Diferència entre les revisions de "Argilaga borda"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Lluísm pàgina traslladada Genista scorpius a Argilaga borda)
Llínea 21: Llínea 21:
 
''Genista scorpius'' presenta una forma molt ramificada i densa, formant mates impassables per a molts animals.
 
''Genista scorpius'' presenta una forma molt ramificada i densa, formant mates impassables per a molts animals.
  
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: molt menuda, simple, alterna, de color [[vert]] pàlit, escassa o absent durant gran part de l'any.
+
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: molt chicoteta, simple, alterna, de color [[vert]] pàlit, escassa o absent durant gran part de l'any.
  
 
* [[Tija]]: molt ramificada, en numeroses espines rígides i afilades de fins a 3 cm, que cobrixen tota la planta.
 
* [[Tija]]: molt ramificada, en numeroses espines rígides i afilades de fins a 3 cm, que cobrixen tota la planta.
Llínea 27: Llínea 27:
 
* [[Flor]]: chicoteta, [[groga]], en forma de papilionàcea típica de les lleguminoses, agrupada en glomèruls terminals. Florix de [[març]] a [[maig]].
 
* [[Flor]]: chicoteta, [[groga]], en forma de papilionàcea típica de les lleguminoses, agrupada en glomèruls terminals. Florix de [[març]] a [[maig]].
  
* [[Fruit]]: llegum llinear, de fins a 2 cm, que conté diverses llavors de color [[negre]] o marró obscur.
+
* [[Fruit]]: llegum llinear, de fins a 2 cm, que conté diverses llavors de color [[negre]] o [[marró]] obscur.
  
 
* Altura: pot arribar al metro, encara que habitualment es manté més baixa.
 
* Altura: pot arribar al metro, encara que habitualment es manté més baixa.
Llínea 34: Llínea 34:
 
Habita en [[terrenys calcaris]], [[costers]], [[clares]] de pinades o carrascals i [[cudols]] assolejats, generalment en ambients mediterràneus semiàrits. Apareix a sovint en matolls degradats post-incendi.
 
Habita en [[terrenys calcaris]], [[costers]], [[clares]] de pinades o carrascals i [[cudols]] assolejats, generalment en ambients mediterràneus semiàrits. Apareix a sovint en matolls degradats post-incendi.
  
És comú a gran part de la [[Península Ibèrica]] oriental i central, [[nort d’Àfrica]] i algunes zones del sud de [[França]].
+
És comú en gran part de la [[Península Ibèrica]] oriental i central, [[nort d'Àfrica]] i algunes zones del [[sur]] de [[França]].
  
 
== Taxonomia ==
 
== Taxonomia ==
Llínea 40: Llínea 40:
  
 
== Etimologia ==
 
== Etimologia ==
* '''Genista''': antic nom [[llatí]] usat per a diverses espècies d'argilaga.
+
* ''Genista'': antic nom [[llatí]] usat per a diverses espècies d'argilaga.
* '''scorpius''': del llatí per ‘[[escorpió]]’, per l’aspecte espinós i agressiu de la planta.
+
* ''scorpius'': del llatí per ‘[[escorpió]]’, per l'aspecte espinós i agressiu de la planta.
  
 
== Usos ==
 
== Usos ==
Tradicionalment s’ha usat com a barrera natural per al ganado o delimitació de camps. Per la seua gran resistència i estructura densa, evita l'erosió del sol i fomenta la biodiversitat en terrenys marginals.
+
Tradicionalment s'ha usat com a barrera natural per al ganado o delimitació de camps. Per la seua gran resistència i estructura densa, evita l'erosió del sol i fomenta la biodiversitat en terrenys marginals.
  
També s’ha utilisat com a font de combustible i per a fer cendres de potassa en usos domèstics antics.
+
També s'ha utilisat com a font de combustible i per a fer [[Cendra|cendres]] de potassa en usos domèstics antics.
  
 
== Conservació ==
 
== Conservació ==
És una espècie molt abundant i adaptada als climes secs i sòls pobres. Regenera fàcilment despuix d’incendis i no es considera en perill.
+
És una espècie molt abundant i adaptada als climes secs i sòls pobres. Regenera fàcilment despuix d'incendis i no es considera en perill.
  
  
Llínea 58: Llínea 58:
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
* Castroviejo, S. (coord.) (2001). *Flora iberica*. Vol. VII: Fabaceae (partim).
+
* Castroviejo, S. (coord.) (2001). *Flora iberica*. Vol. VII: Fabaceae (partim)
  
  

Revisió de 10:05 8 ago 2025

Argilaga borda

Genet epineux.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Fabales
Família Fabaceae
Gènero Genista
Espècie Genista scorpius
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica


L’argilaga borda (Genista scorpius), és un abruixell perennifoli molt espinós de la família de les fabàcees, típic de zones mediterrànees seques i pedregoses.

Descripció

Genista scorpius presenta una forma molt ramificada i densa, formant mates impassables per a molts animals.

  • Fulla: molt chicoteta, simple, alterna, de color vert pàlit, escassa o absent durant gran part de l'any.
  • Tija: molt ramificada, en numeroses espines rígides i afilades de fins a 3 cm, que cobrixen tota la planta.
  • Flor: chicoteta, groga, en forma de papilionàcea típica de les lleguminoses, agrupada en glomèruls terminals. Florix de març a maig.
  • Fruit: llegum llinear, de fins a 2 cm, que conté diverses llavors de color negre o marró obscur.
  • Altura: pot arribar al metro, encara que habitualment es manté més baixa.

Hàbitat

Habita en terrenys calcaris, costers, clares de pinades o carrascals i cudols assolejats, generalment en ambients mediterràneus semiàrits. Apareix a sovint en matolls degradats post-incendi.

És comú en gran part de la Península Ibèrica oriental i central, nort d'Àfrica i algunes zones del sur de França.

Taxonomia

Genista scorpius fon descrita per Carles Linneo en Species Plantarum (1753), basant-se en eixemplars mediterràneus.

Etimologia

  • Genista: antic nom llatí usat per a diverses espècies d'argilaga.
  • scorpius: del llatí per ‘escorpió’, per l'aspecte espinós i agressiu de la planta.

Usos

Tradicionalment s'ha usat com a barrera natural per al ganado o delimitació de camps. Per la seua gran resistència i estructura densa, evita l'erosió del sol i fomenta la biodiversitat en terrenys marginals.

També s'ha utilisat com a font de combustible i per a fer cendres de potassa en usos domèstics antics.

Conservació

És una espècie molt abundant i adaptada als climes secs i sòls pobres. Regenera fàcilment despuix d'incendis i no es considera en perill.


Referències

Bibliografia

  • Castroviejo, S. (coord.) (2001). *Flora iberica*. Vol. VII: Fabaceae (partim)


Enllaços externs

Commons