Diferència entre les revisions de "Josep Escrig i Martínez"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Josep Escrig i Martínez''' ([[Llíria]], [[1791]] - †[[1869]]), fon un lexicógraf [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | '''Josep Escrig i Martínez''' ([[Llíria]], [[1791]] - †[[1869]]), fon un lexicógraf [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | ||
Estudià filosofia i dret en | Estudià filosofia i dret en l'[[Universitat de Valéncia]], i treballà d'assessor jurídic per al [[Duc d'Alba]] i el [[Duc de Llíria]]. | ||
Al ser d'idees [[lliberalisme|lliberals]], en [[1829]] fon tancat durant 26 mesos, i en [[1836]] fugí dels [[carlisme|carlistes]] de Llíria, cap a [[Valéncia]]. Allí, publicà un ''"Diccionario valenciano-castellano"'' en [[1851]], ''"dedicado á la sociedad económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia"'', compilant les obres de [[Justo Pastor Fuster]], [[ | Al ser d'idees [[lliberalisme|lliberals]], en [[1829]] fon tancat durant 26 mesos, i en [[1836]] fugí dels [[carlisme|carlistes]] de Llíria, cap a [[Valéncia]]. Allí, publicà un ''"Diccionario valenciano-castellano"'' en [[1851]], ''"dedicado á la sociedad económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia"'', compilant les obres de [[Justo Pastor Fuster]], [[Carles Ros]] i [[Lluís Lamarca i Morata|Lluís Lamarca]], i afegint algunes formes populars que no eixien en estes. | ||
[[Constantí Llombart]] i [[Ramon Andrés i Cabrelles]] publicaren en [[1887]] una tercera edició (que en realitat era una segona edició), deformada | [[Constantí Llombart]] i [[Ramon Andrés i Cabrelles]] publicaren en [[1887]] una tercera edició (que en realitat era una segona edició), deformada a l'incorporar galicismes, catalanismes i occitanismes, totalment inexistents en la [[llengua valenciana]] del moment. | ||
En esta obra s'inspiren molts diccionaris valencians posteriors, com el de [[Jogim Martí i Gadea]]. | En esta obra s'inspiren molts diccionaris valencians posteriors, com el de [[Jogim Martí i Gadea]]. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/09256107699870540757857/thm0000.htm | * http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/09256107699870540757857/thm0000.htm | ||
Revisió de 10:36 21 jun 2010
Josep Escrig i Martínez (Llíria, 1791 - †1869), fon un lexicógraf valencià.
Estudià filosofia i dret en l'Universitat de Valéncia, i treballà d'assessor jurídic per al Duc d'Alba i el Duc de Llíria.
Al ser d'idees lliberals, en 1829 fon tancat durant 26 mesos, i en 1836 fugí dels carlistes de Llíria, cap a Valéncia. Allí, publicà un "Diccionario valenciano-castellano" en 1851, "dedicado á la sociedad económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia", compilant les obres de Justo Pastor Fuster, Carles Ros i Lluís Lamarca, i afegint algunes formes populars que no eixien en estes.
Constantí Llombart i Ramon Andrés i Cabrelles publicaren en 1887 una tercera edició (que en realitat era una segona edició), deformada a l'incorporar galicismes, catalanismes i occitanismes, totalment inexistents en la llengua valenciana del moment.
En esta obra s'inspiren molts diccionaris valencians posteriors, com el de Jogim Martí i Gadea.
Bibliografia
- VV.AA, "Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià", RACV, Valéncia, 2004. ISBN 84-96068-57-9