| Llínea 16: |
Llínea 16: |
| | }} | | }} |
| | | | |
| − | '''Cepell''' ('''''Calluna vulgaris''''') és una mata perennifòlia de la família de les [[Ericaceae|ericàcees]], molt comuna en sòls àcits, torberes i zones montanyoses d’Europa occidental. Es tracta de l'única espècie del gènero ''Calluna''. | + | '''Cepell''' ('''''Calluna vulgaris''''') és una mata perennifòlia de la família de les [[Ericaceae|ericàcees]], molt comuna en sòls àcits, torberes i zones montanyoses d'Europa occidental. Es tracta de l'única espècie del gènero ''Calluna''. |
| | | | |
| | == Descripció == | | == Descripció == |
| − | ''Calluna vulgaris'' és una mata menuda i densa que pot arribar a fer entre 20 i 50 cm d’altura. Té una apariència molt ramificada i fulles menudes que cobrixen densament les rames. | + | ''Calluna vulgaris'' és una mata menuda i densa que pot arribar a fer entre 20 i 50 cm d'altura. Té una apariència molt ramificada i fulles menudes que cobrixen densament les rames. |
| | | | |
| − | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: molt menudes, escatoses, oposades i decussades, de forma llinear-triangulada, d’uns 1–3 mm, cobrixen les tiges totalment. Són verdes en estiu i poden prendre tons rogencs o morats en hivern. | + | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: molt menudes, escatoses, oposades i decussades, de forma llinear-triangulada, d'uns 1–3 mm, cobrixen les tiges totalment. Són verdes en estiu i poden prendre tons rogencs o morats en hivern. |
| | * [[Flor|Flor]]: menudes, pentàmeres, en forma de campaneta, de color rosa porpra, a voltes blanques. Dispostes en espigues terminals. Florix de [[juliol]] a [[setembre]]. | | * [[Flor|Flor]]: menudes, pentàmeres, en forma de campaneta, de color rosa porpra, a voltes blanques. Dispostes en espigues terminals. Florix de [[juliol]] a [[setembre]]. |
| | * [[Fruit|Fruit]]: càpsula menuda en numeroses granes. | | * [[Fruit|Fruit]]: càpsula menuda en numeroses granes. |
| | | | |
| | == Hàbitat == | | == Hàbitat == |
| − | Preferix els sòls àcits i pobres en nutrients, i és molt típica de les landes, turberes, clars de bosc i muntanyes humides d’[[Europa]]. Al territori valencià és molt escassa, trobant-se puntualment en zones montanyoses fresques i en substrats silícics. | + | Preferix els sòls àcits i pobres en nutrients, i és molt típica de les landes, turberes, clars de bosc i muntanyes humides d'[[Europa]]. Al territori valencià és molt escassa, trobant-se puntualment en zones montanyoses fresques i en substrats silícics. |
| | | | |
| | == Taxonomia == | | == Taxonomia == |
| Llínea 33: |
Llínea 33: |
| | == Etimologia == | | == Etimologia == |
| | * '''Calluna''': del grec *kallyno*, ‘netejar’, per l'ús tradicional de la planta per a fer graneres. | | * '''Calluna''': del grec *kallyno*, ‘netejar’, per l'ús tradicional de la planta per a fer graneres. |
| − | * '''vulgaris''': significa ‘comú’, ‘correnta’, per la seua gran extensió en atres regions d’Europa. | + | * '''vulgaris''': significa ‘comú’, ‘correnta’, per la seua gran extensió en atres regions d'Europa. |
| | | | |
| | == Usos == | | == Usos == |
| − | Tradicionalment s’ha usat per a confeccionar graneres i per a ús ornamental en jardineria. També se li atribuïxen propietats medicinals: diürètiques, antisèptiques urinàries i llaugerament sedants. Les abelles produïxen mel fosca i d’aroma forta a partir del seu néctar. | + | Tradicionalment s’ha usat per a confeccionar graneres i per a ús ornamental en jardineria. També se li atribuïxen propietats medicinals: diürètiques, antisèptiques urinàries i llaugerament sedants. Les abelles produïxen mel fosca i d'aroma forta a partir del seu néctar. |
| | | | |
| | == Conservació == | | == Conservació == |