Canvis

El '''policlorur de vinil''' (C2H3Cl), conegut per les sigles '''PVC''', en [[anglés]] ''polyvinyl chloride'', és un polímer termoplàstic molt versàtil i econòmic, obtingut per la polimerisació del clorur de vinil. És un material resistent a l'impacte, la corrosió i el fòc, que pot ser rígit o flexible i s'usa en construcció (canonades, finestres, sols), cables elèctrics, i aplicacions mèdiques i automotrius.  

El '''policlorur de vinil''' (C2H3Cl), conegut per les sigles '''PVC''', en [[anglés]] ''polyvinyl chloride'', és un polímer termoplàstic molt versàtil i econòmic, obtingut per la polimerisació del clorur de [[vinil]]. És un material resistent a l'impacte, la corrosió i el [[fòc]], que pot ser rígit o flexible i s'usa en construcció (canonades, finestres, sols), cables elèctrics, i aplicacions mèdiques i automotrius.  

És el derivat del [[plàstic]] més versàtil. Es pot produir per mig de quatre processos diferents: suspensió, emulsió, massa i solució.

És el derivat del [[plàstic]] més versàtil. Es pot produir per mig de quatre processos diferents: suspensió, emulsió, massa i solució.

Es presenta com un material blanc que comença a reblanerse al voltant dels 80 °C i es descompon sobre 140 °C. És un polímer per adició i ademés una resina que resulta de la polimerisació del clorur de vinil o cloreteno. Té una molt bona resistència elèctrica i a la flama.

Es presenta com un material [[blanc]] que comença a reblanerse al voltant dels 80 °C i es descompon sobre 140 °C. És un polímer per adició i ademés una resina que resulta de la polimerisació del clorur de vinil o cloreteno. Té una molt bona resistència elèctrica i a la flama.

L'àtom de [[clor]] enllaçat a un de cada dos àtoms de [[carbono]] li conferix característiques amorfes que principalment impedixen la seua recristalisació, l'alta cohesió entre molècules i cadenes polimèriques del PVC es deuen principalment als moments dipolars forts originats pels àtoms de clor, els quals a la seua volta donen cert impediment estéric, és dir que repelixen molècules en igual càrrega, creant repulsions electrostàtiques que reduïxen la flexibilitat de les cadenes polimèriques, esta dificultat en la conformació estructural fa necessari l'incorporació d'aditius per a ser obtingut un producte final desijat.

L'[[àtom]] de [[clor]] enllaçat a un de cada dos àtoms de [[carbono]] li conferix característiques amorfes que principalment impedixen la seua recristalisació, l'alta cohesió entre molècules i cadenes polimèriques del PVC es deuen principalment als moments dipolars forts originats pels àtoms de clor, els quals a la seua volta donen cert impediment estéric, és dir que repelixen molècules en igual càrrega, creant repulsions electrostàtiques que reduïxen la flexibilitat de les cadenes polimèriques, esta dificultat en la conformació estructural fa necessari l'incorporació d'aditius per a ser obtingut un producte final desijat.

== Vore també ==

== Vore també ==