Diferència entre les revisions de "Vicente Enrique i Tarancón" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

'''Vicente Enrique i Tarancón''' naixcut el 14 de maig de [[1907]] a [[Borriana]] 28 de novembre de [[1994]]. Ordenat prevere l'1 de novembre de [[1929]]. sent el seu primer destí com a coadjutor i organista ~~a Vinaròs~~.

'''Vicente Enrique i Tarancón''' naixcut el [[14 de maig]] de [[1907]] a [[Borriana]] [[28 de novembre]] de [[1994]]. Ordenat prevere l'[[1 de novembre]] de [[1929]]. sent el seu primer destí com a coadjutor i organista en [[Vinarós]].

[[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]].

[[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], a on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]].

[[1938]], torna ~~a [[~~Vinarós]], com a rector i archipreste. [[1943]] archipreste de [[Vila-real]], [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. [[1950]] en març la pastoral “El pa nostre de cada dia”, en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per a algunes autoritats del règim.

[[1938]], torna Vinarós, com a rector i archipreste. [[1943]] archipreste de [[Vila-real]], [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. [[1950]] en [[març]] la pastoral “El pa nostre de cada dia”, en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per a algunes autoritats del règim.

~~als~~ anys 50 es el secretari de l'Episcopat espanyol.

En els anys 50 és el secretari de l'Episcopat espanyol.

Participa al [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]),

[[1964]] arquebisbe d'[[Oviedo]].

Llínea 10:

El final de la década dels [[anys 60]] i el principi de la dels [[anys 70]] van evidenciar el caràcter valent i aperturista del cardenal Tarancón, que va publicar documents sobre la llibertat religiosa, la llibertat sindical o sobre la pobrea política, econòmica i cultural.

En [[1969]] es nomenat arquebisbe de [[Toledo]], primat d'[[Espanya]] i cardenal este any també va ser triat per unanimitat acadèmic de número de la [[Reial Acadèmia Espanyola de la llengua]].

En [[1969]] és nomenat arquebisbe de [[Toledo]], primat d'[[Espanya]] i cardenal este any també va ser triat per unanimitat acadèmic de número de la [[Reial Acadèmia Espanyola de la llengua]].

[[1971]], administrador apostòlic de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalà]] i deseguida Bisbe d'esta seu. President de la Conferència Episcopal Espanyola, càrrec que ocuparia una década.

El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de transició espanyola i va mantindre contactes ab tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar al decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Després de la missa, sectors franquistes i ultres es van dirigir al cardenal en el famós crit de "Tarancón, al paredón" (“afuselleu Tarancón”). El prelat també va oficiar el funeral per la mort de [[Francisco Franco]] el 20 de novembre de [[1975]] i va presidir dies després la Missa de l'Esperit Sant, en la qual [[Joan Carles I|Joan Carles de Borbó]] va ser coronat rei d'[[Espanya]]. En les seues homilies, el cardenal va advocar per la reconciliació i va ~~defensar~~ els drets humans i les llibertats.

El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de transició espanyola i va mantindre contactes ab tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar al decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Després de la missa, sectors franquistes i ultres es van dirigir al cardenal en el famós crit de "Tarancón, al paredón" (“afuselleu Tarancón”). El prelat també va oficiar el funeral per la mort de [[Francisco Franco]] el [[20 de novembre]] de [[1975]] i va presidir dies després la Missa de l'Esperit Sant, en la qual [[Joan Carles I|Joan Carles de Borbó]] va ser coronat rei d'[[Espanya]]. En les seues homilies, el cardenal va advocar per la reconciliació i va defendre els drets humans i les llibertats.

En l'any [[1978]] ~~'''~~Vicente Enrique i Tarancón~~'''~~ va participar en el conclave d'agost per triar al nou ~~papa~~ [[Joan Pau I]] i a octubre, del que va eixir [[Joan Pau II|Karol Wojtyla]] com a ~~papa~~ en el nom de [[Joan Pau II]].

En l'any [[1978]] Vicente Enrique i Tarancón va participar en el conclave d'[[agost]] per a triar al nou [[Papa]] [[Joan Pau I]] i en [[octubre]], del que va eixir [[Joan Pau II|Karol Wojtyla]] com a Papa en el nom de [[Joan Pau II]].

[[1983]] presentar la renúncia a la Santa Seu com a responsable de l'arxidiòcesi de [[Madrit]]-[[Alcalá]]

[[1985]] designat per la unanimitat ~~dels~~ [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]].

[[1985]] designat per l'unanimitat de les [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]].

[[1994]], dos mesos després de ser investit doctor honoris causa per la [[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir de [[càncer de pulmó]] a l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de [[Valéncia]]. Era el 28 de novembre i tenia 87 anys. ~~Les restes~~ mortals de ~~'''~~Vicente Enrique i Tarancón~~'''~~ reposen a la colegiata de San Isidre, a [[Madrit]].

[[1994]], dos mesos després de ser investit doctor honoris causa per la [[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir de [[càncer de pulmó]] en l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de [[Valéncia]]. Era el [[28 de novembre]] i tenia 87 anys. Els restos mortals de Vicente Enrique i Tarancón reposen en la colegiata de San Isidre, en [[Madrit]].

