Canvis

Penyora original de la [[China]], en l'Extrem Orient, prengué no obstant el seu nom de la capital de [[Filipines]] ([[Manila]]), antic territori de l'[[Imperi Espanyol]] i orige de les rutes comercials marítimes durant l'época imperial espanyola. Els «mantons de Manila» —que es feyen en la província de Cantó (China) pero aplegaven a Espanya a través de les Filipines i [[Mèxic]]—, varen fer populars els brodats orientals entre els espanyols.

Penyora original de la [[China]], en l'Extrem Orient, prengué no obstant el seu nom de la capital de [[Filipines]] ([[Manila]]), antic territori de l'[[Imperi Espanyol]] i orige de les rutes comercials marítimes durant l'época imperial espanyola. Els «mantons de Manila» —que es feyen en la província de Cantó (China) pero aplegaven a Espanya a través de les Filipines i [[Mèxic]]—, varen fer populars els brodats orientals entre els espanyols.

Algunes fonts fixen el seu orige durant la dinastia Tang Chinenca —any 600 d. C.—, hipòtesis sustentada en el fet de que foren els chinencs els descobridors de la [[seda]] i els primers en [[Brodat|brodar]] en fil de seda. La més antiga mostra de brodat chinenc s'ha trobat en una tomba de la dinastia Zhou —sigle VI a. C.—.

Algunes fonts fixen el seu orige durant la dinastia Tang Chinenca —any [[600 a. C.]]—, hipòtesis sustentada en el fet de que foren els chinencs els descobridors de la [[seda]] i els primers en [[Brodat|brodar]] en fil de seda. La més antiga mostra de brodat chinenc s'ha trobat en una tomba de la dinastia Zhou —sigle VI a. C.—.

També hi ha vàries versions de l'arribada del mantó de Manila a Espanya, una de les més notables és la de [[Benito Pérez Galdós]], que establix la seua arribada com una peça comercial que era acceptada per les dònes més destacades de l'época en la capital i situa com a autora d'est a una persona d'orige chinenc nomenada ''Ayún'' en una de les seues populars noveles ''Fortunata y Jacinta'' ([[1887]]).

També hi ha vàries versions de l'arribada del mantó de Manila a [[Espanya]], una de les més notables és la de [[Benito Pérez Galdós]], que establix la seua arribada com una peça comercial que era acceptada per les dònes més destacades de l'época en la capital i situa com a autora d'est a una persona d'orige chinenc nomenada ''Ayún'' en una de les seues populars noveles ''Fortunata y Jacinta'' ([[1887]]).

== Vore també ==

== Vore també ==