Diferència entre les revisions de "Matilde Salvador"

 
Llínea 20: Llínea 20:
Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets ''El segoviano esquivo'' ([[1953]]) i ''El sortilegio de la luna'' ([[1954]]). També és autora de les òperes ''La filla del Rei Barbut'' ([[1943]]), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el libre ''[[Tombatossals]]'' de [[Josep Pasqual Tirado]], i ''Vinatea'', que recrea un episodi de la Crònica de [[Pere el Cerimoniós]], en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena tingué lloc en l'any [[1974]].
Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets ''El segoviano esquivo'' ([[1953]]) i ''El sortilegio de la luna'' ([[1954]]). També és autora de les òperes ''La filla del Rei Barbut'' ([[1943]]), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el libre ''[[Tombatossals]]'' de [[Josep Pasqual Tirado]], i ''Vinatea'', que recrea un episodi de la Crònica de [[Pere el Cerimoniós]], en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena tingué lloc en l'any [[1974]].


Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de [[Castelló de Plana]], i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''.
Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de [[Castelló de la Plana]], i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''.


Desenrollà una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer|Alguer]] (en l'illa de [[Sardenya]]), havent dedicat diverses obres ad esta ciutat sarda, segons el [[pancatalanisme]], de parla catalana.
Desenrollà una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer|Alguer]] (en l'illa de [[Sardenya]]), havent dedicat diverses obres ad esta ciutat sarda, segons el [[pancatalanisme]], de parla catalana.