Diferència entre les revisions de "Juan Dorda i Morera" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 18:

Juntament en el seu pare va participar en la conspiració de [[1874]] que va portar a la restauració borbònica i es va fer membre del Partit Conservador. Aixina fon nomenat cònsol dels [[Països Baixos]] en Valéncia i diputat de la [[Diputació de Valéncia]] en [[1882]] i [[1884]] pel districte de Serrans. Fon [[alcalde de Valéncia]] dos voltes (de [[març]] a [[juliol]] de [[1891]] i de [[juliol]] de [[1899]] a [[juny]] de [[1900]]). [[Cánovas del Castillo]] el nomenà posteriorment governador civil de [[Badajoz]], [[Múrcia]], [[Castelló de la Plana]] i [[Barcelona]].

Afectat per una [[malaltia]], deixà la política i se centrà en la seua tasca en l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], en la que va ingressar en l'any [[1896]] i de la que fon president de [[1911]] a [[1928]]. Va reformar el seu museu i inicià la publicació del ~~boletí~~ Archivo de Arte Valenciano ([[1915]]), a on publicà alguns artículs

Afectat per una [[malaltia]], deixà la política i se centrà en la seua tasca en l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], en la que va ingressar en l'any [[1896]] i de la que fon president de [[1911]] a [[1928]]. Va reformar el seu museu i inicià la publicació del bolletí ''Archivo de Arte Valenciano'' ([[1915]]), a on publicà alguns artículs

També fon president de la Societat Filarmònica de Valéncia, de la Societat d'Assegurances contra Incendis, conseller fundador de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Valéncia i membre de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit, i de l'Accademia di San Luca, de Roma.

@@ Llínea 18: / Llínea 18: @@
 Juntament en el seu pare va participar en la conspiració de [[1874]] que va portar a la restauració borbònica i es va fer membre del Partit Conservador. Aixina fon nomenat cònsol dels [[Països Baixos]] en Valéncia i diputat de la [[Diputació de Valéncia]] en [[1882]] i [[1884]] pel districte de Serrans. Fon [[alcalde de Valéncia]] dos voltes (de [[març]] a [[juliol]] de [[1891]] i de [[juliol]] de [[1899]] a [[juny]] de [[1900]]). [[Cánovas del Castillo]] el nomenà posteriorment governador civil de [[Badajoz]], [[Múrcia]], [[Castelló de la Plana]] i [[Barcelona]].
-Afectat per una [[malaltia]], deixà la política i se centrà en la seua tasca en l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], en la que va ingressar en l'any [[1896]] i de la que fon president de [[1911]] a [[1928]]. Va reformar el seu museu i inicià la publicació del boletí Archivo de Arte Valenciano ([[1915]]), a on publicà alguns artículs
+Afectat per una [[malaltia]], deixà la política i se centrà en la seua tasca en l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], en la que va ingressar en l'any [[1896]] i de la que fon president de [[1911]] a [[1928]]. Va reformar el seu museu i inicià la publicació del bolletí ''Archivo de Arte Valenciano'' ([[1915]]), a on publicà alguns artículs
 També fon president de la Societat Filarmònica de Valéncia, de la Societat d'Assegurances contra Incendis, conseller fundador de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Valéncia i membre de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit, i de l'Accademia di San Luca, de Roma.