Diferència entre les revisions de "Andreu Alfaro" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 6:

Durant la seua joventut buscà conectar en els círculs intelectuals valencians relacionats en les lletres i les arts. Conegué al pancatalaniste [[Joan Fuster]], en qui acabà mantenint una forta amistat, o en [[Vicente Aguilera Cerni]], qui li va introduir en les corrents artístiques del moment. Alfaro fon membre de l'entitat pancatalanista, [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV).

Paralelament, el seu pare es dedicava al negoci de la carn i a molt pronta edat, Alfaro va començar a ajudar-li. Es va encarregar tant del treball en la pròpia carniceria, situada en el centre de Valéncia, com en el de la selecció de carns desplaçant-se fins als estables a on estava el ganado. Pero les seues inquietuts artístiques li varen dur, des de ben jove, a experimentar en el dibuix. Segons les seues pròpies paraules, la necessitat d'adinsar-se en l'escultura es va deure a la superació dels llímits del paper, buscant aplegar més allà.

En l'any [[1954]] es retroba en l'antiga afició pel [[dibuix]] durant un viage a [[Itàlia]], plasmant en un quadern que duya en si paisages i monuments. Seria est el germen de lo que a la postre li duria a convertir-se en l'artiste que fon.

En l'any [[1958]], i junt en varis amics, es va desplaçar fins a [[Brusseles]], a on s'estava celebrant l'Exposició General, i a on va entrar en contacte en l'obra de [[Constantin Brâncuși]], la qual cosa fon determinant per a que decidira priorisar les seues creacions en el camp de l'[[escultura]].

Relacionat en el [[Grup Parpalló]] ([[1957]]) i influït pels constructivistes, com Constantin Brâncuși, [[Antoine Pevsner]] i per [[Jorge Oteiza]]. Començà fent us de llandes i arams per a, poc a poc, anar profundisant en les possibles aplicacions i formes dels distints metals, fins al punt de dominar-los.

(Secció per completar)

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 Durant la seua joventut buscà conectar en els círculs intelectuals valencians relacionats en les lletres i les arts. Conegué al pancatalaniste [[Joan Fuster]], en qui acabà mantenint una forta amistat, o en [[Vicente Aguilera Cerni]], qui li va introduir en les corrents artístiques del moment. Alfaro fon membre de l'entitat pancatalanista, [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV).
+Paralelament, el seu pare es dedicava al negoci de la carn i a molt pronta edat, Alfaro va començar a ajudar-li. Es va encarregar tant del treball en la pròpia carniceria, situada en el centre de Valéncia, com en el de la selecció de carns desplaçant-se fins als estables a on estava el ganado. Pero les seues inquietuts artístiques li varen dur, des de ben jove, a experimentar en el dibuix. Segons les seues pròpies paraules, la necessitat d'adinsar-se en l'escultura es va deure a la superació dels llímits del paper, buscant aplegar més allà.
+En l'any [[1954]] es retroba en l'antiga afició pel [[dibuix]] durant un viage a [[Itàlia]], plasmant en un quadern que duya en si paisages i monuments. Seria est el germen de lo que a la postre li duria a convertir-se en l'artiste que fon.
+En l'any [[1958]], i junt en varis amics, es va desplaçar fins a [[Brusseles]], a on s'estava celebrant l'Exposició General, i a on va entrar en contacte en l'obra de [[Constantin Brâncuși]], la qual cosa fon determinant per a que decidira priorisar les seues creacions en el camp de l'[[escultura]].
+Relacionat en el [[Grup Parpalló]] ([[1957]]) i influït pels constructivistes, com Constantin Brâncuși, [[Antoine Pevsner]] i per [[Jorge Oteiza]]. Començà fent us de llandes i arams per a, poc a poc, anar profundisant en les possibles aplicacions i formes dels distints metals, fins al punt de dominar-los.
 (Secció per completar)