en el dorat i policromat dels quatre àngels del Camaril de la Patrona en la Real Basilica que, en actitut d'ofrena a la Patrona, porten en les mans, cadascu d'ells, un dels escuts representatius del [[Regne de Valéncia]]: el del Regne i els de les ciutats d'[[Alacant]], [[Castelló]] i [[Valéncia]]. També feu la decoració, en l'Iglésia de Sant Joan de l'Hospital de Valéncia, de l'image titular tallada en pedra per l'escultor [[Esteve Edo]], obra en estil romànic, a l'igual que la taula-altar de la mateixa image. Restaurà la part dreta de l'entrada principal del Saló Dorat del [[Palau de la Generalitat]]. La reparació de la part del treginat en fusta fon feta pel talliste i amic seu [[Vicent Ibañez]] i ell s'encarregà de la seua decoracio i policromat. | ||
Concorregué en la seua obra pictorica en [[Sevilla]], [[Granada]], [[Palma de Mallorca]], [[Castelló]], [[Alcoy]], [[Alacant]], [[Madrit]], [[Sogorp]], [[Altea]], [[Valéncia]], [[Moncada]] i [[Burjassot]]. | |||
=== Professor === | |||
Els seus merits professionals feren que li oferiren i ocupara una plaça de professor interí en l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Valéncia, concretament de mestre del taller de “dorat i policromia”, que era la seua especialitat. Era en aquella época director de l'Escola [[Jenaro Lahuerta López]]. Barat acceptà molt complagut eixercint de docent durant quatre anys. En [[1967]] fon nomenat Mestre de Dorat i Policromat en oposició guanyada en el concurs lliure celebrat en Madrit. Durant díhuit anys ocupà este càrrec en una gran vocació, agotant l'edat de jubilació com a funcionari als setanta anys, el 8 de setembre de 1982. Concretament els alumnes de l'últim curs que va impartir (1981-82) foren els de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Burjassot. | Els seus merits professionals feren que li oferiren i ocupara una plaça de professor interí en l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Valéncia, concretament de mestre del taller de “dorat i policromia”, que era la seua especialitat. Era en aquella época director de l'Escola [[Jenaro Lahuerta López]]. Barat acceptà molt complagut eixercint de docent durant quatre anys. En [[1967]] fon nomenat Mestre de Dorat i Policromat en oposició guanyada en el concurs lliure celebrat en Madrit. Durant díhuit anys ocupà este càrrec en una gran vocació, agotant l'edat de jubilació com a funcionari als setanta anys, el 8 de setembre de 1982. Concretament els alumnes de l'últim curs que va impartir (1981-82) foren els de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Burjassot. | ||
== Estil == | |||
El seu estil mai s'apartà dels cànons clàssics i la seua obra més significativa té com motiu els interiors. | |||
== Premis i reconeiximents == | |||
Josep Barat també participà en diversos certàmens i concursos, obtenint premis i reconeiximents en [[Moncada]], [[Sogorp]] i [[Burjassot]]; en esta, que fon ya la seua localitat de residencia, obtingue dos premis de cartell per a les festes de Sant Roc ([[1948]] i [[1949]]), i un atre pel que elaborà per a la celebracio de les Bodes d'Argent de la Coronació de la Mare de Deu de la Cabeça. | |||
== Referències == | == Referències == | ||
* Josep Barat Novella (Activitat "Tots els dies 9", 10 de juliol de 2016, organisada per Convenció Valencianista) | * Josep Barat Novella (Activitat "Tots els dies 9", 10 de juliol de 2016, organisada per Convenció Valencianista) | ||