Diferència entre les revisions de "Rata penada"

Casi tots els moceguellos són nocturns i de dia s'amaguen en llocs foscs com coves, clavills o edificis buits. En els climes templats, les rates penades hivernen fonamentalment per la falta d'insectes en l'estació de l'[[hivern]]. Les rates penades presenten generalment una activitat sexual promíscua. Les cries recent naixcudes no saben volar i són totalment depenents de sa mare la qual les protegix i els dona de mamar. La seua llongevitat sol rondar els cinc anys, encara que les espècies més grans poden arribar a viure fins als 25 o 30 anys tenint una llongevitat considerable en relació al seu tamany.

[[Archiu:Escut de València.svg|miniatura|100px|derecha|[[Escut de Valéncia]]]]

El rat penat és un símbol heràldic dels reis d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] i particularment del [[Regne de Valéncia]]. El seu orige pot ser el [[dragó]] real de la cimera de [[Pere IV d'Aragó|Pere el Cerimoniós]] o pot ser com conta el relat, gràcies a que un rat penat ajudà a [[Jaume I]] a guanyar una batalla en la conquista de [[Valéncia]].

Segons la llegenda, els araps domesticaven les rates penades (“moseguellos”) i les utilisaven per a eliminar les plagues dels mosquits dels terrenys pantanosos, els “marjals” i “l'albufera” proximes a la ciutat de Valencia. En l'epoca de Jaume I, i durant el sege cristia de la ciutat i capital del regne moro, un profeta arabic augurà que mentres la rata de l'amo de la ciutat poguera volar totes les nits, la ciutat se mantindria musulmana.