Diferència entre les revisions de "L'Alcúdia"
El nom del poble |
|||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
|festes = 1-8 de setembre | |festes = 1-8 de setembre | ||
|alcalde = Andreu Salom ([[PSOE]]) | |alcalde = Andreu Salom ([[PSOE]]) | ||
|web = [https://www.lalcudia.com Ajuntament de L'Alcúdia | |web = [https://www.lalcudia.com Ajuntament de L'Alcúdia] | ||
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
'''L'Alcúdia | '''L'Alcúdia''' (en [[castellà]] ''La'' ''Alcúdia)'', és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]]. | ||
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] === | === [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] === | ||
[[File:Montortal2.jpg|thumb|right|300px|Vista general de Montortal, pedania absorbida per L'Alcúdia | [[File:Montortal2.jpg|thumb|right|300px|Vista general de Montortal, pedania absorbida per L'Alcúdia en l'any [[1842]]]] | ||
En el [[terme municipal]] de L'Alcúdia de Carlet se troben també els següents núcleus de població: | En el [[terme municipal]] de L'Alcúdia de Carlet se troben també els següents núcleus de població: | ||
* '''Les Comes'''. | * '''Les Comes'''. | ||
* '''Montortal''' | * '''Montortal''' | ||
* '''Batallar''' | * '''Batallar''' | ||
| Llínea 101: | Llínea 101: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
Anteriorment, L'Alcúdia | Anteriorment, L'Alcúdia era un poble dedicat exclusivament a la producció agrícola i esta ha anat evolucionant a lo llarc del temps. En el [[sigle XIX]] era la morera i els cereals, especialment blat, arròs i dacsa els principals productes que donaven els camps de L'Alcúdia. En les zones de seca, predominaven els [[oliva|olivars]] i la [[garrofa|garrofera]]. En el [[sigle XX]] s'introduí el cultiu de la [[taronja]], com en el resto de la comunitat i despuix se convertí en una font de riquea molt important per als llauradors de L'Alcúdia, alguns dels quals, feren molts diners en poc temps, degut l'alt preu del producte i el baix preu del salari de la ma d'obra. En els anys 80 del [[sigle XX]], se produí una crisis aguda en el sector en l'aparició de distintes plagues que feren mal a les varietats més tradicionals i per la dura competència d'atres països com el [[Marroc]], [[Israel]] o [[Argentina]] que provocaren un estancament, si no baixada dels preus i, per tant, la recolecta de noves varietats més primerenques o més tardanes que pogueren fer front a estes competències. La producció de cítrics de la població està en franca disminució, per això en els últims anys s'ha intentat introduir atres alternatives com el [[caqui]], que no obstant, queden subjectes, més que mai, a la falta d'aigua cada vegada més gran. Encara que, la construcció del Canal Xúquer-Túria, ademés de les sequies (per eixemple, la [[Sequia Real del Xúquer]]) i pous que ya existien, i el desenroll de noves tècniques (sembra per goteig, etc.) han vengut a minimisar els problemes d'aigua, al menys en lo que respecta a la seua cantitat i no a la seua calitat. | ||
En els anys 60 i 70 del [[sigle XX]] el poble inicià un procés de transformació econòmica per mig del qual, al costat de les activitats agrícoles tradicionals, s'instalaren diferents empreses i industries, especialment de transformació de productes agrícoles, com '''[[Frudesa]] ''', d'indústria mecànica com '''[[Istobal]] ''' o de transformació de la fusta. En les successives crisis, algunes d'estes empreses han anat tancant o deslocalisant-se mentres han sorgit atres dedicades a la transformació de productes metàlics entre les que destaquen '''Imecal''' i '''Viferma'''. | En els anys 60 i 70 del [[sigle XX]] el poble inicià un procés de transformació econòmica per mig del qual, al costat de les activitats agrícoles tradicionals, s'instalaren diferents empreses i industries, especialment de transformació de productes agrícoles, com '''[[Frudesa]] ''', d'indústria mecànica com '''[[Istobal]] ''' o de transformació de la fusta. En les successives crisis, algunes d'estes empreses han anat tancant o deslocalisant-se mentres han sorgit atres dedicades a la transformació de productes metàlics entre les que destaquen '''Imecal''' i '''Viferma'''. | ||
| Llínea 114: | Llínea 114: | ||
== Festes locals == | == Festes locals == | ||
Se celebren festes en honor de la Verge de l'Oreto, Patrona Canònica de la Vila, del 1 al 8 de [[setembre]], en una processó cívic-religiosa ([[romeria]]) la vesprada del dia 7, dita popularment "L'entrà de la Mare de Dèu", en la que actuen diversos grups folclòrics tradicionals (Dansarins, la Carchofa, Pastorets, Grups de Dansa i personages bíblics, "los Negritos"), tancant la processó la banda "La Filharmònica Alcudiana". Dita processió rememora la donació a L'Alcúdia | Se celebren festes en honor de la Verge de l'Oreto, Patrona Canònica de la Vila, del 1 al 8 de [[setembre]], en una processó cívic-religiosa ([[romeria]]) la vesprada del dia 7, dita popularment "L'entrà de la Mare de Dèu", en la que actuen diversos grups folclòrics tradicionals (Dansarins, la Carchofa, Pastorets, Grups de Dansa i personages bíblics, "los Negritos"), tancant la processó la banda "La Filharmònica Alcudiana". Dita processió rememora la donació a L'Alcúdia, pel Senyor feudal Peregrí de Montagud, de l'image de la Verge en [[1275]]. Finalisa en en la llectura de la Bula Pontifícia per l'Heralt papal i pels parlaments del senyor Peregrí de Montagud i Maria, receptora de l'image en nom del poble i es traslladada posteriorment a la Parròquia de Sant Andreu Apòstol en els braços del retor i de l'Alcalde. (La talla medix 90 centímetros d'altura). Els parlaments actuals, autentica joya poètica en valencià, foren escrits pel poeta local Inocenci Signes i Ruiz en [[1955]]. | ||
=== Música i dansa === | === Música i dansa === | ||