Diferència entre les revisions de "Prunus"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{Taxobox | color = | textcolor = black | nom = Prunus | image = almendro.jpg | llegenda = | regnum = Plantae | divisio = Magnoliophyta | classis = M…») |
|||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
| divisio = [[Magnoliophyta]] | | divisio = [[Magnoliophyta]] | ||
| classis = [[Magnoliopsida]] | | classis = [[Magnoliopsida]] | ||
| − | | ordo = [[Rosales]] | + | | ordo = [[Rosales botànica|Rosales]] |
| familia = [[Rosaceae]] | | familia = [[Rosaceae]] | ||
| genus = '''Prunus''' | | genus = '''Prunus''' | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Les espècies del gènero ''Prunus'' compartixen característiques botàniques comunes: | Les espècies del gènero ''Prunus'' compartixen característiques botàniques comunes: | ||
| − | * [[Fulla]]: simples, alternes, en marge dentat o serrat, en estípules sovint caduques. | + | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: simples, alternes, en marge dentat o serrat, en estípules sovint caduques. |
* [[Flor]]: actinomorfes, hermafrodites, en cinc sépals i cinc pétals, habitualment blanques o rosades, solitàries o agrupades en corimbes, umbeles o raïms. | * [[Flor]]: actinomorfes, hermafrodites, en cinc sépals i cinc pétals, habitualment blanques o rosades, solitàries o agrupades en corimbes, umbeles o raïms. | ||
* [[Fruit]]: [[drupa]], fruit carnós d’una sola llavor, en pell llisa o peluda, polpa comestible en moltes espècies. | * [[Fruit]]: [[drupa]], fruit carnós d’una sola llavor, en pell llisa o peluda, polpa comestible en moltes espècies. | ||
Revisió de 04:11 26 jul 2025
| Prunus | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Rosales | ||
| Família | Rosaceae | ||
| Gènero | Prunus | ||
| Espècie | més de 400 espècies | ||
El gènero Prunus inclou arbres i abruixells caducs o perennifolis, coneguts popularment per produir fruits com la pruna, la bresquilla, l'albercoc, la cirera o l armela. Té gran importància agrícola i ornamental, i està àmpliament distribuït per l’hemisferi nort, especialment en zones temperades.
Descripció morfològica
Les espècies del gènero Prunus compartixen característiques botàniques comunes:
- Fulla: simples, alternes, en marge dentat o serrat, en estípules sovint caduques.
- Flor: actinomorfes, hermafrodites, en cinc sépals i cinc pétals, habitualment blanques o rosades, solitàries o agrupades en corimbes, umbeles o raïms.
- Fruit: drupa, fruit carnós d’una sola llavor, en pell llisa o peluda, polpa comestible en moltes espècies.
- Tronc: arbres o abruixells de fusta dura, escorça llisa o badada, a sovint en lenticeles visibles.
Hàbitat i distribució
El gènero Prunus es troba en boscs, muntanyes i clars de l’hemisferi nort, des d’Europa fins Àsia oriental i Amèrica. Moltes espècies han segut domesticades o naturalisades en zones agrícoles i jardins de tot el món.
Classificació interna
Prunus és un gènero molt ampli, que inclou diverses seccions o subgèneros. Algunes espècies representatives:
• Prunus domestica: prunera
• Prunus persica: bresquiller
• Prunus armeniaca: albercoquer
• Prunus avium: cirerer dolç
• Prunus cerasus: cirerer àcit
• Prunus dulcis: armeler
• Prunus spinosa: prunyoner (espècie silvestre)
• Prunus laurocerasus: lloreret (espècie ornamental)
Sistemàtica i filogènia
Prunus forma part de la família Rosaceae, dins de la tribu Amygdaleae. Encara la seua gran diversitat, estudis moleculars han confirmat la seua monofilia, i han permés reorganisar millor les relacions entre espècies i subgèneros.
Citologia
La majoria d’espècies de Prunus tenen un número bàsic de x = 8. Es presenten formes diploides, triploides i poliploides. L’hibridació i la poliploïdia han tingut un paper clau en la domesticació dels fruits del gènero.
Taxonomia
El gènero Prunus fon establit per Carles Linneo en 1753. Per motius històrics, alguns botànics havien separat grups com Amygdalus (armelers) o Cerasus (cirerers), pero hui dia s’inclouen generalment dins Prunus.
Etimologia
Prunus: del llatí prūnus, que designava la prunera i el seu fruit.
Importància ecològica
Les flors de Prunus són molt importants per a insectes polinisadors com les abelles. Els fruits són consumits per aus i mamífers, contribuint a la dispersió de llavors. Algunes espècies formen part de l’estrat arbustiu en boscs i marges.
Usos
- Producció de fruits comestibles: prunes, bresquilles, albercocs, cireres, armeles.
- Cultiu ornamental per les flors vistoses (Prunus serrulata, Prunus cerasifera).
- Fusta en ebanisteria i ferramentes (Prunus serotina).
- Aprofitament apícola i paisagístic.
Amenaces i conservació
Algunes espècies silvestres de Prunus estan en regressió per la destrucció d’hàbitats, hibridació en cultius i malalties com el virus de la sharka. Els bancs de germoplasma conserven varietats antigues i salvages per a preservar la diversitat.
Galeria
Prunes de Prunus domestica
Bresquilles de Prunus persica
Cireres Prunus avium
Albercocs Prunus armeniaca
Armeles Prunus dulcis
Referències
• Bortiri, E., et al. (2001). Phylogeny and systematics of Prunus. *Molecular Phylogenetics and Evolution*.
• Yazbek, M.M., & Oh, S.-H. (2013). Peaches and almonds: Molecular systematics of Prunus.
Bibliografia
• Hanelt, P. (2001). *Mansfeld’s Encyclopedia of Agricultural and Horticultural Crops*. Springer.
• Potter, D. et al. (2007). Phylogeny and classification of Rosaceae. *Plant Systematics and Evolution*.