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Religiosos valencians]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Vicente Enrique i Tarancón''' naixcut el 14 de maig de [[1907]] a [[Borriana]] 28 de novembre de [[1994]]. Ordenat prevere l'1 de novembre de [[1929]]. sent el seu primer destí com a coadjutor i organista a Vinaròs.
+'''Vicente Enrique i Tarancón''' naixcut el [[14 de maig]] de [[1907]] a [[Borriana]] [[28 de novembre]] de [[1994]]. Ordenat prevere l'[[1 de novembre]] de [[1929]]. sent el seu primer destí com a coadjutor i organista en [[Vinarós]].
-[[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]].
+[[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], a on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]].
-[[1938]], torna a [[Vinarós]], com a rector i archipreste. [[1943]] archipreste de [[Vila-real]], [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. [[1950]] en març la pastoral “El pa nostre de cada dia”, en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per a algunes autoritats del règim.
+[[1938]], torna Vinarós, com a rector i archipreste. [[1943]] archipreste de [[Vila-real]], [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. [[1950]] en [[març]] la pastoral “El pa nostre de cada dia”, en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per a algunes autoritats del règim.
-als anys 50 es el secretari de l'Episcopat espanyol.
+En els anys 50 és el secretari de l'Episcopat espanyol.
 Participa al [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]),
 [[1964]] arquebisbe d'[[Oviedo]].
@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 El final de la década dels [[anys 60]] i el principi de la dels [[anys 70]] van evidenciar el caràcter valent i aperturista del cardenal Tarancón, que va publicar documents sobre la llibertat religiosa, la llibertat sindical o sobre la pobrea política, econòmica i cultural.
-En [[1969]] es nomenat arquebisbe de [[Toledo]], primat d'[[Espanya]] i cardenal este any també va ser triat per unanimitat acadèmic de número de la [[Reial Acadèmia Espanyola de la llengua]].
+En [[1969]] és nomenat arquebisbe de [[Toledo]], primat d'[[Espanya]] i cardenal este any també va ser triat per unanimitat acadèmic de número de la [[Reial Acadèmia Espanyola de la llengua]].
 [[1971]], administrador apostòlic de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalà]] i deseguida Bisbe d'esta seu. President de la Conferència Episcopal Espanyola, càrrec que ocuparia una década.
-El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de transició espanyola i va mantindre contactes ab tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar al decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Després de la missa, sectors franquistes i ultres es van dirigir al cardenal en el famós crit de "Tarancón, al paredón" (“afuselleu Tarancón”). El prelat també va oficiar el funeral per la mort de [[Francisco Franco]] el 20 de novembre de [[1975]] i va presidir dies després la Missa de l'Esperit Sant, en la qual [[Joan Carles I|Joan Carles de Borbó]] va ser coronat rei d'[[Espanya]]. En les seues homilies, el cardenal va advocar per la reconciliació i va defensar els drets humans i les llibertats.
+El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de transició espanyola i va mantindre contactes ab tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar al decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Després de la missa, sectors franquistes i ultres es van dirigir al cardenal en el famós crit de "Tarancón, al paredón" (“afuselleu Tarancón”). El prelat també va oficiar el funeral per la mort de [[Francisco Franco]] el [[20 de novembre]] de [[1975]] i va presidir dies després la Missa de l'Esperit Sant, en la qual [[Joan Carles I|Joan Carles de Borbó]] va ser coronat rei d'[[Espanya]]. En les seues homilies, el cardenal va advocar per la reconciliació i va defendre els drets humans i les llibertats.
-En l'any [[1978]] '''Vicente Enrique i Tarancón''' va participar en el conclave d'agost per triar al nou papa [[Joan Pau I]] i a octubre, del que va eixir  [[Joan Pau II|Karol Wojtyla]] com a papa en el nom de [[Joan Pau II]].
+En l'any [[1978]] Vicente Enrique i Tarancón va participar en el conclave d'[[agost]] per a triar al nou [[Papa]] [[Joan Pau I]] i en [[octubre]], del que va eixir  [[Joan Pau II|Karol Wojtyla]] com a Papa en el nom de [[Joan Pau II]].
 [[1983]] presentar la renúncia a la Santa Seu com a responsable de l'arxidiòcesi de [[Madrit]]-[[Alcalá]]
-[[1985]] designat per la unanimitat dels [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]].
+[[1985]] designat per l'unanimitat de les [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]].
-[[1994]], dos mesos després de ser investit doctor honoris causa per la [[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir de [[càncer de pulmó]] a l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de [[Valéncia]]. Era el 28 de novembre i tenia 87 anys. Les restes mortals de '''Vicente Enrique i Tarancón''' reposen a la colegiata de San Isidre, a [[Madrit]].
+[[1994]], dos mesos després de ser investit doctor honoris causa per la [[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir de [[càncer de pulmó]] en l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de [[Valéncia]]. Era el [[28 de novembre]] i tenia 87 anys. Els restos mortals de Vicente Enrique i Tarancón reposen en la colegiata de San Isidre, en [[Madrit]].
 [[Categoria:Biografies]]
 [[Categoria:Valencians]]
 [[Categoria:Religiosos valencians]]