39 536
edicions
Canvis
sense resum d'edició
=== Composició ===
=== Composició ===
Immediatament despuix del part, la femella del mamífer comença a produir secrecions mamàries; durant els dos o tres primers dies produïx el calostre. Passat este periodo, l'animal sintetisa pròpiament la llet durant tot el periodo d'alletament, que varia de 180 a 300 dies (depenent de molts factors), en una producció mija diària molt fluctuant que va des de 3 fins a 25 litros. La llet se sintetisa fonamentalment en la glándula mamària, pero una gran part dels seus constituents provenen del sèrum de la sanc. La seua composició química és molt complexa i completa, lo que reflectix la seua gran importància en l'alimentació de les cries. La composició de la llet depén de les necessitats de l'espècie durant el periodo de criança.
Immediatament despuix del part, la femella del mamífer comença a produir secrecions mamàries; durant els dos o tres primers dies produïx el calostre. Passat este periodo, l'animal sintetisa pròpiament la llet durant tot el periodo d'alletament, que varia de 180 a 300 dies (depenent de molts factors), en una producció mija diària molt fluctuant que va des de 3 fins a 25 litros. La llet se sintetisa fonamentalment en la glándula mamària, pero una gran part dels seus constituents provenen del sèrum de la sanc. La seua composició química és molt complexa i completa, lo que reflectix la seua gran importància en l'alimentació de les cries. La composició de la llet depén de les necessitats de l'espècie durant el periodo de criança.
Fudamentalment la llet conté:
* [[Lactosa]]
* [[Lípit|Lípits]]
* Caseines
== Connotació cultural ==
La llet no solament ha segut valorada com a aliment pels humans, sino que és la base d'interpretacions simbòliques. Eixemple d'açò és la denominació de la [[Via Làctea]], ([[galàxia]] en la que es troba el nostre [[sistema solar]]). Els grans cinturons d'[[Estrela|estreles]] que es poden vore entre les constelacions de Perseo, Casiopea i Cefeo, varen ser batejats com la via làctea per a recordar l'història en la que Hera volia alletar a Heracles (Hércules, en la [[mitologia romana]]), i est la va mossegar tan fort que una chorrada de llet va eixir disparada cap al cosmos.
La llet i els seus derivats han donat lloc a mits des de l'[[Índia]] fins a [[Escandinavia]]. En l'[[Antic Testament]] apareixen com a símbols d'abundància i creació. Era presa com un oferiment als deus i per lo tant era tinguda com un acte diví relacionat en la vida.
La llet també pot simbolisar la bellea i l'estètica femenina. [[Cleopatra]] utilisava els banys de llet per a realçar la seua bellea i aprofitar les propietats cap a la pell que oferix la mateixa.
Pel seu color sempre constant (en tonalitats de blanc groguenc en totes les espècies) ha rebut connotacions religioses, com la purea.
== Referències ==
== Referències ==