Diferència entre les revisions de "Monarquia"
m Revertides les edicions de El califroni (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Peterguason |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La monarquia es una forma de govern on el carrec suprem d'un Estat es vitalici i es designa, generalment, per mig d'un orde hereditari. Qui ocupa este carrec es el monarca, encara que d'acort a la estructura juridica del govern o de la | La '''monarquia''' es una forma de govern on el carrec suprem d'un Estat es vitalici i es designa, generalment, per mig d'un orde hereditari. Qui ocupa este carrec es el monarca, encara que d'acort a la estructura juridica del govern o de la regió, pot rebre diverses noms: [[rei]], [[emperador]], [[sar]], [[kàiser]], etc. | ||
L'estat que es regit per un monarca, tambe pot rebre el nom de regne, ademés de monarquia. | L'estat que es regit per un monarca, tambe pot rebre el nom de regne, ademés de monarquia. | ||
Al llarc de l'historia, moltes monarques han segut consagrats sobre la base de la divinitat de la seua persona o como ungits per Deu. En l'antic [[ | Al llarc de l'historia, moltes monarques han segut consagrats sobre la base de la divinitat de la seua persona o como ungits per [[Deu]]. En l'antic [[Egipte]], per eixemple, el farao era considerat com una deitat, a l'igual que certs governants orientals. | ||
En l'actualitat, la majoria de les monarquies que encara seguixquen han modificat la seua esencia i han perdut poder, en l'excepcio d'algunes nacions africanes i asiatiques. En [[Europa]], s'han transformat en monarquies constitucionals o parlamentaries, baix un regimen democràtic i de sobirania popular. En estos casos, el monarca mante un paper especialment representatiu, simbolic i, en algu cas, d'arbitrage. | En l'actualitat, la majoria de les monarquies que encara seguixquen han modificat la seua esencia i han perdut poder, en l'excepcio d'algunes nacions africanes i asiatiques. En [[Europa]], s'han transformat en monarquies constitucionals o parlamentaries, baix un regimen democràtic i de sobirania popular. En estos casos, el monarca mante un paper especialment representatiu, simbolic i, en algu cas, d'arbitrage. | ||